15
de febrer
del
2013
Cristobal Montoro, en primer pla, en la roda de premsa d'aquest migdia a Madrid. Foto: MoncloaEl govern espanyol ha presentat finalment la seva proposta de reforma de l'administració local. Una iniciativa que pot buidar de competències els municipis petits i mitjans si considera que els serveis que presten són massa cars. Una mesura que a Osona afectaria gairebé de ple ja que s'aplicaria a tots els ajuntaments de menys de 20.000 habitants (només en quedarien al marge Vic i Manlleu)
Per decidir si un ajuntament pot continuar mantenint una competència l'executiu estatal fixarà un cost estàndard de cada servei públic i avaluarà els municipis durant un any. Quan es consideri que el servei és més car d'aquesta mitjana es retirarà del municipi perquè el presti la diputació corresponent.
El ministre d'Hisenda, Cristobal Montoro, creu que amb aquesta decisió es poden reforçar les diputacions, que poden prestar serveis a un gran nombre d’ajuntaments, i es poden potenciar els processos de fusió d’ajuntaments, una mesura que veu amb bons ulls el govern espanyol, però que no ha agradat mai al Govern català. De fet, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, ja ha demanat que la reforma no s’apliqui a Catalunya, més tenint en compte que en les pròximes setmanes el Parlament aprovarà la Llei de governs locals.
El ministre també ha explicat que quedarà prohibida la creació de noves empreses públiques i que les actuals s'hauran de sanejar o bé tancar. Una altra de les mesures prevista en la llei de reforma de l'Administració local és que les mancomunitats que no presentin els seus comptes al Tribunal de Comptes desapareixeran.
Perilla el sou dels alcaldes de municipis de menys de 1.000 habitants
Finalment, no hi haurà reducció del nombre de regidors, però sí de les seves retribucions. La reforma també contempla que el 82% dels regidors dels ajuntaments no cobrin per la seva tasca i hagin de compaginar la seva activitat política amb la professional. Així, dels 68.285 regidors que hi ha actualment a l'Estat, només 12.128 tindran un retribució, que seria per la seva dedicació exclusiva.
La mesura afectarà sobretot les grans ciutats de l’Estat, on gairebé tots els regidors tenen un sou fix (oposició i equip de govern). En comarques com a Osona, la majoria dels regidors del pobles petits ja no cobren i als grans municipis només tenen una retribució els edils de l’equip de govern, i no tots. Així, per exemple, a Manlleu, només tenen en nòmina dos dels 21 regidors, i a Vic, nou dels 21.
On sí podria afectar la reforma és en els càrrecs de confiança, una figura que el govern espanyol considera que no té sentit. Als ajuntaments importants de la comarca hi sol haver càrrecs de confiança, amb l’argument que van lligats a l’equip de govern de la legislatura i, per tant, quan s’acabin els quatre anys es pot prescindir d’aquesta figura professional.
Montoro també ha explicat que els alcaldes de les poblacions de menys de 1.000 habitants es quedaran sense cobrar. A hores d’ara, i des de 2009, a Osona cobren, a compte de la Generalitat, els alcaldes de 21 municipis de menys de 2.000 habitants. En cas de fer-se efectiu el que proposa el ministre (no queda clar si això suposaria suprimir la retribució de la Generalitat), molts d’aquests alcaldes, com el d’Alpens, Espinelves o Vidrà, deixarien de cobrar.
I les dietes?
El ministre no ha fet esment de les dietes per assistència als plens i a les comissions, que sembla que es continuaran cobrant. De fet, aquesta retribucions són la màxima font d’ingressos dels regidors dels ajuntaments petits com els de la comarca.
Amb totes aquestes mesures, l’executiu central preveu estalviar 7.600 milions fins al 2015. Ara, l'informe que ha presentat Montoro serà estudiat pel Consell d'Estat.
Per Montoro, aquesta reforma suposa "un gran avanç" i l'ha qualificat com una de les "més ambicioses", "estalviadora" i que permetrà Espanya "tornar a créixer sobre la base de l'estabilitat". El ministre ha negat que la reforma redueixi competències als ajuntaments.