El Govern rebaixa la fiança per les prospeccions d'hidrocarburs a Osona

Àrea afectada pel permís Ripoll. Foto: ipuc.cat

El Govern va acordar el 2 d'octubre del 2012 autoritzar el permís sol·licitat per l'empresa anglesa Teredo Oils United per investigar la presència d'hidrocarburs a l'àrea denominada Ripoll, formada per 51.201 ha de vuit municipis d'Osona, així com vuit més del Ripollès i vuit de la Garrotxa. El permís, que pot obrir la porta a l'extracció de gas i petroli mitjançant el fracking, incloïa una fiança de protecció i restauració del medi natural de més de 5,8 milions d'euros però l'empresa va presentar un recurs i ha aconseguit que es rebaixi substancialment.

El 19 de desembre el DOGC va publicar l'acord en el qual s'estima parcialment el recurs de Teredo Oils. Concretament es divideix la fiança en 200.0000 euros inicials, per a la realització de les prospeccions sísmiques, i 3.072 euros per a cada quadrícula minera en la qual es produeixin treballs mecànics que comportin moviments de terres o eliminació de vegetació. Només si s'actués en totes les quadrícules –un fet que no succeirà- la quantitat a pagar arribaria als 5,8 milions que inicialment havia de pagar l'empresa.

El projecte Ripoll preveu destinar els tres primers anys –on s'hauria d'invertir un mínim de 6,3 milions d'euros- als treballs de geologia i geofísica. La perforació pròpiament dita, en cas que l'empresa considerés que fos viable, no començaria abans del quart, cinquè i sisè any de concessió, és a dir, a partir 2016, amb una inversió mínima d'11,8 milions.

A Osona, hi ha vuit municipis afectats pel permís concedit: Vidrà, Santa Maria de Besora, Sora, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Sant Pere de Torelló, Orís i Santa Maria de Corcó. L'àrea també inclou pobles del Ripolles (Campdevànol, Les Llosses, Ogassa, Ribes de Freser, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries i Vallfogona de Ripollès) i de la Garrotxa (la Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts, Riudaura, Olot, Santa Pau, la Vall d’en Bas, les Preses i Sant Feliu de Pallerols).

Tal i com passa en altres sol·licituds –encara no concedides- en altres comarques de la Catalunya Central, hi ha el temor que aquestes prospeccions obrin la porta a l'extracció d'hidrocarburs amb la tècnica del fracking. La fracturació hidràulica, desenvolupada als EUA i al Canadà, consisteix en un sistema de pous de perforació vertical fins a 5.000 metres de profunditat des d'on es realitzen una sèrie de detonacions explosives que provoquen petites fractures a la roca per les quals s'injecten, per etapes, milers de tones d'aigua a molta alta pressió, barrejada amb sorra i fins a 600 additius químics, alguns altament tòxics. Aquesta tècnica té aparentment un gran impacte ecològic, que inclou un gran consum d'aigua, una gestió complicada de l'aigua residual, sorolls i l'impacte visual, la possible contaminació, per la utilització d'additius químics, tant de les aigües subterrànies com de les superficials, entre altres.

Rebuig a la comarca

La possibilitat d’extracció pel sistema de fracking ha encès les alarmes a Osona. ICV, la CUP i ERC s’han posicionat totalment en contra i el Consell Comarcal ha presentat al·legacions al projecte. Els ecosocialistes van anunciar fa uns dies que presentaran mocions als ajuntaments osonencs “per demostrar el rebuig dels municipis i de la gent del territori en front d'aquesta tècnica de prospecció tan agressiva i contaminant pel medi natural".

A nivell nacional, fa unes setmanes, una vintena d’entitats va crear a Cervera la Plataforma Aturem el Fracking. Entre els impulsors hi ha el Grup de Defensa del Ter (GDT).

El GDT considera que la seva participació en la creació de la plataforma respon a dos objectius. En primer lloc, donar a conèixer l’amenaça real que suposa la fractura hidràulica per als aqüífers, el territori i la salut de les persones, i en conseqüència aconseguir la prohibició d’aquesta pràctica d’extracció de recursos fòssils (gas o petroli) en territori català. I en segon, plantejar la necessitat d'una transició energètica vers les energies renovables (de generació descentralitzada, transparent i democràtica), les millores d'eficiència i la reducció del consum energètic (implicant canvis des dels estils de vida, al model territorial, industrial, de transport, de producció agrícola...).

A més del projecte Ripoll, també hi ha permisos demanats (no concedits encara) per fer prospeccions a dues altres zones de la Catalunya Central. Aquesta recerca, en cas de tirar endavant, podria afectar 34 poblacions de la comarca d'Osona.

Article de Sergi Solà, president del GDT: 'La fractura que no podem pagar'

DOGC en el qual s'autoritza el permís d'exploració d'hidrocarburs Ripoll (PDF)

DOGC en el qual s'estima parcipalment el recurs de Teredo (PDF)