Carles Baronet: «L'autogovern pot millorar l'estat dels ajuntaments»

L’alcalde de Folgueroles parla de la situació econòmica local, de la MAT i del nou partit d’Ernest Maragall, en una entrevista a Osona.com.

per Pere Pratdesaba, 23 de novembre de 2012 a les 11:13 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Carles Baronet. Foto: Adrià Costa.

Carles Baronet es mira els braus de la convulsa situació política des de la barrera. Com a alcalde independent, té una mirada transversal, però es mostra proper als partits sobiranistes. Tot, amb la tranquil·litat que li dóna tenir les finances de l’Ajuntament de Folgueroles sanejades i haver obtingut la confiança majoritària de la població a la seva segona legislatura.


- M’han dit que està molt enfadat per la línia elèctrica...

- L’antiga línia Vic-Juià, en el seu tram per Vilanova de Sau i Folgueroles, ja hauria d’estar desmantellada, tal com es van comprometre Redesa i l’antic govern de la Generalitat, un cop estigués construïda la MAT.

- I per què no s’ha desmantellat?

- Redesa dóna l’excusa que s’ha de mantenir una segona línia de subministrament de Girona, com a reserva fins que hi hagi la interconnexió amb França. Però, clar, aquesta interconnexió, els meus néts potser no la veuran.


- I la Generalitat no hi pot fer res?

- En aquest país no pot ser que mani una empresa privada que es diu Redesa. Espero que el proper Govern de la Generalitat tingui el coratge de dir a aquests senyors que l’han de desmantellar.

- Des de la comarca ja s’han impulsat algunes accions.

- Hi ha una moció del Consell d’Alcaldes aprovada de fa sis mesos en aquest sentit. Però a mi no em consta que cap Consell d’Alcaldes ni cap Consell Comarcal hagi fet cap gestió perquè es desmantelli. En aquest tema m’he trobat una mica sol.

- Em sembla que està més satisfet de la situació econòmica del seu Ajuntament.

- Sí. L’Ajuntament està sanejat. En cinc anys gairebé hem doblat el romanent de tresoreria i hem tancat tots els anys amb superàvit, inclús aquest últim.

- El darrer pressupost que van fixar era auster, sense inversions. Què li hauria agradat fer que no hagi pogut fer a causa de la crisi econòmica?

- Ens plantegem dos tipus d’inversions de cara al futur. Una, un pavelló poliesportiu, auster, com el de Montesquiu o Santa Eugènia de Berga, amb un pressupost d’un milió d’euros. Ens hauria fet il·lusió, però també som conscients de la situació econòmica actual i això va per llarg. Una altra, una instal·lació de biomassa a l’escola per estalviar costos i optimitzar el consum energètic.

- Tot i això, s’han anat impulsant alguns bons projectes. De quin n'està més satisfet?

- De tots. El camp de futbol, quan es va construir ara fa quatre anys, va rebre algunes critiques i ara, en canvi, tenim 160 nens jugant-hi. El centre cultural funciona com un rellotge, amb l’aula de música associada, amb tot tipus d’activitats. Però del que estic més orgullós és del centre d’atenció a la gent gran.

- Quin és en aquests moments el gran problema dels petits ajuntaments com Folgueroles?

- El mal finançament que té la Generalitat, que provoca retallades, com les de les llars d’infants. Això significa que, per exemple, abans ens pagaven 1.800 euros per nen any a l’escola bressol i ara ens només 875. La diferència, la d’assumir l’ajuntament, amb els mateixos costos i amb la mateixa qualitat de servei. Sort que tenim uns estalvis.

- A la bonança econòmica, els ajuntaments van integrar uns serveis que no els pertocaven i que ara no poden assumir?

- No, no és ben bé així. L’estructura de poble de Folgueroles funciona amb una llar d’infants i una escola molt potent. A diferència de fa deu anys, quan hi havia el 60% de nens que anava a l’escola de Folgueroles, ara ja és el 90%, amb 360 nens. Això vol dir més dinamisme social, més interrelació amb les persones. I això fa de Folgueroles un poble molt viu, no com alguns pobles del voltant que són pobles dormitori.

- Els problemes de finançament, com es poden solucionar?

- Hi ha dues vies. Passar tot el mort a les famílies, la qual cosa no seria massa justs, o un règim d’autogovern de la Generalitat, que podria disposar de més recursos.

- El  seu equip de govern ha mostrat simpaties per la independència, amb l’estelada o la declaració de territori català lliure. Vostè és independentista?

- En els últims anys el que ha sortit és un independentisme reactiu, molt basat en la butxaca, que és molt pervers. De la mateixa manera que ha incrementat el nombre d’independentistes, si un dia canvia la situació econòmica, tots aquests potser ho deixarien de ser. Però també hi ha l’independentisme clàssic, identitari. Jo sóc d’aquests. Els catalans som diferents, som un altre poble i estem adossats a altres pobles en forma antinatura. El que és important és que les noves generacions s’identifiquin amb un país, una llengua...

- És independent. I no se sent més proper a cap partit polític?

- Jo em sento absolutament transversal. Evidentment, no votaria mai Plataforma ni PP. Però la resta de partits polítics, fins i tot la CUP, tots tenen coses amb les que m’hi puc  identificar.

- I del nou partit que està impulsant Ernest Maragall, s’hi sent proper? Esquerra catalana, sobiranista, progressista...

- Jo m’identifico més amb les persones que no amb els partits. En aquests moments, a la política catalana queden molts pocs polítics clàssics amb un bon pòsit, i entre ells hi hauria els germans Maragall, tot i que un d’ells ara està patint una greu malaltia.

- Ernest Maragall va protagonitzar fa uns dies el primer acte de presentació de la plataforma Nova Esquerra Catalana a Folgueroles.

- Vaig veure la proposta amb simpatia i em vaig oferir voluntàriament a cedir l’espai. Com a idea està molt bé. És un moviment que pretén integrar tota l’esquerra catalana en un macropartit, el Partit Català d’Europa. M’agrada aquest nom.

- I vostè es veu a dins d’un partit com aquest?

- No. Jo estic a la política per casualitat, accidentalment. Vaig entrar a la política als 45 anys i per solucionar un problema que teníem a Folgueroles, per aturar unes obres que ens haurien portat a la ruïna.

- A Osona s’està donant un degoteig de baixes del PSC. La comarca es pot convertir en bressol del nou partit de Maragall?

- A Osona, aquest fenomen ha tingut una transcendència mediàtica, però s’està produint arreu de Catalunya. A partir de l’assemblea constituent, el 15 de desembre, molta gent sortida del PSC estarà per la creació d’un nou partit, d’un nou partit socialdemòcrata, més català.

- I a partir del 15 de desembre, vostè hi tindrà alguna relació especial?

- No. Fins al 2015 jo faré d’alcalde. Jo em miro amb bons ulls noves idees que facin que Catalunya pugui tenir un paper polític més potent.

- Així que no té previst fer el salt a la política nacional.

- No. A més, el sistema de partits polítics, des de la meva visió, s’està professionalitzant molt. Tenen 40 i pocs anys i l’únic ofici que se’ls coneix és el de polític. Jo, des dels 16 anys, ja he fet des de forner fins a advocat. Al costat d’aquests senyors, la meva visió és extraterrestre.

- Es presentarà un altre cop a l’alcaldia a la propera legislatura?

- Tinc data de caducitat, dues legislatures o tres. Depèn. Si un any abans de les eleccions, si els caps de llista de CiU o ERC són persones que mereixen, agafarem les maletes i tornarem cap a casa. Si no, potser repetirem.

- Qui votarà diumenge?

- Estic indecís, entre dues formacions polítiques. Una surt a les enquestes que serà la més votada i l’altre pot ser que sigui la segona.

Carles Baronet, al balcó de l'Ajuntament. Foto: Adrià Costa.

 

Participació