Dotze militants de Vic i Manlleu es donen de baixa del PSC

Toni López i Fina Collell, en un ple de l'Ajuntament de Manlleu, el 2010. Foto: Adrià Costa

Dotze militants de les agrupacions del PSC de Vic i Manlleu han enviat una carta als mitjans de comunicació on anuncien que al llarg dels darrers mesos s’han donat de baixa del partit. Entre els signants, hi ha tres exregidors, que són Dolors Pena, Toni López i Fina Collell, i algun altre nom de pes, com l’exdirectora de l’institut de Tona, Dolors Casas. Cap d’ells col·labora a l’actual campanya electoral dels socialistes.

A més dels signants de la carta, també s'han donat de baixa d'altres militants històrics dels socialisme osonencs, alguns dels quals ja havien format part de l'històric PSC-Congrés i havien tingut càrrecs als primers ajuntaments democràtics. Tanmateix, no s'ha confirmat oficialment cap d'aquestes baixes, fins aquest moment.

La carta s’ha enviat de manera conjunta per evitar protagonismes individuals. La decisió va tenir com a punt d’inflexió el passat Consell Nacional. “Hem intentat tenir un debat intern, intentar modificar el partit des de dins, però no ha estat possible”, explica Toni López. “La cúpula actual del PSC no sap on va”, afegeix.

Els signants reconeixen que deixen el PSC “amb tristesa”, ja que l’han construït “entre tots”, i recorden que han participat activament a la vida del partit, amb reunions, buscant simpatitzants o omplint autobusos pel Sant Jordi.

Fa unes setmanes, els tres regidors del PSC a l'Ajuntament de Manlleu, Josep Colomer, Rafa Cuenca i Fina Sala, ja es van donar de baixa del partit i van decidir continuar al consistori com a regidors no adscrits . "Un 80-85% dels militants de Manlleu ha plegat", assegura López.

--------------------

CARTA AL DIRECTOR

Les persones que signem aquest escrit, militants de les agrupacions de Vic i Manlleu,  hem decidit desvincular-nos del Partit dels Socialistes de Catalunya. Hi ha un munt de circumstàncies i raons que ens han portat a prendre aquesta decisió, entre elles i com a punt d’inflexió, la dinàmica i el to de l’últim Consell Nacional, tot i que cal a dir que alguns de nosaltres ja havíem fet aquest pas amb anterioritat.

Estem convençuts que cal defensar la política, que és a través de la política que es poden canviar les coses. Aquesta és una eina de transformació de la societat, que ha de comptar amb la  complicitat de la ciutadania i per tant no pot de cap manera, allunyar-se dels seus problemes, de les seves angoixes, del seu dia a dia. És donant resposta a tot això que pertànyer a un partit té sentit.

És sorprenent constatar l’immobilisme del PSC en un  món que canvia constantment. Els engranatges del partit encara són piramidals i jeràrquics. Nosaltres creiem en la participació dels militants en espais de debat, on les propostes vagin de baix a dalt, de les agrupacions a les federacions i d’aquestes al consell nacional. És més necessari que mai que els nostres representants polítics donin resposta a les preguntes senzilles que formulem els ciutadans: la limitació de mandats, les llistes obertes, la transparència econòmica, el dret de Catalunya a decidir.

Deixem el Partit dels Socialistes de Catalunya amb tristesa, perquè estem convençuts que l’ hem construït entre tots, que també és nostre, que cadascú de nosaltres l’ ha fet seu mentre encapçalava idees progressistes, obertes i laiques  per   defensar a Catalunya  l’ estat del benestar i  per aconseguir una societat més justa. És nostre perquè hem participat activament en la vida del partit; anant a les reunions, penjant pancartes,  muntant paradetes als mercats repartint clavells i buscant simpatitzants,  organitzant autobusos per omplir Sants Jordis, fent d’ apoderats als col·legis electorals a les municipals , autonòmiques i generals i sobretot aportant  idees i projectes per a la millora de les nostres ciutats.

Cadascú de nosaltres en té un trosset del PSC i ara ens l’ emportem o el deixem.   Volem ser conseqüents amb les nostres idees, coherents amb els nostres principis i ideals. Una altra manera de fer política és possible: la dels valors i de les idees, la del fons però també tenint molt present  les formes.
                                                                                                                                                                                                                                                                                En política no tot s’ hi val.

Juan Carrasco, Dolors Casas, Fina Collell, Luisa Gámiz, Rosario Garcia, Toni López, Montse López González, Xevi Martínez, Júlia Plaza, Dolors Pena, Manel Ramon, Aman Vila.

Dolors Pena, en un ple de Vic de la passada legislatura. Foto: Adrià Costa