López-Tena: «Sabem com fer-ho però no mostrarem les cartes»

Alfons López Tena, candidat de SI a la presidència de la Generalitat. Foto: Adrià Costa

Alfons López Tena (Sagunt, 1957), llicenciat en Dret, notari des de 1983 i al desembre en farà dos des que és diputat al Parlament de Catalunya. Autor de nombroses publicacions i conferències en l'àmbit jurídic, el 2010 va abandonar Convergència Democràtica per fundar Solidaritat Catalana amb Uriel Bertran i Joan Laporta. Postula la seva formació com l'única que creu en la independència sense embuts ni eufemismes i estén la mà a CiU a partir del 26N en cas de compartir la mateixa aspiració sobiranista i sempre contra "l'autonomisme, que és inviable".

- Les enquestes no els donen representació al Parlament. Com es pot seguir treballant i transmetent entusiasme amb aquest vent en contra?

- És el mateix que passava fa dos anys. Són enquestes que no tenen cap fiabilitat perquè són fetes amb 800 persones, dos terços no tenen el vot decidit, només contesta una tercera part de la gent i la resta és cuina. Si estàs preguntant sí o no, encara pot ser indicatiu però quan estàs preguntant per nou forces polítiques amb una mostra tan reduïda. En la primera de RAC-1, el record de vot, en el cas de CiU era un 50% per sobre del real, en el cas d'ERC, un 250% per sobre del real i en el cas de Solidaritat un 10% per sota, de fa dos anys. I una tercera part de la gent respon i dues terceres parts són allò que aquell mitjà que ha encarregat l'enquesta atribueix d'una forma arbitrària. A Catalunya aquestes enquestes reduïdes són una arma d'influència. En la darrera, el director del Racòmetre, que va ser membre de l'equip de campanya d'Artur Mas, va dir que estàvem a punt d'entrar i que podíem ser la sorpresa de la nit electoral.

- La independència és l'objectiu o prefererien tenir més representació?

- M'estimo més tenir sis diputats de Solidaritat però poder ser decisius de cara a que tant ERC com CiU obrin el procés d'independència per acabar-lo en un parell d'anys com a màxim, que tenir 23 diputats i no poder impulsar aquest procés. No tenim cap interès en tenir escons en un parlament autonòmic sense competències ni capacitat, el que volem és dur Catalunya a la independència a curt termini.

- Van tenir l'oportunitat de fer un front comú amb la resta de forces sobiranistes. Per què va fallar l'aliança? Hi van haver massa personalismes?

- Per una qüestió de programa. Tant Solidaritat com ERC vam proposar una coalició amb CiU, Iniciativa, Solidaritat, ERC i, com a forces extraparlamentàries Reagrupament i les CUP. Les CUP, Iniciativa i CiU van dir que de cap manera per raons diferents, els que ens vam quedar vam acostar les posicions en programa, en campanya electoral i en què es faria a partir del 25N quan no tinguem majoria absoluta. Aquí va venir la discrepància més forta: ERC plantejava impulsar un pacte fiscal i donar suport al govern de CiU i nosaltres vam dir que de cap manera fer propostes autonomistes, que això era fer volar coloms, que acaba de fracassar, que no té viabilitat i que el suport a CiU i a Mas com a president eventual havia d'estar condicionat a que obrissin el procés d'independència en aquesta legislatura fent referèndum o amb una declaració unilateral del Parlament. No volem entrar en allò que ERC ha fet en aquesta legislatura, que és dir en campanya electoral que vol la independència i després donar suport a polítiques concretes que suposen autonomisme, com el pacte fiscal, oferir-se a pactar els pressupostos. O bé, i aquesta és la nostra proposta, et dediques a impulsar la independència des de l'oposició posant de manifest les contradiccions, mancances i la inviabilitat de qualsevol proposta que es faci cara a Espanya per millorar les condicions dels catalans o bé intentes pactar amb Espanya, les dues coses simultàniament no poden ser. ERC no volia continuar les converses.

L'entrevista completa a Nació Digital
 

Alfons López Tena, a la seu de SI a Barcelona, al costat de la Plaça Reial. Foto: Adrià Costa