Un propietari forestal de Muntanyola fa pagar per collir bolets

Les “donacions”, de caràcter simbòlic, s’utilitzen per arreglar els camins.

Pere Pratdesaba
30 d'octubre del 2012
Un boletarie, en un bosc.
Un boletarie, en un bosc. | Adrià Costa
Foto: Adrià Costa

Toni Palou, un propietari forestal de Muntanyola, s’ha afegit a la iniciativa d’un col·lega de  Sant Llorenç de Morunys (el Solsonès), que ha decidit fer pagar les persones que entrin a la seva finca per collir bolets. El cas osonenc, però, presenta alguns matisos.

Els visitants, en arribar als boscos de Toni Palou, es troben amb un rètol (foto, a sota / @ramfon) amb un seguit de recomanacions ben clares: es prohibeix collir bolets, pedres i llenya sense autorització, o sigui, s’ha de demanar primer al Mas Postius, la casa de turisme rural que hi ha a la finca i que gestiona la família des de l’any 2007. Els “donatius”, diu el rètol, es dedicaran al manteniment del bosc i dels camins.

El terreny de Toni Palou abasta unes 365 hectàrees, entre Osona i una petita part del Moianès i el Bages. El preu que es demana per collir bolets és simbòlic, uns tres euros, o fins i tot es pot cobrir l’expedient anant a prendre un cafè o esmorzant al bar de la casa rural, assegura el propietari forestal.

“No volem fer cap negoci. Senzillament fem pagar un preu simbòlic que repercuteix en la millora dels camins”, explica la Marta, la filla de Toni Palou. Al cap de l’any, la família espera recaptar uns 150 euros, que serviran per “un parell de camions de grava”.

“Molta gent es poc respectuosa, deixen deixalles, malmeten els camins... I nosaltres els arreglem”, argumenta la Marta. “Tan sols es tracta de col·laborar perquè quan tornin l’any que ve trobin el bosc en les mateixes condicions”, afegeix el seu pare.

Fins ara, els boletaires que han passat per la finca s’ho han pres bé. “Ningú ha posat cap problema i tothom ho ha entès”, assegura en Toni.