«El Banc d'Espanya és el culpable de la desaparició de Caixa Manlleu»

Joan Contijoch, Jordi Campins, Didac Herrero i Pere Prat coincideixen en assenyalar l’Estat espanyol com el responsable de la mort de l’entitat osonenca. Ho han defensat aquest dimecres, al debat organitzat a Vic pel diari Osona.com.

| 11/07/2012 a les 22:56h
Arxivat a: Economia, Unnim, Caixa Manlleu, Joan Contijoch, Dídac Herrero

Galeria de fotos (Adrià Costa)

Aquesta notícia es va publicar originalment el 11/07/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La taula del debat, d'esquerra a dreta: Gemma Aguilera, Joan Contijoch, Pere Prat, Dídac Herrero i Jordi Campins. Foto: Adrià Costa

El Banc d’Espanya i, en extensió, el govern espanyol, tenia un pla premeditat per traspassar les caixes als bancs. Aquesta va ser la raó principal de la desaparició de Caixa Manlleu. Així ho han afirmat de manera contundent tots els ponents que han participat aquesta nit a l’acte “Com i per què va desaparèixer Caixa Manlleu”, organitzat pel diari Osona.com.

La taula que ha presidit el debat estava formada pel darrer president de Caixa Manlleu, Joan Contijoch; l'alcalde de Manlleu i membre del consell d'Unnim, Pere Prat; l'últim director general de l’entitat bancària, Dídac Herrero, i el màxim dirigent del SEC, Jordi Campins, que ha parlat des del punt de vista dels treballadors del sector. Aquesta era la primera ocasió que Contijoch i Herrero participaven en un acte públic per donar la seva versió sobre la desaparició de Caixa Manlleu, des que l'entitat bancària es va fusionar amb Unnim.

L'expresident del Consell Comarcal d'Osona i exalcalde de Calldetenes, Jaume Mas, tot i haver confirmat la seva presència no hi ha pogut assistir per causes professionals d’última hora. L’acte ha estat moderat per la periodista Gemma Aguilera (El Temps - Nació Digital.cat).

El debat s’ha celebrat a l’Auditori Unnim de Vic. Una fila zero formada per Antoni Soy, Jordi Isern, David de Dios i Joan Rovira, entre d’altres, ha fet preguntes a la taula. També han pogut fer preguntes algunes de les prop de cent persones que han assistit a la tertúlia. A la sala, cares conegudes, com Josep Tarradellas, Joan Turró, Jordi Casals, Joan López, Jordi Fàbrega, Salvador Cot, Nan Orriols i alguns treballadors d’Unnim. El debat s’ha pogut seguir pel Twitter ha través del hashtag #CMdebat

Una mort premeditada

Els quatre ponents han coincidit en culpar el Banc d’Espanya de la desfeta de Caixa Manlleu, ja fos per manca d’interès o per negligència. Segons ells, l’entitat estatal va marcar les directrius de la primera fusió amb Unnim i de la posterior absorció per part del BBVA a través d’una estratègia totalment preconcebuda.

“La caixa estava ben portada, amb criteris de moderació. Però el supervisor, el Banc d’Espanya, ens va fallar de manera estrepitosa”, ha assegurat Contijoch, que és qui s’ha mostrat més indignat amb una operació que no ha dubtat en qualificar de “robatori” i de “presa de pèl”. “Ni Europa ni Espanya van saber donar les respostes adequades a la crisi mundial”, ha lamentat. I ha conclòs l’expresident de Caixa Manlleu: “A Osona ens han pres un motor econòmic important i ens han desacreditat”.

“L’Estat espanyol no estava per ajudar les caixes. Estava per ensorrar-les”, ha apuntat també de manera ferma i en la mateixa línia Campins. “Quan va petar la crisi, el Banc d’Espanya va activar el pla per passar les caixes als bancs”, ha continuat.

Pere Prat ha anat més enllà i, a més del Banc d’Espanya, ha criticat l’actuació de les grans auditories internacionals, que també “han fet el seu negoci”. “Em sento estafat”, ha afirmat taxativament l’alcalde de Manlleu.

Una lleugera punta d’autocrítica

Els ponents no han deixat massa lloc a l’autocrítica. La situació, segons ells, va venir forçada pel Banc d’Espanya i no tenien cap més sortida que creure’s les seves recomanacions.

Dídac Herrero ha reconegut, però, que algunes coses potser no s’haurien fet bé. Tot i això, l’exdirector general ha defensat la línia de Caixa Manlleu, que va optar per les hipoteques a particulars, en un primer moment, i als promotors, en un estat més avançat de la bombolla immobiliària.

“Si no haguéssim anat en la línia del mercat hauríem desaparegut”, opina Herrero.

Què hauria passat amb un estat propi?

Una de les preguntes que surava a l’ambient del debat, sobretot arran de la intervenció del públic, era què es podia haver fet per salvar Caixa Manlleu. Els ponents han aportat propostes, tot i que no gaire clares i sense massa convenciment.

“Si els ajuts que el Banc d’Espanya va oferir a Unnim ens els hagués ofert a cada una de les tres caixes, encara hauríem pogut fer alguna cosa”, creu Contijoch. El Banc d’Espanya podria haver estat més laxa en la seva regulació, opina Herrero.

I per què no continuar com han fet les caixes de Pollensa i Ontinent? Aquestes caixes eren molt petites i poc significatives per al Banc d’Espanya. Caixa Manlleu era una altra història.

Una possibilitat de reescriure la història s’hagués produït si Catalunya hagués tingut estat propi. En aquest cas, potser s’haurien pogut fins i tot salvar les caixes, han coincidit Campins, Prats i Continjoch. “A Alemanya encara tenen caixes. Per què no Catalunya?”, es preguntava Prat.

El que sí sembla que es mantindrà és la marca Unnim. El BBVA, segons alguns dels ponents, te la intenció de preservar-la.

El BBVA i les preferents

Un dels temes delicats que s’han tractat ha estat el de les participacions preferents. El president del Consell Empresarial d’Osona, Joan Rovira, ha recriminat als antics gestors que exigissin a les empreses que adquirissin aquests productes financers si volien obtenir crèdit. “I ara què fem amb això?”, s'ha queixat Rovira.

“En aquell moment, ningú es podia pensar que passaria el que passaria”, ha respost Herrero. “Les preferents ens les treien de les mans, era un producte que donava una rendibilitat alta i els empresaris estaven convençuts que funcionarien”, ha continuat.

El BBVA, segons Herrero, pensa donar una solució ràpida a les preferents tan bon punt assumeix la gestió total de l’entitat bancària.

‘L’Obra Social s’ha acabat’

Pel que fa a l’Obra Social d’Unnim, Contijoch no s’ha mostrat massa optimista. “L’Obra Social s’ha acabat”, ha afirmat sense contemplacions.

La xifra que l’entitat ha destinat cada any a l’Obra Social ha anat baixant progressivament i en aquest exercici s’ha quedat en només 526.000 euros. Contijoch confia que amb la venda de patrimoni, la conversió en fundació i amb la complicitat de la societat civil, amb persones destinades a col·laborar, es pugui mantenir una part de l’Obra Social, tot i que té clar que mai més tornarà a ser com abans.

La part positiva és que Contijoch ha avançat que el BBVA té la voluntat de no tallar de soca-rel l’Obra Social i, si no hi ha canvis, sembla que en finançarà una part.

EN BREU

Les dues hores de debat han donat per molt i s’han tractat temes molt diversos. Us deixem aquí alguns apunts dels ponents que també han estat significatius:

- Dídac Herrero: “El perfil de risc a Caixa Manlleu era inferior al d’altres caixes”

- Dídac Herrero: “L’expansió de Caixa Manlleu va tenir un cost molt elevat”

- Els empleats estaven incòmodes, respecte a l’enorme pressió per col·locar determinats productes, com les preferents, diu Campins.

- Dídac Herrero: “Les retribucions dels directius de Caixa Manlleu eren substancialment més baixes que el que hi havia en el sector”

- Pere Prat es queixa que Bankia passés les proves d’estrès. “Qui ho controlava això?”

- Joan Contijoc: “Unnim ens va costar una porrada de diners. I va durar 14 mesos!”

- Dídac Herrero: “Se’n tornaran a vendre, de pisos”

- Els grans beneficiats d’aquesta crisi han estat els grans bancs, diu Herrero

- Pere Prat ha renunciat a les dietes d’assistència a les assemblees i al consell de direcció d’Unnim

- Campins: “La vinculació amb l’entitat d’un empleat d’una caixa sempre ha estat més gran que el d’un banc”

Dídac Herrero. Foto: Adrià Costa

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Assegurançes
Anònim, 11/07/2012 a les 23:24
+14
-5
Lo que tenian que fer era dedicar-se realment a esser una caixa i no a vendre Assegurançes i productes varis,senyors cada sabate a les seves sabates.
masses excusses
assistent, 11/07/2012 a les 23:27
+11
-3

Els arguments de la taula han sigut bastants pobres, jo només els hi valoro que al menys han comparegut davant l'opinió publica, encara que han buscat masses excusses, sobretot del Banc d'Espanya, quan la Generalitat semblava que també li agradava la fussió de les 4 al final 3 caixes.

Un 0 al Banc d'Espanya i al M.A.F.O., servidor d'en Zapatero i de la ministra tonteta.

La millor de l'Auditori la Gemma Aguilera, no la coneixía, però tenia la llisó molt ben apressa, molt bé Gemma.

Ja és tard
Anònim, 11/07/2012 a les 23:31
+9
-2
Totes les caixes petites i mitjanes estaven sota el paraigues de la CECA i AFI, que en feien els plans estrategics. En un entorn de tipus d'interes baixos no hi havia marge de negoci i tot es confiava al creixement hipotecari i a l'expansio, d'aqui la bombolla immobiliaria. Nomes algunes caixes van escapar del borregisme col-lectiu, d aquesta inercia, com Ibercaja, Unicaja o les basques...tot i que els hi posaran dificil. C Manlleu i la resta de catalanes va seguir el dictamen dels assesors del Banc d'espanya, i que ara els denuncien per traidoria. Calia dirigents visionaris i valents en el seu moment, els seus sous no es justifiquen el que fa tothom per por a equivocarse. Tot i aixi, es cert que la intencionalitat dels grans bancs per borrar les caixes era dificil de combatre, pero s'estant lamentant tard, d'un fet consumat i debilment defensat
Error minúscul.
MIK., 12/07/2012 a les 09:14
+13
-1

L'únic petit error del debat va ser quan la gran i incomparable periodista Gemma Aguilera va parlar del 31 de setembre de no sé quin any.

Molt poca autocritica
Anònim, 12/07/2012 a les 11:18
+11
-2
Aquests senyorets, em fa l'efecte que fan molt poca critica, i tot el totxo que tenen que? tambe es culpa del banc d'espanya? colla de burgesos catalans nomes sabeu donar les culpes a espanya quan us interessa.
La culpa es de Madrid
Jan, 12/07/2012 a les 11:24
+13
-4
La culpa es de Madrid. I per això un debat? Ja la sabem aquesta máxima els catalans. Tot es culpa de Madrid, si un dia desapareix la capital d'Espanya, a qui li fotrèm la culpa dels nostres mals?
REPETICIO
Anònim, 12/07/2012 a les 22:01
+3
-0
Llastima que el Sr. Mas no hi pogues assitir segur que a les hores ens hagues quedat tot clar. Probablement que la culpa seria dels tecnics.
Culpes
Anònim, 12/07/2012 a les 23:53
+0
-0
Com sempre, la culpa es negra i no la vol ningu,oi.
APA SIAU
Litius, 16/07/2012 a les 10:14
+10
-0
Teniu lo que us mereixeu, BON VENT I BARCA NOVA.
un mes
Anònim, 17/07/2012 a les 17:10
+0
-0
Si no publiqueu les opinions que us enviem , tanqueu el debat , no crec que les meves paraules ofenguessin a ningú.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Fina Vila, estudiosa de la tòfona; Miquel Arisa, alcalde; Xavier Serra, regidor de Promoció Económica. | Toni Carrasco
01/01/1970
Un annus horribilis amb poca collita i preus desorbitats marquen la desena edició del diamant negre de la cuina
Jesús Cañas considera que «la convivència» està en joc en aquestes eleccions | Josep M. Montaner
Carles Fiter
01/01/1970
Entrevista al número 57 del Partit Popular per Barcelona | Cañas apunta que "l'independentisme ha fet més unionistes" i que en les properes eleccions "com més participació, més bé ens anirà als partits constitucionalistes"
01/01/1970
El cap de llista del PP va carregar contra el cos per "posar" una pancarta dels presos polítics a la plaça de la capital osonenca
Carles Puigdemont aplaudeix els candidats de Junts per Catalunya després d'un míting a Girona | Junts per Catalunya
01/01/1970
El president i candidat de Junts per Catalunya optarà per seguir a Bèlgica i reapareixerà si guanya els comicis, tot i que veus de l'equip de campanya defensen un retorn en la recta final | Si Puigdemont venç el 21 desembre, la seva defensa explorarà un acord amb la Fiscalia per tal que retiri la demanda de mesures cautelars que el podrien dur a la presó
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 00:42 La majoria absoluta independentista perilla, segons dues enquestes d'«El Mundo» i l'«ABC». Els dos diaris apunten a una victòria de Ciutadans en vots o en vots i escons mentre que les formacions unionistes retallarien distàncies amb l'independentisme.
 22:27 PÒQUER DE CAMPANYA 14 de desembre: Sànchez tancat, Domènech universitari, Fachin «unchained» i estelada a la brossa; per Arnau Urgell.
 21:33 VÍDEO L’emotiu homenatge de Josep Rull als familiars dels dirigents empresonats i exiliats: «gràcies per la vostra dignitat i patriotisme». El conseller ha pujat a l'escenari visiblement emocionat en el míting de Junts per Catalunya a Terrassa, la seva ciutat natal.
 21:21 
 21:21 
 21:09 La número dos de Podem, Irene Montero, reclama el vot per a Xavier Domènech perquè «ni mentirà ni robarà». El cap de llista dels "comuns" acusa Inés Arrimadas de ser "la candidata d'Aznar" i promet no fer-la presidenta. Ho explica Sara González des del Prat de Llobregat
 

Xavier Domènech i Irene Montero, al Prat de Llobregat Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 21:03 Iceta s'alinea amb Cs i PP i retreu a l'independentisme que adoctrini els nens. "Els nens no han d'anar a fer gruix a les manifestacions, no se'ls ha de posar asseguts en una carretera per tallar-la", afirma el candidat del PSC. Iceta exigeix, però, a les forces unionistes que "treguin les mans" de l'escola catalana. Informa Jordi Bes.
 20:53 
 20:50 ENTREVISTA Òscar Peris (ERC): «M'imagino un resultat sobiranista aclaparador perquè o guanyem o ens arrasen». El cap de llista dels republicans per Tarragona està convençut que l'Estat manté empresonat Junqueras perquè "és líder més ben preparat per fer front al repte que té el país" i destaca que es presenten a les eleccions perquè no podien deixar Catalunya en mans del bloc del 155. Per Jonathan Oca. 
 20:49 Rovira s'envolta d'ex del PSC i acusa Iceta de supeditar Catalunya «als interessos del PSOE». La dirigent d'ERC rebutja acords amb el PSC, com vol Domènech: "Amb aquells socialistes amb què volíem pactar hem decidit fer una llista conjunta i concórrer conjuntament". Per Roger Tugas.
 20:46 La Guàrdia Civil deixa en llibertat el director general d'Unipost. El cos de seguretat continua registrant la seu de l'empresa de l'Hospitalet de Llobregat, que ha començat cap a les vuit del matí.
 20:34 El bloc unionista estalona en escons l'independentisme, segons El País. Els partits independentistes quedarien a cinc escons de la majoria absoluta, segons el sondeig.
 20:29 Albiol desinfla l'acusació d'espionatge contra els Mossos: «No em consta que sigui cert». El candidat popular demana que el 21-D es confirmi "el pas que va donar Rajoy" amb el 155.
 20:22 Puigdemont alerta del 155 «irreversible» que s'aplicarà a Catalunya si governa C's. El president de la Generalitat, en un míting a Terrassa, eleva el to contra els d'Inés Arrimadas i reclama votar "pensant en les futures generacions. Informa Oriol March des de Terrassa. 
 20:21 Xavier Domènech, a José María Aznar: "Ho sentim, la seva candidata, Inés Arrimadas, no serà presidenta de Catalunya. No donarem el govern a la precarietat, a l'Ibex 35 i a Aznar" 
 20:20 LA CARAVANA. Elsa Artadi i la gestió d'una remuntada. Crònica de la visita de la directora de campanya de Junts per Catallunya a l'autobús dels periodistes que segueixen la candidatura de Carles Puigdemont. Per Oriol March.
 20:19 Xavier Domènech reivindica que els "comuns" han aconseguit posar l'agenda social en el centre de la campanya electoral perquè la resta dels partits també en parlen
 
 
 
 20:13 VÍDEO Comín: «El PSC hauria de renunciar a les sigles i dir-se Partit Unionista Sobretot (PUS)». Exdirigents i exmilitants dels socialistes intervenen en un acte a Sant Andreu de la Barca per ratificar el seu suport a ERC com a pal de paller del socialisme sobiranista i carreguen contra el partit de Miquel Iceta. Ho explica Roger Tugas.
 20:06 
 20:05 Miquel Iceta reclama "treure les mans de la política" de l'escola. "Els nens no han d'anar a engruixir les manifestacions", defensa.
 20:00 Irene Montero, número dos de Podem: "Xavier Domènech és l'únic candidat que pot governar sense mentir i sense robar".
 19:52 Margallo exigeix suport als Bàltics en el cas català com a «contrapartida» als favors d'Espanya. L'exministre d'Afers exteriors revela que va demanar col·laboració a canvi dels "esforços" de l'executiu espanyol davant la crisi a l'est d'Europa amb Rússia. L'excap de la diplomàcia espanyola confessa que va voler combatre les simpaties de certs sectors bàltics amb el moviment independentista.
 19:46 La número dos de Podem, Irene Montero, acusa el PSOE i el PSC de ser capaç d'aliar-se amb "el partit més corrupte d'Europa", el PP, "per no reconèixer que els catalans tenen sobirania per decidir" 
 

Irene Montero, número dos de Podem, en un míting al Prat de Llobregat Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú



 
 19:41 
 19:48 La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, demana als "catalans que van votar Mariano Rajoy que tornin a votar el projecte del PP". "Gràcies a Rajoy hem aconseguit que no hi hagi independència", insisteix. 
 19:38 Marta Ribas, número quatre de Catalunya en Comú-Podem, des del Prat de Llobregat: "Què ha fet aquest govern per garantir els nostres drets? Retallar, retallar, retallar, mantenir les retallades d'Artur Mas i incomplir amb la ciutadania la garantia dels seus drets" 
 

Marta Ribas, en un míting al Prat de Llobregat Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:40 Ramon Espadaler, número 3 de la llista de Miquel Iceta, demana votar la llista del PSC a aquells que han vist que el suport a Junts pel Sí s'ha saldat amb ballar "el mambo pervers" de la CUP.
 19:34 L'economista Vicenç Navarro acusa el PP i Convergència de ser "partits clientelars, corruptes fins a la medul·la i neoliberals". També ha assegurat que durant la dictadura "Artur Mas estava estudiant oposicions, com José María Aznar"
 

L'economista Vicenç Navarro, en un acte dels comuns Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:28 
 19:24 
 19:17 Indra reconeix a NacióDigital l'atac d'Anonymous; ho explica Mercè Molist. Segons la multinacional espanyola dedicada a la difusió dels resultats provisionals, "no hi ha constància que els sistemes hagin estat afectats, ni que cap dada sensible hagi estat compromesa". Els hackers van assaltar una màquina virtual que estava desconnectada de les plataformes corporatives.
 19:00 El govern espanyol controlarà les xarxes socials per evitar «fake news». La Moncloa assegura que ja està actuant davant la "preocupació" d'alguns partits espanyols per diverses campanyes de "desprestigi" contra ells amb el 21-D a l'horitzó.
 18:53 Comença el míting d'ERC a Sant Andreu de la Barca amb representants provinents del PSC que han fet el salt a l'independentisme, com Ernest Maragall, Fabian Mohedano, Carme Labòria, Jose Rodríguez "Trinitro" o Maite Arqué i en que participarà Toni Comín a través d'un vídeo. Presenta l'acte Josep Maria Mainat.
 
 18:49 ANÀLISI A qui beneficien unes eleccions tan polaritzades?; l'anàlisi del politòleg Toni Rodon. Els estudis indiquen que, amb matisos, la polarització afavoreix a les opcions més "extremistes". El debat territorial, la crisi econòmica i la corrupció ha canviat el panorama de partits i ha provocat que l’elector hagi perdut el lligam emocional amb determinades sigles.
 18:31 LA CARAVANA El Domenèch bomber, astronauta i historiador. Contracrònica de Sara González de la campanya de Catalunya en Comú-Podem  
 17:48 LA CARAVANA Fachin sense filtres: Triple «hit combo» contra els «comuns»; contracrònica de Roger Tugas. 
 17:43 Albiol no pot confirmar el presumpte espionatge i demana explicacions a Puigdemont. El candidat del PP acusa Puigdemont d'haver actuat com un "règim totalitari" i la "Gestapo". Demana explicacions al president de la Generalitat: "Quant ha costat l'espionatge, per què, des de quan, què es pretenia descobrir, quina era la finalitat última?".
 16:12 LA CARAVANA Tots els balls de Miquel Iceta. ​El socialista duu esmorzar a l'autobús que el PSC ha posat als periodistes per cobrir la campanya del 21-D i aprofiten per posar el candidat a prova; contracrònica de Jordi Bes.
 16:00 El PP de Berga demana que es prohibeixin pancartes i símbols en favor dels presos polítics en edificis públics.
 15:32 La diputació permanent del Parlament es reunirà el 27 de desembre per decidir si porta el 155 al TC. Només Junts pel Sí ha sol·licitat convocar la sessió, que aquest dijous ha estat acordada per la Mesa i els portaveus dels grups.
 15:30 Trobada solidària de cristians per la llibertat dels presos polítics. D'onze del matí a cinc de la tarda a la plaça Sant Felip Neri de Barcelona es llegiran textos, poemes i es crearan espais d'oració i pregària.
 15:23 Junqueras, des d'Estremera: «Si el preu de la llibertat és la presó, l'hem d'assumir, per molt dolorós que sigui». El cap de llista d'ERC defensa que ningú podrà assenyalar els republicans com a "còmplices" del 155 quan ell és a presó.
 14:50 LA CARAVANA Lorena Roldán, «el bec d'or» que va embadalir Rivera. La número dos per Tarragona és una de les figures en alça a Ciutadans i molts la consideren "una Arrimadas en potència". La contracrònica de Pep Martí de la campanya de Ciutadans.
 14:29 Manifestacions ultres i articles contra el procés: l'historial del nou jutge que investiga l'1-O. El magistrat Jaime Conejo substitueix el titular del jutjat d'instrucció número 13, Juan Antonio Ramírez Sunyer, que està ingressat per una afectació intestinal.
 14:27 LA CARAVANA. Riera i Sànchez: de la Crida al Parlament (i les visites al calabós). El número 1 de la CUP i el número 2 de Junts per Catalunya tornen a compartir front després de tastar la "repressió" fa gairebé 40 anys; la crontracrònica d'Aida Morales
 14:25 VÍDEOS Cospedal treu pit d'unes forces armades preparades per «respondre a qualsevol possible atac a la democràcia». La ministra de Defensa del govern espanyol ha presenciat de primera mà les maniobres militars que s'estan portant a terme al Camp de Tarragona en el marc de l'operació "Eagle Eye". Informa Jonathan Oca.
 14:23 VÍDEO El sergent dels Bombers de Vic replica de nou les acusacions d'Albiol. El cap de llista del PP va carregar contra el cos per "posar" una pancarta dels presos polítics a la plaça de la capital osonenca.
 14:02 ÚLTIMA HORA El Tribunal Suprem cita a declarar Forn, Sànchez i Cuixart l'11 de gener. És una mesura que tots tres havien sol·licitat en els recursos interposats contra l'ordre d'empresonament.
 13:55 Els «comuns» retreuen a Junts pel Sí haver mantingut les retallades d'Artur Mas. Xavier Domènech aposta per una universitat "pública i gratuïta" i acusa el governs d'Artur Mas d'haver estat "matant la joventut" del país i d'haver "expulsat" 50.000 joves de la universitat. Ho explica Sara González
 13:43 
Entrades anteriors »
01/01/1970
L'Ajuntament ha obert un procés participatiu que abarcarà la gestió del servei d'aigua, la gentrificació i la memòria històrica