10
de juliol
del
2012
El Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg (França), ha condemnat l'Estat espanyol a pagar una indemnització de 30.000 euros a la membre d'ETA Inés del Río Prada per "danys morals", condemnada a més de 3.000 anys de presó, i l'ha instat a "posar-la en llibertat en el termini més breu possible". D'aquesta manera, el tribunal qüestiona l'anomenada "doctrina Parot".
Del Río Prada, membre del "comando Madrid" d'ETA als anys 80 conjuntament amb Ignacio de Juana Chaos o Antonio Trotiño, va ser condemnada a més de 3.000 anys de presó per haver participat, entre d'altres atemptats, en l'assassinat de 12 guàrdies civils.
El ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, s'ha afanyat a declarar que el govern espanyol presentarà un recurs a la decisió del Tribunal Europeu i que, de moment, no complirà la sentència fins que aquest recurs es resolgui.
La "doctrina Parot" és fruit d'una sentència del Tribunal Suprem espanyol (TS) del 2006, que ha creat jurisprudència. Aquesta resolució dictamina que els beneficis penitenciaris que es podien descomptar els reclusos s’han d’aplicar individualment a cada una de les sentències i no sobre el màxim legal de permanència en presó, que són 30 anys. La conseqüència més directe és que els presos amb més d’una sentència, la suma final dels beneficis penitenciaris que es poden reduir és molt minse i, per tant, no poden sortir de la presó uns anys abans dels 30.
Si la decisió d'Estrasburg s'ha d'aplicar a la resta de presos d'ETA als quals se'ls havia aplicat la "doctrina Parot", l'únic supervivent de l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic del 1991, Juan José Zubieta Zubeldia podria acollir-s'hi i sortir de la presó ben aviat. L'atemptat va causar nou morts, entre ells cinc menors, i 28 ferits. A més, un altre guàrdia civil va morir en ser atropellat durant el rescat de les víctimes de l'explosió.
La caserna de la Guàrdia Civil de Vic va ser un dels objectius d'ETA, el 1991. Foto: Sebastià Masramon.
Del Río Prada, membre del "comando Madrid" d'ETA als anys 80 conjuntament amb Ignacio de Juana Chaos o Antonio Trotiño, va ser condemnada a més de 3.000 anys de presó per haver participat, entre d'altres atemptats, en l'assassinat de 12 guàrdies civils.
El ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, s'ha afanyat a declarar que el govern espanyol presentarà un recurs a la decisió del Tribunal Europeu i que, de moment, no complirà la sentència fins que aquest recurs es resolgui.
La "doctrina Parot" és fruit d'una sentència del Tribunal Suprem espanyol (TS) del 2006, que ha creat jurisprudència. Aquesta resolució dictamina que els beneficis penitenciaris que es podien descomptar els reclusos s’han d’aplicar individualment a cada una de les sentències i no sobre el màxim legal de permanència en presó, que són 30 anys. La conseqüència més directe és que els presos amb més d’una sentència, la suma final dels beneficis penitenciaris que es poden reduir és molt minse i, per tant, no poden sortir de la presó uns anys abans dels 30.
Si la decisió d'Estrasburg s'ha d'aplicar a la resta de presos d'ETA als quals se'ls havia aplicat la "doctrina Parot", l'únic supervivent de l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic del 1991, Juan José Zubieta Zubeldia podria acollir-s'hi i sortir de la presó ben aviat. L'atemptat va causar nou morts, entre ells cinc menors, i 28 ferits. A més, un altre guàrdia civil va morir en ser atropellat durant el rescat de les víctimes de l'explosió.
La caserna de la Guàrdia Civil de Vic va ser un dels objectius d'ETA, el 1991. Foto: Sebastià Masramon.