Osona és la quarta comarca més pobra de Catalunya

La renda per habitant a la nostra comarca és de 16.200 euros, molt per sota la mitjana catalana, que és de 17.400. Les prestacions socials guanyen terreny als salaris.

Pere Pratdesaba
28 de juny del 2012
Un antic local comercial, tancat, a la Rambla Hospital de Vic, aquest matí.
Un antic local comercial, tancat, a la Rambla Hospital de Vic, aquest matí. | Adrià Costa
Un antic local comercial, tancat, a la Rambla Hospital de Vic. Foto: Adrià Costa

Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la renda familiar a Osona, elaborada amb la nova base comptable 2008, és la quarta més baixa de tot Catalunya. La renda per habitant a la nostra comarca és de 16.200 euros, gairebé idèntica que l’any anterior i molt per sota de la mitjana catalana, que és de 17.400 euros. La comarca amb menys nivell de renda, amb 15.800 euros, és l’Anoia. El rànquing negatiu el segueixen el Llobregat, amb 16.000 euros, i el Vallès Oriental, amb uns 16.200, una mica per sota d’Osona.

La Val d’Aran continua sent la comarca amb més renda per habitant de Catalunya, amb 20.300 euros per habitant, i supera en un 16,2% la mitjana catalana. La segueixen el Pallars Jussà amb 19.300 euros, i el Ripollès amb 19.100 euros, totes dues amb una renda un 10% per sobre de la mitjana.

En general, l’any 2009 es detecta que els ingressos procedents de prestacions socials guanyen pes en la renda familiar de Catalunya en detriment tant dels procedents de la remuneració d’assalariats com de les rendes procedents de les activitats professionals i empresarials (excedent brut d’explotació). A Osona, aquesta tendència és força marcada, ja que les prestacions socials representen un 19,1% del total de la renda, quan a Catalunya només és del 18,1%. Pel que fa als salaris, el percentatge la comarca és una mica més baix que a la resta de Catalunya, 2,5 punts (56,8% per 59,3%). El que és més alt a Osona és l’excedent brut d’explotació, que representa un 24,1% del total, quan a la mitjana del país és del 22,6%.

Aquestes dades tan negatives són conseqüència de diversos components que s’han acumulat al llarg dels anys a la comarca. “Primer vam patir la crisi del tèxtil. Després ens vam convertir en la quarta comarca en el sector de la construcció, i això va petar. Després hi ha hagut la deslocalització del metall. I ara ens hem especialitzat en la indústria càrnia, un model basat en la precarietat. Alguna hora o altre s’havia de notar tot això”, explica Cesc Poch, secretari general d’UGT Osona. “No som una comarca amb empreses amb un alt nivell tecnològic”, afegeix.

Un altre component, lligat al model econòmic de la nostra comarca, és l’augment exponencial de la immigració que hem tingut des de l’any 2000, un sector de població lligat tradicionalment als salaris baixos. Els estrangers residents a Osona l’1 de gener de 2011 eren 22.287, xifra que representa el 14,4% del total de la població (154.204), segons dades del Padró municipal d'habitants. Aquesta va ser la primera vegada des de l'any 2000 que la població estrangera a Osona va decréixer (-2,6%) respecte a l'any anterior.

També cal dir que aquestes dades, a hores d’ara, segurament són encara més negatives, ja que en els últims anys la crisi s’ha accentuat amb virulència.

Els municipis osonencs, a la cua

Pel que fa als municipis de Catalunya de més de 5.000 habitants i capitals comarcals (210 en total), l’anàlisi mostra que Matadepera, amb 30.700 euros per habitant, és el municipi amb el nivell de renda més elevat de tot Catalunya, un 76% superior a la mitjana catalana. El segueixen tres municipis de la comarca del Maresme: Alella, amb una renda per habitant de 26.900 euros, Teià, amb 26.500 euros, i Cabrils, amb 26.400 euros (tots tres per sobre de la mitjana catalana en més d’un 50%).

A l’altre extrem, hi ha un grup de quatre municipis que tenen una renda per habitant inferior al 25% de la mitjana catalana: Badia del Vallès, Salt, Santa Coloma de Gramenet i la Llagosta.

Els municipis d’Osona segueixen la línia exposada anteriorment i apareixen als llocs més baixos de la taula. Cap d’ells arriba a la mitjana catalana. Així, la primera població que trobem és Taradell, pocs llocs després del 100, amb 16.900 euros. Força més avall, Torelló i Vic, amb 16.500 i 16.400 euros respectivament. En les últimes posicions, Tona, amb 15.900 euros, i Manlleu, amb 15.000, molt a prop de 200è lloc.

Renda familiar disponible bruta, per comarques

Renda familiar disponible bruta, per comarques i àmbits

Dades de renda per municipis

Nota de premsa





 
Locals tancats a la Rambla Hospital de Vic. Foto: Quico Sallès