Aquest cop sí! Mishima emociona a la Catedral de Vic

Mishima, aquest diumenge a la plaça de la Catedral. Foto: Joan Parera
 
El concert de Mishima, que s’havia ajornat per la pluja, va tenir lloc finalment el passat diumenge 27 de maig davant unes 600 persones. La prèvia del Fora Muralla 2012 que organitza la Jazz Cava amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vic, comptava amb el grup barceloní que presentava el seu nou disc, “L’amor feliç”, telonejat per Ferran Palau.

Així doncs, en un escenari emblemàtic com són les escales de la Catedral, el petit Ferran Palau (membre també del grup Anímic) començava el concert d’una manera molt tranquil·la mentre s’anava fent fosc. Malgrat la bona interpretació i la qualitat musical de la seva proposta, el to de cantautor íntim no el va ajudar a captar l’atenció de gaire part de l’audiència que esperava amb candeletes l’actuació de Mishima.

Mishima va obrir el seu repertori amb temes dels seus discos anteriors, “Tornaràs a tremolar” de l’”Ordre i Aventura” (2010) es va enllaçar amb “La Forma d’un sentit” del “Set tota la vida” (2007). Aquí, el seu mític frontman i cantant, David Carabén, va demanar la col·laboració del públic perquè l’ajudés a entonar ·El Temple·. Marc Lloret, impecable a l’orgue, ens va oferir una nova joguina en interpretar Una cara bonica amb una espècie d’acordió. I una versió més llarga amb una bona introducció de “Guspira, Estel o Carícia” va cloure aquest primer bloc dedicat a temes que no eren del nou disc.

Ara sí que els temes del nou disc, “Els vespres verds”, “Ull salvatge”, i la gran “La vella ferida”, seguida de “Els Crits”, es van anar desgranant mentre la il·luminació del màgic escenari arribava a la seva plenitud, i els sants de la Catedral escoltaven les penes amoroses dels diferents sentiments que presenten les lletres d’aquest darrer disc de Mishima, “L’amor feliç”, on presenten una sèrie de problemes que evoquen la maduresa en contraposició a la joventut que va quedant enrere. Cosa que es veu clarament en el primer single del disc, “L’última ressaca”.

Un cop presentada aquesta part del disc, van recuperar altres temes mítics dels discos anteriors com “L’Estrany” i “L’ombra Feixuga” (Trucar a casa, recollir les fotos, pagar la multa 2008), aquesta darrera amb una curiosa interpretació d’orgue a sis mans!

A partir d’aquest moment, només van arribar del nou disc “Ossos dins d’una caixa” i ja als bisos “No existeix l’amor feliç” i la ja citada “L’última ressaca”. Però sí que ens van obsequiar amb grans èxits com “L’olor de la nit”, “Miquel a l’Accés 14”, “Qui n’ha begut”, “La tarda esclata” o “Un tros de fang”.

En definitiva doncs, triessin el disc que triessin, els Mishima, com sempre van oferir un gran directe amb una dissecció dels sentiments amorosos per excel·lència, gelosia, desamor, enamorament, rutina... amb unes lletres encertades que al nou disc continuen en la mateixa tònica. Van oferir dues tandes de bisos a un públic completament entregat, (que coneixent la nissaga familiar de Carabén i la seva relació amb el Barça es va permetre homenatjar Esperanza Aguirre), i van acabar amb un tema que segons ells no tenien previst però que en el marc on es trobaven no podien obviar, “Sant Pere”.

Mishima, tot i que continuen igual que sempre i amb la mateixa qualitat, ja s’han fet grans, i toquen en les millors catedrals. Els seus deixebles, tot i que a vegades congreguen a més feligresos, continuen posant música en aplecs d’ermita.