Vic nomena Josep M. Solà i Sala cronista oficial de la ciutat

Josep M. Solà i Sala ha estat nomenat cronista de la ciutat. Foto: Adrià Costa

El ple de l’Ajuntament ha nomenat avui, en el ple celebrat aquest migdia, nomenar Josep M. Solà i Sala cronista oficial de la ciutat. L’equip de govern ha defensat la tasca de Solà en els seus escrits, cròniques i columnes al llarg de anys i anys sobre els fets, la gent i els costums de la ciutat.

Josep M. Solà Sala va néixer a Vic el 5 d’agost de 1929 i sempre ha estat vinculat al món periodístic treballant a diferents mitjans de comunicació de la capital d’Osona com Ràdio Vic, Ausona, Osona Comarca i La Marxa, però també  a TVE, on hi va treballar un temps a Madrid com a guionista.  En aquests mitjans ha publicat nombrosos articles sobre la vida quotidiana a la ciutat, sobre vigatans i sobre carrers i altres indrets que han fet possible que hi hagi una història viva del darrer mig segle.

Solà i Sala també es conegut per ser la veu la Cavalcada de Reis de Vic durant 60 anys, del 1947 fins el 2008 i així mateix s’ha implicat profundament amb el Mercat del Ram, la festa major i els Focs de Sant Joan. També ha publicat diferents llibres, com "La Llonganissa de Vi"c, entre molts d’altres. L’alcalde de la ciutat, Josep M. Vila d'Abadal, ha volgut posar de relleu la tasca de Solà i Sala com a persona que ha fet estimar "la nostra població, la nostra llengua i la nostra cultura".

El nomenament s’ha aprovat amb els vots de tots els partits, excepte la CUP i SI, que s’han abstingut, per raons diverses. La manca d’unanimitat ha irritat a l’alcalde, que ha criticat la posició dels dos partits. Tot i això, Solà i Sala, que estava presenta a la sala en cadira de rodes, ha rebut un fort aplaudiment del consistori i la majoria d’assistents al ple, quan s’ha fet efectiu el seu nomenament.

La CUP no ha votat a favor per un defecte de procediment, ja que considera que qui s’ha d’encarregar de fer aquests nomenaments és el Consell de Ciutat, tal com especifica el futur reglament que s’està enllestint. Per això, ha demanat que es posposés la decisió fins a tenir a punt la nova normativa. No se li ha acceptat.

Les raons de SI han estat de tall ideològic. El seu portaveu, Iban Lapeira, no ha posat en dubte la vàlua de Solà i Sala, però sí que ha criticat la  seva afinitat amb el règim franquista.

Jacint Raurell (PSC), en el seu parlament, ha prioritzat la figura de Solà i Sala com a narrador de les cròniques de la ciutat, en detriment de la seva manera de pensar. “No valorem ideologies, sinó l’ofici”, ha aputat.

“Ningú pot posar en dubte el vigatanisme i l’amor a la ciutat de Solà i Sala. Un home valorat i estimat”, ha dit Josep Anglada (PxC). El portaveu de PxC ha anat més enllà i ha lamentat que no se li atorgués la medalla d’or de la ciutat, tal com s’havia previst en un principi.

La ciutat de Vic ha tinguts dos cronistes (que estiguin documentats) al llarg de la història: el Dr. Joaquim Salarich Verdaguer (1878), metge, divulgador científic i historiador; i el Sr. Josep Serra i Campdelacreu, poeta, arqueòleg, historiador i arxiver.

Joan Riera, un vigatà ‘compromès’

Menys polèmic ha estat el segon nomenament. El ple ha decidit iniciar l’expedient per nomenar Joan Riera i Rius (1919-1992) vigatà il·lustre. A la sala hi eren present els seus fills i altres familiars. La decisió tampoc ha estat unànime, ja que la CUP s’ha abstingut per la mateixa raó que en el cas de Solà i Sala. Vila d’Abadal també ho ha lamentat.

El regidor Toni Serrat (CiU) ha defensat la figura de Joan Riera. “És el símbol de ciutadà compromès”, ha dit. “Necessitem més que mai exemples de convivència com els de Joan Riera”, ha afegit.

Riera ha participat o impulsat un munt d’associacions i entitats de la ciutat, sense ànim de lucre, com la llar juvenil, Càritas, Agrupació de Sords de Vic i Comarca, OAR Vic, Associació Sant Tomàs, Òmnium o Cinema Atlàntida... També destaca la seva implicació en la construcció d’habitatges assequibles, com han recordat alguns partits, com PSC i PxC.

Joan Riera va implicar-se en moltes i diverses accions. potser la més coneguda de les quals és la construcció d’habitatges assequibles i amb facilitats de pagament, conegudes com a "cases estil Riera", moltes d’elles a la zona de l’Estadi i que superen el centenar a la ciutat de Vic però que també es van estendre a poblacions veïnes com Manlleu. Va ser una iniciativa que va possibilitar l’accés a la propietat de moltes famílies treballadores que no tenien masses recursos econòmics.

Riera Rius també va participar en una part del finançament de les piscines de l’Estadi que es va inaugurar el 1960. També es va encarregar de la construcció de la residència dels Saits destinada a acollir persones grans amb necessitats d’atencions especials i amb dificultats econòmiques. Als inicis dels 70 també va implicar-se en la constitució de l’Associació Sant Tomàs, dedicada a les persones amb discapacitat mental. A l’Agrupació de Sords Muts de Vic i comarca els cedí l’any 1970 un local al carrer de la Riera per tal que hi poguessin establir la seva seu, sense haver de pagar res de lloguer i, a la seva mort, els va cedir la propietat del local. Durant 13 anys, Joan Riera Rius va ocupar el càrrec de vicepresident del Patronat de la Fundació Gallifa amb una clara finalitat social i benèfica a les persones més necessitades. El convent de les Sagramentàries de Vic també va rebre ajut de Riera. Igualment, va ser el director de Càritas entre el 1955 i el 1971. En definitiva, Riera i Rius era una persona que no tenia mai un no per a les persones més necessitades i que va treballar tota la seva vida per cobrir una faceta, la dels serveis socials, que en aquell moment no estaven regits per l’administració pública.