08
d'abril
del
2012
Els 948 ajuntaments que actualment hi ha a Catalunya, són viables econòmicament? Aquesta és la reflexió que s'està fent el Govern aquests dies i, segons la vicepresidenta, Joana Ortega, la nova Llei de Governs Locals contemplarà que alguns dels consistoris més petits del país hagin de perdre algunes de les seves competències actuals en favors d'altres ens supramunicials, ja sigui consells comarcals, ja siguin mancomunitats de municipis. Malgrat tot, no deixaran d'existir com a municipis: "El Govern no posa en qüestió el número de municipis."
La Llei de Governs Locals i la Llei d'Hisendes Locals que prepara l'executiu establiran quines competències s'atribueixen a cada institució local i quins recursos se'ls atorga per poder-les desenvolupar. Una normativa que, segons Ortega, és la "revolució del món local". La vicepresidenta defensa que la llei sigui "agosarada" i també contempli que "segurament hi ha municipis petits que hauran d'elevar les seves competències a un ens supramunicipal".
Segons Ortega, el Govern no posa en qüestió el nombre actual dels 948 municipis que actualment hi ha a Catalunya i manifesta la voluntat de mantenir els municipis com a "lloc d'arrelament i d'espai natural de les comunitats". Però això no treu que es tendeixi a mancomunar serveis, una pràctica que creu que haurà de ser habitual i no una excepció.
"No avalem la fusió de municipis, sinó que avalem l'agrupació voluntària. El model català prioritza una racionalització de les competències i no vol pas una agrupació forçosa", ha afegit tot posant d'exemple la Vall d'en Bas, que és una agrupació voluntària de municipis. "És un bon exemple de mancomunació de serveis que obre la porta a què d'altres municipis també ho facin", ha afirmat.
Dels 948 municipis que actualment hi ha a Catalunya, un 50% té menys de 1.000 habitants, i un 70%, menys de 2.000. Un model que Ortega defensa que s'ha de preservar, perquè "aquests petits municipis permeten un equilibri territorial i poblacional". Per això, defensa que el Govern doni als petits municipis els recursos i eines per permetre'ls gestionar les competències que puguin i també en derivin a un ens supramunicial les que no puguin assumir. Tot plegat, assegura, amb la voluntat que tots els ciutadans visquin on visquin puguin tenir els mateixos serveis.
La Llei de Governs Locals i la Llei d'Hisendes Locals que prepara l'executiu establiran quines competències s'atribueixen a cada institució local i quins recursos se'ls atorga per poder-les desenvolupar. Una normativa que, segons Ortega, és la "revolució del món local". La vicepresidenta defensa que la llei sigui "agosarada" i també contempli que "segurament hi ha municipis petits que hauran d'elevar les seves competències a un ens supramunicipal".
Segons Ortega, el Govern no posa en qüestió el nombre actual dels 948 municipis que actualment hi ha a Catalunya i manifesta la voluntat de mantenir els municipis com a "lloc d'arrelament i d'espai natural de les comunitats". Però això no treu que es tendeixi a mancomunar serveis, una pràctica que creu que haurà de ser habitual i no una excepció.
"No avalem la fusió de municipis, sinó que avalem l'agrupació voluntària. El model català prioritza una racionalització de les competències i no vol pas una agrupació forçosa", ha afegit tot posant d'exemple la Vall d'en Bas, que és una agrupació voluntària de municipis. "És un bon exemple de mancomunació de serveis que obre la porta a què d'altres municipis també ho facin", ha afirmat.
Dels 948 municipis que actualment hi ha a Catalunya, un 50% té menys de 1.000 habitants, i un 70%, menys de 2.000. Un model que Ortega defensa que s'ha de preservar, perquè "aquests petits municipis permeten un equilibri territorial i poblacional". Per això, defensa que el Govern doni als petits municipis els recursos i eines per permetre'ls gestionar les competències que puguin i també en derivin a un ens supramunicial les que no puguin assumir. Tot plegat, assegura, amb la voluntat que tots els ciutadans visquin on visquin puguin tenir els mateixos serveis.