27
de març
del
2012
Gabriel Borràs, al fons, adreça la seva exposició a Can Puget (Manlleu), aquest passat dissabte. Foto: Montserrat Escayola.Un 58,33% de les fonts d'Osona i el Lluçanès superen els 50 mg/l de nitrats, el límit establert per la Unió Europea per declarar l'aigua com a no apta per al consum humà. Es tracta d'una de les escruixidores xifres que va presentar aquest dissabte a Can Puget (Manlleu) el Grup de Defensa del Ter (GDT) -amb la sala plena de goma a gom- i que va comptar, també, amb la intervenció de Gabriel Borràs, comissionat per l'ACA a l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic i fins l'any passat número 2 de l'Agència.
En Joan Molera, de la comissió de les Fonts del GDT, va explicar com es confirma la tendència pel què fa a la presència de nitrats als aqüífers d'Osona: a la majoria de fonts es continua igual o pitjor que els darrers anys. Amb els pitjors resultats concentrats a la Plana de Vic i al Lluçanès. Al Lluçanès, en concret, hi ha 21 de les 33 fonts contaminades (un 63,6%), i a la plana de Vic, 33 de 55 (un 64,7%).
Enguany, a més, s'han detectat uns valors màxim molt elevats. Amb la Font de la Salada a Gurb encapçalant el rànking pel que fa a la presència de nitrats (420,40 mg/l), seguida de la del Casanell a Taradell (419,90 mg/l) i la de la Teula a Masies de Roda (375,70 mg/l). Contrariàment, les fonts menys contaminades són les del Dalmau (Muntanyola), del Noi (Viladrau) i dels Ferrers (Santa Maria de Besora), amb percentatges de nitrats gairebé inexistents.
Com a nota positiva cal destacar que del total de les 160 mostres analitzades entre Osona, Lluçanès i Ripollès hi ha 83 fonts amb valors inferiors als 50 mg de nitrats per litre (que delimiten la potabilitat de l'aigua).
La segona part de l'acte va ser la xerrada d'en Gabriel Borràs, exresponsable de planificació de l'Agència Catalana de l'Aigua. En la seva presentació, especialment punyent i ben documentada, va posar els punts sobre les is pel que fa als costos públics que suposa la contaminació dels recursos hídrics locals arreu de Catalunya (amb instal·lacions de potabilització, dessalació i transport d'aigua) i la nul·la voluntat dels governs, actual i anteriors, d'instaurar un control real (més enllà de la burocràcia) quant a l'ús i destinació dels purins.
Un fet gravíssim i que suposa, per al GDT, "el robatori d'un recurs col·lectiu -com és l'aigua potable dels aqüífers- per l'avarícia d'un sector productiu: el de la indústria agroalimentària càrnica i la dels seus aprovisionaments". Segons els ecologistes osonencs, els beneficis ecònomics d'aquest sector recauen en poques mans, amb la connivència de l'Administració, però passen factura a tota la societat. És el que ara es coneix com la internalització màxima dels beneficis a costa de l'externalització dels costos, també ambientals.
Un tema econòmic, social i ambiental que des del GDT fa anys que treballen i continuaran denunciant.
Documentació:
Concentració de nitrats a l'aigua de les fonts d'Osona i el Lluçanès
Dades comparatives de les fonts d'Osona i el Lluçanès
Font de la Cadernera, a Manlleu. Foto: Lídia Arumí i Eva Torrescasana