29
de febrer
del
2012
A Osona és més fàcil veure una estelada que no una bandera espanyola als ajuntaments. Foto: Adrià Costa L'arribada al poder del Partit Popular pot suposar una auntèntica “guerra de banderes” als ajuntaments catalans. De fet, la delegada del govern espanyol, Maria de los Llanos de Lluna, ha reclamat ser “inflexible” amb el compliment de la Llei de banderes que obliga a hissar les ensenyes estatal i europea al costat de l'autonòmica i la municipal. L'amenaça de la “virreina” se suma a la campanya del partit espanyolista Ciutadans que a la Diada del 2011 va advertir que incomplir aquesta norma podia suposar fins a deu anys d'inhabilitació.
La possibilitat d'iniciar accions contra les desenes d'ajuntaments que no pengen la bandera espanyola la va anunciar Maria de los Llanos de Lluna en una entrevista a El Mundo. Tot plegat després del conflicte amb l'Ajuntament de Sant Pol de Mar que durant un temps va fer cas omís a una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per obligar-la a penjar l'ensenya estatal. Tot i així, l'alcaldessa d'aquesta població del Maresme no descarta convocar una consulta perquè siguin els veïns que trïin. A més, la matinada de diumenge a dilluns un desconeguts la van cremar.
A Osona la presència de les banderes espanyoles a les façanes de les cases consistorials és inexistent. Cap dels 51 municipis la té penjada i tampoc és present a la sala de plens. De fet, és molt més habitual veure onejar-hi l’estelada. En aquest sentit a la passada Diada va ser-hi a diversos ajuntaments, com Gurb, Sant Pere de Torelló o Vic. D'altres, com Vilanova de Sau, ja la tenen de manera permanent.