Vic reforma la Casa Convalescència per ubicar-hi un centre tecnològic

Aquest dimarts s'ha presentat el projecte de remodelació de la Casa Convalescència. Foto: Adrià Costa

Aquesta dimarts a la tarda s’ha presentat  a Vic el projecte de remodelació de la primera fase de la Casa Convalescència, que acollirà el futur Parc del Coneixement i la Innovació. L’edifici, construït a finals del segle XVIII, està adossat a l’església de l’Hospital de la Santa Creu i té un total de 2.500m2, dels quals se’n restauraran 1.738. El cost total de l’obra és d’1.272.337 euros. La intervenció està finançada al 50% pels fons FEDER.

El Parc del Coneixement i la Innovació posarà en funcionament una incubadora tecnològica i tindrà uns espais per a grups de recerca de la Universitat de Vic (UVic) orientats a empreses, i uns espais per a serveis comuns.  L’equipament serà gestionat per PARTEC VIC SL. l’empresa mixta participada al 80% per l’Ajuntament de Vic i el 20% per la Universitat de Vic.

El president de PARTEC VIC SL i regidor de l’Ajuntament de Vic, Josep Arimany, ha posat de relleu els beneficis que tindrà per a la ciutat aquest nou equipament i també l’impuls econòmic que suposarà. El conseller delegat de PARTEC VIC SL i director general de la FUB (Fundació Universitària Balmes), Joan Turró, ha afirmat que aquesta empresa “vol ser un nou instrument per a la promoció econòmica” i que vol fer costat a tot el teixit empresarial de la comarca, al qual es donarà entrada al Consell d’Administració. Per la seva banda, el rector de la UVic, Jordi Montaña, ha manifestat que s’ha redactat un projecte d’una “gran qualitat” que lliga amb els principis de la universitat. “El parc acollirà un centre d’emprenedoria i la formació continuada del sector empresarial’, ha afegit.

L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, ha defensat que el projecte demostra, una vegada més, “el suport de la ciutat a la UVic”. També ha posat de relleu la reforma d’aquest edifici “històric” al centre de la ciutat que suposa revitalitzar l’urbanisme de la zona i l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu. Durant les obres, es tallarà un carril de circulació al carrer Dr. Junyent i, per tant, serà de direcció única en el sentit d’entrada a la ciutat. El tall no afectarà l’entrada i sortida de vehicles de l’Hospital de la Santa Creu ,que podran anar en les dues direccions.

Els usos que es donaran a l’edifici seran els següents:

PLANTA BAIXA: INCUBADORA, OPENSPACE, SERVEIS COMUNS
Espais d´incubadora tecnològica amb 10 mòduls, cada un amb accés independent, ocupant part dels volums sota voltes.
Espai Openspace, a la zona de voltes que dona directament a façana principal i que es considera una zona de treball oberta. El vestíbul principal queda incorporat a aquesta zona.
Zona de serveis de dotacions i una àrea reservada per a les instal•lacions de l´edifici.

PLANTA PRIMERA:  INCUBADORA, ESPAIS UNIVERSITARIS RECERCA, SALES REUNIONS, ESPAIS COMUNS
Espais d´incubadora tecnològica amb dos mòduls cada un amb accés independent i amb un grau de flexibilitat total entre ells.
Una sala de formació empresarial.
Espai per grups universitaris de recerca que ocupen la resta d´espais de la planta i que inclouen un despatx tancat de direcció i un altre de sala de reunions. Aquesta àrea integra l´espai de galeria coberta que dona a la façana principal.
Les sales existents amb pintures es respecten per complert i s´integren al programa com a dues sales de reunions més.
Zona de serveis de dotacions.

PLANTA  SEGONA: OPENSPACE, SERVEIS COMUNS
Espai Openspace i zona de serveis de dotacions.

La proximitat de la Casa Convalescència amb altres equipaments de la ciutat permetrà crear un parc en xarxa en relació a totes aquelles infraestructures relacionades amb la recerca i la transferència del coneixement com són el VIT, el campus de la Torre dels Frares de la UVic, el Campus de Miramarges o totes els serveis que ofereix l’Ajuntament de Vic a la zona del Sucre, com aules de formació, recinte firal, etc.

La reforma d’un edifici històric

L’equip d’arquitectes responsables del projecte, amb Josep Lluís Vives  al capdavant, ha remarcat el “valor artístic d’aquest edifici” i la seva funció “didàctica”. La arquitecte Victòria Bassa ha explicat la tasca de recerca de documentació que ha realitzat el seu equip per cercar plànols i documentació original que ha permès recrear l’edifici en el seus inicis. També s’ha estudiat el sistema constructiu  i s’ha fet una diagnosi de l’estat actual per poder plantejar la intervenció. “Tot i l’aparença donada per l’abandonament, l’edifici presenta un bon estat general”, ha assegurat Núria Ayala, arquitecte.

Josep Maria Arimany, Josep Maria Vila d'Abadal, Jordi Montaña i Joan Turró, aquest dimarts a la presentació de la remodelació de Casa Convalescència. Foto: Adrià Costa

L’edifici de la Casa de Convalescència es va construir el darrer terç del segle XVIII, tot voltant un pati central quadrat, seguint els plànols dibuixats per Josep Morató i Codina. Està adossat per la banda sud a l’església de l’Hospital de la Santa Creu, edificada a finals de la primera meitat del S XVIII, seguint el projecte de Josep Morató i Sellés, fill de l´anterior. Per la banda oest, voreja l’actual edifici en ús de l’Hospital de la Santa Creu.

Cal destacar que  Josep Morató i Codina va ser un dels darrers membres de la nissaga Morató establerta a Vic al segle XVI, que durant sis generacions va donar prop d´una vintena de mestres d´obres, escultors i altres artistes que configuraren bona part del barroc català. Josep Morató i Codina fou el protagonista de la transició del barroc rococó al neoclàssic i fou l’arquitecte de la catedral neoclàssica de Vic. A la capital d’Osona, només es conserven dues altres obres seves,  amb intervencions poc agressives respecte  els plànols originals. La Casa Convalescència és la de més envergadura. El seu procés de construcció va durar 25 anys i, precisament per això, és una mostra de la transició d’estils.

La Casa de Convalescència forma part del conjunt d’edificis més antics que es troba fora del perímetre del nucli antic de la ciutat, tancat en el seu dia per les muralles de Pere III. L’edifici presenta actualment una riquesa constructiva variada i interessant amb espais coberts amb voltes a la catalana o d´aresta en els sostres de planta baixa i planta primera. També espais decorats amb pintures originals de l’època.

Construcció en diferents etapes

La investigació i la recerca a l´Arxiu Municipal de Vic i Comarcal d’Osona de tota la documentació referida a la Casa de Convalescència ha permès trobar prou informació que ens descriu l’evolució constructiva en diverses etapes.  A dia d´avui se’n poden diferenciar clarament dues: la inicial, que va generar el volum de l´edifici que actualment dóna al pati d’accés a l´Hospital, i la segona ,que va conformar la resta de l´edifici, construïda al voltant del pati central o claustre i que va arribar fins a la Rambla de l´Hospital. La primera es va construir a partir del 17 de febrer de 1772. Llavors, es va aturar l’obra fins al 1798 en que, una vegada comprats els terrenys i habitatges existents amb façana a la Rambla, es va iniciar la construcció del claustre i la resta d’edificacions que l’envolten, completant així les façanes exteriors del carrer Dr. Junyent i la de la Rambla. Durant aquesta segona etapa es va modificar parcialment el primer edifici construït 25 anys abans (sobretot les voltes de primera planta). Durant el segle XIX es va remodelar i decorar la gran sala d’actes.

Aquesta diferència a nivell constructiu és clarament visible en el primer tram edificat de l’immoble.  La planta baixa i la planta primera tenen sostres de voltes de diverses tipologies que cobreixen una seqüència de cinc naus, amb una concepció clarament barroca. Una sèrie de cates realitzades en façana han permès veure amb claredat que també aquesta primera fase de l´edifici es va desenvolupar en diferents etapes, visibles per uns arcs de totxo massís existents sobre les voltes de planta primera.  La resta de forjats estan resolts amb biga de fusta i revoltó ceràmic, i d´altres amb biga de fusta, llata i rasilla ceràmica. Com tota la superfície de coberta, a dues aigües, es va adaptar a la geometria de la planta i va unificar tot el conjunt edificat de la Casa de Convalescència.

Josep Ll. Vives, Núria Ayala i Victòria Bassa han estat els encarregats de redactar el projecte de remodelació. Foto: Adrià Costa