«Serà habitual parlar d'ERO als ajuntaments després del 22-M»

El president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Salvador Esteve, ha advertit que, després de les eleccions municipals, serà "habitual parlar d'ERO públics". L'ACM aprovarà el 16 d'abril una ponència sobre finançament local perquè els ajuntaments deixin de pagar els serveis que no els són propis i que la Diputació de Barcelona xifra en un 26% del total que ofereixen.

Esteve ha situat com a "primer repte" un cop passades les eleccions municipals fer front a una situació econòmica "francament dolenta" i que "no sembla que hagi de millorar" i que repercuteixen directament sobre les finances públiques dels municipis. De fet, el president de l'ACM ha recordat que un informe de la Diputació de Barcelona xifra en un 26% els serveis que ofereixen en aquests moments els ajuntaments tot i que els corresponguin perquè no en tenen la competència.

Segons Esteve, amb aquesta situació, després del 22-M "no serà inhabitual parlar d'ERO públics als ajuntaments" i fins i tot de "reducció de serveis i treure gent que treballi a l'administració". Esteve creu que no es pot fer un càlcul de quantes persones es podrien veure afectades per aquests expedients de regulació d'ocupació, perquè caldria tenir en compte la casuística de cadascun dels 947 municipis catalans. De tota manera, ha assenyalat els municipis de menys de 5.000 habitants com els que "més els costa mantenir tots els serveis" que no els són propis.

El president de l'ACM creu que caldria requerir a l'administració competent que "faci" el servei o sinó "haurem de començar a reduir" els recursos que els ajuntaments destinen a competències que no li són pròpies, encara que no sigui la seva voluntat. Un exemple d'aquest tipus de serveis són les escoles bressols impulsades pels ajuntaments durant l'època de bonança de la bombolla immobiliària, quan les finances locals rebien "ingressos extraordinaris" per aquest concepte. Ara, aquests ingressos "s'han reduït a zero, però queda la despesa corrent" que generen aquests equipaments, que són "difícils de mantenir". Tot i aquesta situació, Esteve ha remarcat que és "impossible" que un municipi entri en fallida, ja que "l'ajuntament sempre continuarà existint".

Esteve ha afegit que en aquests moments els ajuntaments estan fent de "bancs" de l'administració superior, ja els municipis que han fet obres i han prestat serveis ja "pagats" mentre que la Generalitat els "deu" diners. "No tenim elements per fer front al retard dels cobraments de les administracions superiors", ha dit, ja que també pateixen restriccions al crèdit i tenen "limitat" el finançament per tresoreria a curt termini.

Per tal de trobar una solució a aquesta situació, l'ACM aprovarà el pròxim 16 d'abril a Tortosa una ponència que porta per títol "Proposta catalana de finançament local". L'objectiu és establir un full de ruta a la nova legislatura municipal amb dos fronts oberts. D'una banda, influir al Congrés dels Diputats, que ha d'abordar la futur llei d'hisendes locals. De l'altra, en l'àmbit català, reivindicar la llei de finances dels governs locals que preveu l'Estatut.

En la llei estatal, l'ACM plantejarà reformular impostos, taxes i contribucions especials sense que suposo incrementar la pressió fiscal i introduir conceptes de gestió com la col·laboració público-privada. També reclamaran incrementar els recursos que perceben els municipis de la seva participació en els tributs de l'estat i crear un fons de cooperació per a municipis de règim especial, com ho són els municipis turístics, de muntanya o històrico-artístics.

I en l'àmbit català, l'Associació vol que la Llei de finances dels governs locals serveixi per delimitar el catàleg real de competències dels ens locals. De fet, Esteve creu que cal "aclarir exactament quins són els deures dels ajuntaments, quins serveis hem de donar, aclarir els que anem donant i no ens són propis i com es finança aquest 26% que no ens tocaria resoldre a nosaltres".

L'ACM considera que la llei catalana ha de garantir la suficiència financera dels municipis de manera que tota competència vagi acompanyada dels pertinents recursos, i tenir en compte les singularitats dels municipis a l'hora de ser finançaments, és a dir, tenir en compte conceptes com la seva situació geogràfica, la seva extensió o la seva demografia.