Un de cada tres equatorians retorna al seu país

El col•lectiu sud-americà de Vic cau un 36% en només dos anys. El marroquí, assentat amb les seves famílies, i el subsaharià, format majoritàriament per homes, es manté estable. Els nouvinguts indis es converteixen en el tercer grup més nombrós a la capital d’Osona.

Pere Pratdesaba
17 de gener del 2012
Un grup de dones immigrants, aquest matí al mercat de Vic
Un grup de dones immigrants, aquest matí al mercat de Vic | Adrià Costa
Un grup de dones immigrants, aquest matí al mercat de Vic Foto: Adrià Costa

L'emigració de catalans a l'estranger i el retorn d'immigrants als seus països d'origen han provocat que el 2011 hagi tancat per primera vegada en una dècada amb un saldo migratori negatiu a l'Estat,segons dades que ha publicat aquest dilluns d'Institut d'Estadística espanyol (INE). Durant l'any passat van marxar 157.367 persones a Catalunya, 6.208 de nacionalitat espanyola i 151.159 estrangeres. En canvi, van arribar-ne 121.055, 7.100 de les quals de nacionalitat espanyola i 113.955 d'estrangeres. En total, el saldo negatiu al Principat és de 36.312 persones, un 70% del saldo estatal, que se situa al voltant de les 50.000 persones. A tot l'Estat han arribat 457.650 persones i n'han marxat 507.740.

Amb aquestes dades, s’expliquen alguns moviments migratoris i assentaments a una ciutat com Vic. La capital d’Osona va tancar el 2011 amb 41.391 habitants, una xifra que ha augmentat molt lleugerament durant els darrers tres anys (41.118 el 2010 i 40.621 el 2009). Aquesta estabilització de la població, però, és un xic fictícia si ens fixem en les dades internes, desglossades per nacionalitats.

De moment, els vigatans autòctons sembla que no s’han plantejat emigrar. A finals del 2011, del total d’habitants de la ciutat, 31.076 tenien la nacionalitat espanyola (75,08%). Aquesta dada també ha augmentat d’una manera molt suau en els darrers tres anys, amb una pujada de prop de 1.000 persones.

El cas dels immigrants és un xic diferent. Tot i presentar unes xifres força estables, sí que s’observa un canvi sobtat en el darrer any, amb la disminució de cop de 400 persones nouvingudes. Entre l’any 2009 i 2010 aquesta mateixa dada només es va reduir en 42 persones.

Aquesta davallada es concentra sobretot en els col•lectius sud-americans, que no dubten en tornar al seu país a causa de la crisi econòmica. El cas més flagrant és l’equatorià, que ha passat de ser el tercer al cinquè grup més nombrós a Vic. Aquest col•lectiu ha patit una caiguda del 36% en només dos anys (ha passat de tenir 862 persones el 2009 a 551 el 2011). Unes dades similars presenta el grup colombià que, des de 2009, ha baixat un 24,3% (de 489 a 370).

Un raonament diferent es fan altres col•lectius de nacionalitat estrangera. Per raons diverses. El grup estranger més gran a Vic, amb escreix, continua sent el marroquí, amb 3.781 persones (un 9,13% del total). El nombre d’integrants que formen aquest col•lectiu s’ha mantingut molt estable i ha variat molt poc (el 2011 el va acabar amb unes 100 persones menys que el 2009). Aquesta situació s’explica per l’arrelament familiar dels marroquins, que van arribar a Osona durant la primera onada migratòria. Ens ho demostra el nombre de dones en aquest grup, gairebé el mateix que el d’homes (1833 per 1948). Així, no es difícil desgranar que no arriben marroquins perquè no hi ha feina, però tampoc marxen perquè tenen la seva vida establerta a la comarca.

Els grups subsaharians també es resisteixen a marxar i no s’observen massa variacions. Aquest col•lectiu, però, està format majoritàriament per homes sols que tenen més fàcil trampejar la crisi. És el cas de nouvinguts de Ghana, que és el segon grup més majoritari a Vic: 1.272 persones (926 homes i 346 dones). A molta distància se situa Nigèria, amb 536 persones.

Entre les dades del 2011, destaca la comunitat índia, que no tan sols no ha disminuït sinó que ha augmentat considerablement en els darrers dos anys (de 636 a 764), i s’ha situat com el tercer grup més nombrós a la capital d’Osona. En quart lloc, hi trobem ubicat ja el col•lectiu xinès, amb 617 persones, com a màxims representants i lligams amb la potència emergent per excel•lència. Aquests dos casos, però, presenten connotacions diferents: mentre la comunitat índia masculina gairebé dobla la femenina, la xinesa no presenta diferències ostensibles (298 homes i 319 dones).

Com a curiositat, apuntar que a finals d’any, hi havia diversos països amb només un representant a Vic, com Andorra, Japó, Uganda, Nepal o Iran. El 2011 desapareix de la llista un nouvingut de Kazakhastan, que havia viscut a Vic en els últims darrers anys.

Població a Vic, per nacionalitats i gènere, 2009 (PDF)

Població a Vic, per nacionalitats i gènere, 2010 (PDF)

Població a Vic, per nacionalitats i gènere, 2011 (PDF)

Arxivat a