Periodisme de justícia

"Agent 447. L'home que va detenir el president Companys", de Gemma Aguilera i amb pròleg d'Artur Mas, imprescindible per aquestes festes.

Quico Sallés
04 de gener del 2012
Aguilera, a la seu de El Temps a Barcelona, amb el llibre guanyador del Premi Octubre d'Assaig.
Aguilera, a la seu de El Temps a Barcelona, amb el llibre guanyador del Premi Octubre d'Assaig. | Q.S./ND
Aguilera, a la seu de El Temps a Barcelona, amb el llibre guanyador del Premi Octubre d'Assaig. Foto: Q.S./ND

Poques vegades el periodisme pot presumir de fer justícia, i més de fer justícia històrica. Amb el llibre "L'agent 447. L'home que va detenir el president Companys", d'Editorial 3i4, Gemma Aguilera ho pot fer. "Amb aquest llibre he escrit la biografia d'un producte de la dictadura; la porta del darrere d'un home que va canviar la història democràtica d'un país; el retrat de Pedro Urraca Rendueles, l'agent de la policia franquista que va detenir el president Lluís Companys", assegura la periodista de El Temps i Nació Digital.


El llibre, bastit com una amalgama perfecta entre assaig i reportatge periodístic i prologat pel president de la Generalitat, Artur Mas, està basat en una investigació encetada a l'octubre de l'any 2010 pel setmanari El Temps. Després de mesos de feina i de rastrejar arxius al País Basc i documents confinats a França, Aguilera va trobar un fil que la va portar a la clau de volta de tot plegat. Com les millors novel·les d'intriga, Aguilera va aconseguir contactar amb Juan Luís Urraca, fill de l'agent, i de retruc, va tenir accés al fons documental del policia que dormia el son dels justos en una caixa sense obrir.

Aquella caixa guardava un tresor històric: incloïa 15 dietaris personals de Pedro Urraca escrits entre el 1922 i el 1948; 40 fotografies de l'agent entre les quals hi ha la que Urraca va fer a Companys a la frontera d'Hendaia; fitxes policials de l'època durant la qual va estar a Brussel·les, i documentació personal de Pedro Urraca i la seva dona, Elena Cornette.

Una documentació que va permetre Aguilera encaixar totes les peces d'un puzle històric, i encara per ajusticiar. Amb tot el material recollit i endreçat, la periodista va firmar tres reportatges a El Temps que són l'ADN d'un llibre viu, extraordinàriament interessant i colpidor. Aguilera dibuixa un retrat d'un home "mediocre, trepa, oportunista, traumatitzat, amb molta memòria però poc intel·ligent, un autèntic expert en detenir republicans i comunistes" que va canviar la història d'un país.

Amb "L'Agent 447", Aguilera recorda amb cruesa que "la transició va ser un frau, perquè l'home que va portar a afusellar a l'únic resident democràtic d'un país europeu assassinat pel feixisme, va morir al seu llit". La periodista, que ja té a la vitrina el flamant premi Joan Fuster d'Assaig dels Premis Octubre, reconeix que ha viscut "una experiència que mai més no tornarà a repetir". Una experiència que ha reparat amb força mesura un greuge històric, ja que arran de la investigació d'Aguilera, el fill de Pedro Urraca va donar, el passat mes d'octubre, el fons familiar del seu pare a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

De tant en tant, el periodisme fa justícia, i, amb aquest llibre absolutament imprescindible es fa una justícia històrica per entendre la contemporaneïtat política i social de Catalunya. Una història que potser mai no s'hauria hagut d'haver escrit, perquè mai no hauria d'haver passat, però que tothom ha de saber.