28
de desembre
del
2011
Foto: Xevi Mas
Un any més, la vigília de Nadal, una colla de joves de Vic va escenficar una acció de protesta al carrer contra la situació econòmica del nostre país i el paper que hi juguen el capital i els mercats financers. En anys anteriors, es criticava l'onada consumista i es convocava la bona gent a no estirar més el braç que la màniga.
Amb l'arribada de la fase més dura de la crisi fins aquest moment, el discurs reivindicatiu va reinventar-se com una invocació en clau radicalment irònica i satírica als mercats financers perquè ens tornin la disbauxa de consum, crèdits i hipoteques que s'ha perdut.
Les lletres de les nadales més populars van "canviar" de lletra i es van convertir en un alegat contra el sistema, amb un to còmic i festiu ben remarcables. La cercavila va arrencar amb una cantada a l'escenari permanent de la plaça del Carbó i va avançar després cap al centre comercial de la ciutat.
Un any més, la vigília de Nadal, una colla de joves de Vic va escenficar una acció de protesta al carrer contra la situació econòmica del nostre país i el paper que hi juguen el capital i els mercats financers. En anys anteriors, es criticava l'onada consumista i es convocava la bona gent a no estirar més el braç que la màniga.
Amb l'arribada de la fase més dura de la crisi fins aquest moment, el discurs reivindicatiu va reinventar-se com una invocació en clau radicalment irònica i satírica als mercats financers perquè ens tornin la disbauxa de consum, crèdits i hipoteques que s'ha perdut.
Les lletres de les nadales més populars van "canviar" de lletra i es van convertir en un alegat contra el sistema, amb un to còmic i festiu ben remarcables. La cercavila va arrencar amb una cantada a l'escenari permanent de la plaça del Carbó i va avançar després cap al centre comercial de la ciutat.