Joan Contijoch: «A les caixes no tots som uns barruts»

Entrevista amb l'expresident de Caixa Manlleu, president de la territorial de Manlleu d'Unnim Caixa.

Gemma Aguilera / ND
07 d'octubre del 2011
Joan Contijoch s'explica.
Joan Contijoch s'explica. | Jordi Play
Joan Contijoch s'explica. Foto: Jordi Play

Joan Contijoch, expresident de Caixa Manlleu, és president de la territorial de Manlleu d’Unnim Caixa. Gestiona l’obra social en aquest territori. No cobra ni un euro per la seva feina, i ara tampoc no cobrarà dietes, perquè el FROB ha fet forta tots els consellers de l’entitat.

- Senyor Contijoch, els diaris van plens d’informacions sobre abusos de poder de directius de caixes d’estalvi, en concret, la CAM i NovaCaixaGalicia. Té la sensació que a partir d’ara els responsables de les caixes d’estalvis estaran en el punt de mira de la societat?

- Tinc la consciència molt tranquil·la, i em sap molt de greu que els mitjans de comunicació aprofundeixin en els detalls d’un grup de barruts de NovaCaixaGalicia i la CAM, i en canvi, ningú no expliqui que a Unnim Caixa no hi ha aprofitats ni n’hi ha hagut mai. Tampoc no hi ha indemnitzacions milionàries i ningú no s’ha embutxacat ni un sol cèntim.

 - Algunes informacions publicades asseguren que a Unnim s’han apujat les dietes un 45% d’ençà del segon semestre de 2010.

  -Això no és veritat. De fet, la massa de les dietes es va veure disminuïda i el nombre de consellers també.

- Potser si els directius d’Unnim, i d’altres caixes, mostressin amb total transparència les seves retribucions...

- Jo no tinc cap inconvenient a fer-ho.

- Endavant, doncs.

- D’ençà que vam crear Unnim, el juliol de 2010, he cobrat zero euros per ser president de la territorial de Manlleu, que implica gestionar tota l’obra social que es duu a terme en aquesta àrea. Només se’m pagaven les dietes com a qualsevol altre conseller per anar a un consell d’administració. Si no hi anava, no ho cobrava. I ara que els administradors del FROB ens han fet fora a tots els consellers del consell d’administració, no he rebut ni un cèntim d’indemnització, com és lògic. Ara algú pot pensar que tots els qui hem treballat en una caixa amb responsabilitats som uns barruts. Doncs no, no tots ho som, i molts ens hi dediquem de forma voluntària. Les hores que he dedicat a Unnim, i les que penso dedicar amb l’obra social a partir d’ara, han estat amb tota la voluntat del món, sense cobrar absolutament res. Quan he anat a inaugurar alguna exposició o centre, o a repartir beques a estudiants, l’únic que se’m pagava era el quilometratge del meu propi cotxe, però res pel fet de desenvolupar aquesta tasca representativa. El desembre de 2010 vaig anar a Madrid al Banc d’Espanya amb el president, que aleshores era en Salvador Soley. No vaig cobrar ni un euro per aquell viatge, perquè formava part de la meva feina com a membre del consell d'administració, la comissió executiva i la presidència del consell territorial de Manlleu. És una feina que jo he acceptat de fer sense remuneració des del primer moment.

- Podria especificar quin és l’import d’aquestes dietes que cobrava?

- Per descomptat, jo cobrava 300 euros bruts, que amb una retenció del 35% es queden en 195 euros, en concepte de dieta per assistència al consell d’administració, i 450 euros bruts, amb una retenció del 35%, és a dir, 292,50 euros nets, per a la comissió executiva. Això és el que se’m pagava per anar a Sabadell, a Terrassa i algunes vegades a Manlleu.

- Amb quina freqüència es produïen aquestes reunions?

- Una reunió al mes, i amb caràcter excepcional, dues. I quatre reunions territorials a l’any. És evident que no desenvolupo aquesta feina per enriquir-me. A més a més, el fet de ser conseller de la caixa implicava que, si hi havia gestió fraudulenta o delictiva, assabentat o no el conseller, aquest havia de respondre amb el seu patrimoni personal davant del Banc d’Espanya.

- I tot, per menys de 500 euros al mes, com a molt.

- Sí.

- Té una altra feina per guanyar-se la vida...

- És clar, si no, no podria pas viure. Segueixo el negoci familiar de tres generacions, una impremta a Manlleu.

- Malgrat que ja no forma part del consell d’administració, ara a mans de quatre interventors del FROB, vostè segueix essent president de la territorial de Manlleu d’Unnim Caixa. De franc.

- Exacte. Les reunions que fem d’Unnim Caixa, que gestionarà l’obra social, no tenen associades dietes. I així ha de ser, perquè lògicament, no pretenem cobrar d’una entitat a la qual només li queden uns actius devaluats, i sabent que cada euro que ens gastem serà un euro menys que tindrem i que l’entitat no recuperarà.

- Quan el governador del Banc d’Espanya deia públicament la setmana passada que Unnim està valorada en un euro, què li va venir al cap?

- Em vaig sentir profundament ofès. Però aquesta és la línia del capitalisme neoliberal que s’està imposant des del Banc d’Espanya.
Arxivat a