Guifi.net posa la seva experiència al servei d'Europa

La xarxa participarà en dos importants projectes internacionals.

Pere Pratdesaba
05 d'octubre del 2011
Guifi.net, fibra òptica a Gurb
Guifi.net, fibra òptica a Gurb | guifi.net
Desplegament de Guifi.net a Gurb, amb fibra òptica. Foto: guifi.net

La xarxa guifi.net, creada a Osona, participarà en dos projectes internacionals que compten amb el suport de la Unió Europea. A les dues iniciatives es formaran consorcis entre diverses entitats de diferents estats (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Finlàndia, Holanda, Grècia, Itàlia, Regne Unit, França....), entitats de tota mena, des d'Universitats, centres de recerca fins a ciutats. Es col•laborarà en diversos àmbits, des de la recerca tecnològica aplicada a l’Internet del futur al desenvolupament d'usos comuns per a l'aprofitament de recursos públics.

Guifi.net té en aquests moments uns 16.160 nodes operatius amb més de 23.000 quilòmetres de xarxa. Guifi.net és una xarxa de telecomunicacions neutral que es vertebra a partir d'un acord d'interconnexió on cadascú al connectar-se estén la xarxa i obté connectivitat. Es va iniciar a Osona i, avui, té un ampli desplegament a zones rurals amb dificultats d'accés a Internet a través de les línies telefòniques.


Xarxes per a la recerca i a disposició dels usuaris

El primer projecte en el que participarà guifi.net, i el que està més desenvolupat, porta per nom CONFINE. L’objectiu passa per crear xarxes, en diversos àmbits, a disposició de la comunitat científica per a la recerca aplicada a l’Internet del futur. En certa manera, es tracta de crear entorns reals, semblants a guifi.net.

CONFINE compta amb vuit grups d’usuaris de Bèlgica, Espanya, Alemanya, Grècia i Gran Bretanya, coordinats per la Universitat Politècnica de Catalunya. El projecte es  portarà a terme durant quatre anys. Té un pressupost de gairebé cinc milions d’euros.

El segon projecte té a veure amb els conceptes anglosaxons d’open data o smart city. Es tracta de posar a disposició dels usuaris d’Internet la informació disponible a les bases de dades públiques, en àmbits com la meteorologia, tràmits administratius o altres serveis. L’usuari pot modelar aquesta informació i pot crear noves aplicacions, a la mida del seu gust i interès. “A vegades, l’Administració utilitza les xarxes públiques com si fossin privades. Doncs es tracta de tot el contrari, de posar les infraestructures públiques a l’abast de tothom”, explica Ramon Roca, president de la Fundació guifi.net.

Aquest segon projecte tindrà una durada de tres anys. A part de guifi.net, hi participen les universitats catalanes d’Esade i UPF, juntament amb ciutats europees com Amsterdam, Manchester o Roma. El seu pressupost també voltarà els cinc milions d’euros.


A Espanya, res, a Europa, tot

Des de guifi.net, s’ha valorat molt positivament la incorporació de l’entitat en aquests dos projectes. “Europa ens paga perquè els ajudem en projectes de recerca perquè valoren el que els podem oferir”, apunta Roca.

De la mateixa manera, Roca recorda que quan s’han demanat recursos a l’Estat espanyol, “mai ens han donat ni un euro”. “En canvi, ens hem presentat a dos projectes de la Unió Europea i ens han donat tot el que hem sol•licitat”, afegeix.

Article de Ramon Roca, president d el Fundació guifi.net: “A guifi.net ens internacionalitzem”