Osona per la Independència omple l'Atlàntida amb una assistència tan massiva com inesperada

El teatre va haver de tancar les portes per no superar l'aforament. Unes 1.400 persones van assistir a l'acte celebrat ahir a Vic.

Redacció
24 de setembre del 2011
576_1316854703OsonaIndependencia
576_1316854703OsonaIndependencia | Adrià Costa.
Foto: Adrià Costa.

Passaven pocs minuts de les nou del vespre d'ahir divendres quan els organitzadors de la presentació d'Osona per la Independència van haver de prendre la decisió de tancar les portes del Teatre Atlàntida perquè l'aforament ja no donava per a més. Prop de 1.200 localitats eren plenes i a fora quedaven quasi 200 persones més. Aquesta demostració de força del moviment per la independència va tenir el ser reflex en les intervencions dels diversos oradors, com per exemple l'exrector de la UVic, Ricard Torrents, que va proclamar que "ara, qualsevol programa polític que no sigui la independència, ja és una fal·làcia".


Presentació amb Lluís Llach

L'acte va consistir en quatre intervencions, a càrrec del portaveu de la coordinadora d'Osona per la Independència, Lluís Corominas; el primer rector de la Universitat de Vic, Ricard Torrents; el cantautor Lluís Llach i, finalment, el doctor Jordi Folch, membre del Consell Assessor d'Osona per la Independència. El cor jove de Centelles Cantus Firmus va obrir i tancar la vetllada amb les interpretacions, respectivament, del Cant de la Senyera i de l'himne nacional.

Els diferents oradors van insistir en què Catalunya es troba en un final d'etapa i que l'exhauriment de la via autonomista ha de ser substituït pel procés d'independència, si és que Catalunya vol evitar de caure en un pendent de decadència econòmica, social, cultural i lingüística. No hi va haver quasi cap al·lusió als partits polítics, ja que es pretén que l'Assemblea sigui un moviment format per persones individuals, al marge d'estratègies de les organitzacions polítiques.

El públic va interrompre només un parell de vegades els discursos amb aplaudiments, però el clima de la sessió no era pas d'un abrandament excessiu, sinó d'un seguiment atent dels argumentaris expressats pels oradors. Només al final, es va cridar massivament a favor de la independència nacional. Val a dr que la gran assistència va sorprendre no solament els organiztadors, que no la preveien, sinó molts dels assistents.

L'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, va assistir a la presentació en un seient de primera fila, a títol particular. Unes 300 persones van seguir l'acte des d'una altra sala, a través d'un circuit tancat de televisió en una pantalla gran.

A la sortida de l'acte, molts comentaris. Des dels qui miren amb molta il·lusió aquesta mena de resurrecció de l'esperit de l'Assemblea de Catalunya, fins als qui es temen que es repetirà la història dels anys setanta i que els partits polítics corrompran el moviment per manipular-lo. Des dels qui es preparen per a una fase històrica en què l'enfrontament directe amb Espanya serà inevitable fins a d'altres que veuen amb escepticisme actes com el de l'Atlàntida per què ja estan farts de "tantes paraules, poesies i raons, però sense fer mai el pas de desafiar la legalitat i començar la revolta".


Què és l'Assemblea Nacional Catalana?

L’assemblea serà l'encarregada de coordinar la vertebració als pobles de la comarca d'Osona de l'Assemblea Nacional Catalana, que es va començar a gestar el passat abril amb la Conferència Nacional per l’Estat Propi celebrada al Palau de Congressos de Barcelona. Segons Corominas, l’ens està format persones amb diferents sensibilitats polítiques que provenen dels pobles de la comarca amb la intenció "d'assolir la independència política de Catalunya".

La creació de l'Assemblea Nacional Catalana neix amb la voluntat d'aprofitar l'eufòria que van generar les consultes sobiranistes per treballar amb l'objectiu d'aconseguir la independència de Catalunya "mitjançant la constitució d'un Estat de dret, democràtic i social, dins la Unió Europea". El repte de l'Assemblea ara mateix és "conscienciar i mobilitzar" la major part de la població per unir i aglutinar els catalans per avançar cap a la independència.


Un consell d’assessors

L'assemblea territorial Osona per la Independència ha escollit una coordinadora formada per 16 membres que en tindran la facultat executiva. A banda, Osona per la Independència té un tercer braç anomenat "Consell Assessor" que d'alguna manera s'inspira en allò que va ser la "Taula dels Notables" durant el referèndum del 13-D. Es tracta d'un grup de persones rellevants en el seu sector professional i referents per la societat civil que donaran suport públic a Osona per la Independència. A més, aquest òrgan format per 36 persones també tindrà la funció d'aconsellar sobre les accions que porti a terme l'assemblea.

Entre les personalitats que formen part del Consell Assessor hi destaquen històrics pioners de l'Assemblea de Catalunya, com Joaquim Capdevila o Ricard Torrents.

----------------------------------------------------

Comunicat oficial de premsa
(dissabte, 24/09/2011. 11 h).

Multitudinària presentació d'Osona per la Independència a Vic
Les dues sales de l'Atlàntida no donen l'abast per encabir els assistents a l'acte

Aquest divendres a les 9 del vespre s'ha fet a Vic la presentació d'Osona per la Independència, la secció territorial osonenca de l'Assemblea Nacional Catalana, una organització que té previst constituir-se formalment pel març de l'any que ve. L'expectació que ha despertat l'acte ha estat extraordinari: unes 1200 persones han omplert de gom a gom les dues sales grans de l'Atlàntida i hi ha hagut gent que s'ha quedat a fora. Una bona part del públic ha pogut seguir l'acte gràcies a una pantalla gegant.

La presentació, que ha tingut una posada en escena impecable, ha començat amb la projecció d'un muntatge de vídeo basat en el lipdub per la independència. Després de la interpretació del Cant de la Senyera a càrrec del Cor Cantus Firmus de Centelles, la conductora de l'acte, Noemí Morral, ha introduït el parlament de Lluís Corominas, coordinador d'Osona per la Independència. Corominas ha explicat que l'Assemblea Nacional Catalana és un organisme transversal, format per persones a títol individual, que col·laborarà amb totes les organitzacions que treballin per una Catalunya lliure i que té data de caducitat el dia que arribi la independència.

A continuació, abans de la intervenció de l'escriptor i primer rector de la UVic, Ricard Torrents, Morral ha presentat el Consell Assessor d'Osona per la Independència, format actualment per una trentena de persones rellevants i representatives de diversos sectors de la societat. Torrents ha dit, a grans trets, que la independència és l'única possibilitat de pervivència del nostre país, i que si la seva generació va aconseguir la democràcia, la generació actual és la que ha d'aconseguir l'estat propi.

El ponent següent, el cantant Lluís Llach, que forma part del Consell Permanent de l'Assemblea Nacional Catalana, ha fet un repàs dels fets històrics que ens han mantingut subjugats a Espanya i ha demanat, entre bromes i ironies, que esperem una mica a independitzar-nos perquè el Barça pugui guanyar aquesta lliga al Madrid. El cantant ha acabat amb les paraules del “futbolista” Pep Guardiola: “Si ens llevem ben d'hora...”

La darrera intervenció ha estat la del psiquiatre Jordi Folch, que ha posat deures a tothom, als nens, als joves i als adults per aconseguir l'objectiu. Ha assenyalat que la independència ara ja només depèn de nosaltres perquè l'estat espanyol ja no pot utilitzar, com abans, la força.

Finalment, la conductora de l'acte ha agraït la presència del públic, la confiança del Consell Assessor i la col·laboració de moltes persones en l'organització i en el finançament de la presentació. El cant dels Segadors, interpretat per la coral centellenca i pel públic ha tancat l'acte.

Osona per la Independència després de l'èxit de la seva primera aparició pública ara es proposa impulsar assemblees locals a tots els pobles de la comarca.

Anar al web de l’Assemblea Nacional Catalana

Més informació de l’Assemblea Nacional Catalana, a Nació Digital

 

Arxivat a