La Caixa celebra cent d’anys d’història a Vic

La primera oficina es va ubicar a la plaça, l’abril de 1911.

Redacció osona.com
10 de juny del 2011
La regidora Anna Erra ha presidit els actes del centenari de l'oficina de la Caixa a Vic.
La regidora Anna Erra ha presidit els actes del centenari de l'oficina de la Caixa a Vic. | La Caixa
La regidora Anna Erra ha presidit els actes del centenari de l'oficina de la Caixa a Vic. Foto: La Caixa

La regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vic, Anna Erra, ha presidit l'acte institucional de commemoració del centenari de l’oficina principal de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis a Vic. L'acte ha tingut lloc a la seu central de la Caixa, a Vic, i hi han assistit els representants de moltes institucions de la ciutat. En representació de la Caixa: el director executiu territorial de Catalunya, Manuel Romera; el delegat general de  la província de Barcelona, Feliu Formosa; el director de l’Àrea  de negoci d’Osona, Manel Trias, i el director de l’oficina centenària, Martí Martin.

En aquest acte s’ha inaugurat oficialment l’exposició “Un segle d’història a Vic”. Es tracta d’un recull d’imatges tant de l’oficina de la Caixa en les dues ubicacions que ha tingut a Vic, com de l’obra social que ha deixat l’entitat a la ciutat, així com imatges que reflecteixen l’evolució de la vida industrial, cultural i popular de Vic en aquests darrers cent anys. Aquesta exposició romandrà al pati d’operacions de l’oficina fins el 17 d’abril del 2012, data en la que finalitzarà el centenari.


Cent anys d'història de “la Caixa” a Vic (1911-2011)

L'acte forma part del programa de commemoració que la Caixa està duent a terme durant el 2011 per celebrar el centenari de l'entitat financera fundada per Francesc Moragas i Barret.

El 17 d’abril de 1911, l’anomenada Caixa de Pensions per a la Vellesa i l’Estalvi arriba a Vic. La seva aparició apareix per la voluntat dels vigatans d’aquella època, que volgueren la presència de l’entitat a Vic.

La primera oficina de l’entitat, es va ubicar la Plaça Major,28 on hi va ser fins a finals del 1929. La inauguració oficial va coincidir en un dilluns de Pasqua i es va dur a terme a la Sala de la Columna de l’Ajuntament. L’acte va ser presidit pel bisbe de la diòcesi, el doctor Torras i Bages, el president del Consell d’Administració de la Caixa” el diputat per Castellterçol i l’alcalde de la ciutat, entre d’altres autoritats.

La primera operació comptable de la Caixa a Vic va ser anotada a mà pel president i fundador de l’entitat, Francisco Moragas i Barret. El primer compte constava de diferents aportacions d’institucions i personalitats vigatanes: el bisbe, l’Ajuntament, la mútua. Tots plegats van fer una aportació inicial del primer dia d’operacions de 1.309,40 pessetes.

A finals del 1929 l’oficina es va traslladar a la cantonada entre el carrer Jacint Verdaguer i la Rambla Davallades, on s’ha mantingut fins a l’actualitat. Les necessitats de l’entitat van provocar el trasllat a un local propi i més espaiós. Aquest edifici va anar creixent al llarg dels anys aprofitant els carrers annexes, així com l’alçada de l’edifici, construint un pis més als dos inicialment construïts.

El 22 de desembre del 1929 es va fer la inauguració oficial de la nova seu i de la biblioteca. Aprofitant la importància dels dos fets, es va fer una gran festa d’inauguració al Teatre Vigatà on l’Orfeó de Cegues de Santa Llúcia va dur a terme un concert obert a tothom.

Diverses reformes s’han fet al llarg de tots aquests anys. La primera va ser a l’any 1942, amb una ampliació per la banda de la Rambla Davallades, i es va aprofitar  per fer reformes a l’interior de l’oficina. El 1954 es va fer una nova reforma, aquest cop aprofitant l’espai que hi havia cap al carrer Verdaguer. Amb aquesta nova remodelació, es va construir un bloc d’habitatges que s’adjudicaren al personal empleat de l’entitat. Seguidament el 1958, 1961 i fins a l’actualitat es van seguir fent reformes per adequar l’espai a les necessitats que anaven canviant amb els anys.

L’oficina de Vic és la setena que es va obrir fora de Barcelona. La primera va ser a Igualada, la segona a Girona, la tercera a Tàrrega i la quarta a Lleida. Actualment la Caixa té a Vic set oficines i un total de 19 oficines més a Osona.


L’obra social, cultural i agrícola de la Caixa a Vic


Durant aquests cent anys, la Caixa no només ha col•laborat des de la vesant financera, sinó que l’obra social que s’ha dut a terme a Vic ha estat molt important. La inauguració de la biblioteca, grups immobiliaris d’habitatge assequible, un centre cultural, han estat de les inversions més importants que s’han fet a la ciutat. Cal destacar, però, que l’obra social segueix present a la ciutat, i són moltes les entitats vigatanes i osonenques que s’han beneficiat de subvencions per poder tirar endavant els seus projectes.

Degut a la peculiaritat de la comarca, la Caixa ha actuat des del primer moment i amb molt interès amb el món de la pagesia. L’obra agrícola de l’entitat s’ha basat en accions en la formació, la investigació, l’assessorament i la divulgació que  són algunes de les eines que utilitzades per l’entitat. Les primeres operacions de crèdit personal van ser precisament en aquest sector agrari, ja que al 1931 i arrel d’una gran sequera, la Cambra Agrícola de la ciutat demana a l’entitat la concessió de préstecs personals, que van ser els primers en tot Catalunya. A banda es va crear un servei d’Assessorament a la Pagesia, on un tècnic donava tota mena d’ajut al pagès.

Dins l’obra cultural es pot destacar el programa “la Caixa a les escoles”, que es tractava d’un ventall d’actes i manifestacions culturals que es van dur a terme entre estudiants de tot Catalunya. Durant el curs 1985-86, el programa “Obrim una finestra al món”, que tenia com a finalitat que els alumnes fessin treballs sobre el comportament i el sistema de vida d’altres països, va premiar a diversos alumnes osonencs, a visitar els països que ells havien triat com a base del seu treball.


Escoles de Torelló de Taradell


Dins aquesta obra cultural, un dels fets més importants i significatius va ser la inauguració al 1929 de la biblioteca. Era la vuitena que obria la Caixa a Catalunya i es va instal•lar al primer pis que va ubicar la nova seu de l’entitat a la ciutat. La dotació inicial de la biblioteca va ser de 1.901 volums. L’equipament va patir dos importants reformes, la primera al 1958, cosa que va provocar el seu trasllat a una altra seu, a la Rambla Hospital, 4. Aquest canvi va beneficiar en l’espai i en la capacitat de servei i comoditat dels lectors. El 1986 es van fer unes noves reformes molt concretes i especials, es van crear quatre espais propis, l’àrea de lectura, l’àrea infantil , el servei de microteca i l’àrea de revistes.

El 1993 es va aprovar la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya i molts ajuntaments van assumir la responsabilitat de crear una biblioteca pública municipal dependent de l’administració local.

Un altre dels projectes importants a la ciutat va ser la creació del Centre Cultural, ubicat al barri del Remei, dins el complex de Vic-2. Aquest espai es va dividir en diversos nivells per ubicar una sala d’exposicions, l’auditori ,escenari... durant diversos anys es van realitzar tota mena d’activitats vinculades al món cultural. Fa uns anys, es va cedir a l’Ajuntament el seu ús i actualment s’estan fent reformes per adequar els serveis a les necessitats actuals de la ciutat.

Finalment l’obra social  també va començar la seva tasca a Osona, des dels seus inicis. Un dels actes més importants i que han tingut una gran presència arreu del territori són els  Homentatges a la Vellesa. Una de les més importants a Vic va ser el 1929, acte que va atraure a la majoria de la població.

A l’actualitat l’obra social, l’ànima de l’entitat, segueix vigent a tota la comarca, i són moltes les entitats que reben ajuts per tirar endavant els seus projectes. L’obra social s’ha adaptat a les noves necessitats actuals, i són els projectes amb finalitat socials els que reben la majoria dels ajuts.

Per últim cal remarcar que la Caixa es va fundar al 1904, i des d’aquell moment s'ha caracteritzat pel seu caràcter social. Una bona part dels beneficis que l'entitat financera generava s'havien d'invertir en activitats socials gestionades amb la mateixa exigència d'eficàcia que s'aplicava en l'activitat financera. D'aquesta manera, va sorgir una de les grans innovacions de la Caixa: l'obra social, entre les finalitats bàsiques de la qual figura el finançament i sosteniment d'activitats de caràcter social, cultural, educatiu i científic.
Arxivat a