Josep Burgaya s’acomiada de la política amb un cop de puny a la taula

Josep Burgaya ha comparegut en solitari en una roda de premsa aquest dimecres, dia 25 de maig, a la 1 del migdia, a la sala de juntes d'ImpeVic. El regidor socialista ha fet  una valoració de l’actual situació política a la ciutat de Vic, després de les eleccions del 22 de maig. El dirigent del PSC ha assumit els “mals resultats” obtinguts per la seva formació i ha presentat la seva renúncia a entrar a l’Ajuntament de Vic com a regidor. La decisió també afecta els altres càrrecs que té a dins de l’organigrama del partit: primer secretari del PSC Vic, membre de l’executiva de PSC Osona i conseller nacional.

Burgaya ha reconegut que la decisió ja estava presa des de diumenge a la nit, però que havia esperat a fer-ho públic en una multitudinària roda de premsa perquè abans volia parlar amb la gent del PSC i els seus amics. "Haig de ser coherent. Assumeixo el mal resultat de diumenge i crec que m'haig d'apartar i donar pas a altre gent", ha dit amb contundència.


Quins regidors del PSC entraran a l’Ajuntament?

A la roda de premsa hi han assistit dues de les actuals regidores, Dolors Pena i Mercè Vidal; la número 5 de la llista del PSC, Anna Hernández, amb algunes possibilitats d’entrar al consistori; i personal d’ImpeVic. El regidor Jacint Raurell i l'electa Mari Moyano no hi eren presents.

Burgaya ha assegurat que la continuïtat del PSC a Vic està “assegurada”, tot i que no ha desvetllat quins seran els regidors que entraran al consistori i si hi haurà més renúncies. Unes hores més tard de la roda de premsa, la formació ha convocat una nova roda de premsa per a dilluns on es donaran a conèixer els regidors que entraran al consistori.

El cap de llista del PSC a Vic renuncia a entrar a l’Ajuntament. Foto: Adrià Costa

Pel que fa a possibles pactes de govern, no ha desvetllat res, però tot apunta que serà complicat repetir l’experiència del tripartit. “El 2007 vam escollir la millor opció. Però ara l’escenari és diferent”, ha dit.


Autocrítica... de puntetes

El dirigent socialista ha analitzat les causes de la derrota a Vic, on el PSC ha perdut més de 1.000 vots, molts dels quals se n’han anat cap a “l’abstenció”. De passada i molt de puntetes, ha reconegut que s’havien comès “alguns errors” i que els assumia.

Tot i això, ha marcat distàncies amb el fracàs i ha apuntat altres raons que, segons ells, han forçat la gent a quedar-se a casa: la crisi econòmica, la mala gestió del govern Zapatero, la “marca devaluada i derrotada” del PSC (ha recordat el vot del PSC al Parlament de Madrid, on no va donar suport a l’avançament del fons de competitivitat que havien acordat tots els partits catalans).

Burgaya ha declarat que està molt “preocupat” per l’abstenció a Vic. També pel destí dels pocs vots que s’han emès: “Un 40% han votat partits antisistema, sense projecte polític per a la ciutat”, ha dit en referència a la CUP i PxC.


El lideratge de Vila d’Abadal i l’auge de l’extrema dreta

A partir d’ara es dibuixa un nou escenari al govern de la ciutat, en el que no queda clar que el PSC hi sigui present. Burgaya ha reclamat el lideratge de Vila d’Abadal i CiU: “L’alcalde ha guanyat i ha de prendre les regnes. Així ho ha volgut el poble”.

Burgaya ha reconegut, però, que el gran problema de la ciutat és l’ascens de “l’extrema dreta”, representada per la PxC. Ha admès que la formació de Josep Anglada ha sortit “reforçada” de les eleccions, però també ha deixar intuir que, segons ell, l’auge de PxC a Vic ja hauria tocat sostre. “Es un fenomen lligat a Europa, Espanya i Catalunya en general. A Vic, però, només ha guanyat 150 vots, no avança massa”, ha matisat.

El regidor socialista ha fet una valoració de l’actual situació política a la ciutat de Vic. Foto: Adrià Costa

Burgaya també ha explicat que ells ja havien avisat d’aquest possible ascens de PxC, que es podia estendre a la resta del país. “El PSC no va reaccionar gaire”, ha lamentat. Ara, ha comparat la situació amb la crisi de Weimar a Alemanya, als anys 30, amb la desmembrament dels partits democràtics previ a l’ascens d’Adolf Hitler. “Ara triomfa el discurs antipolític, tant el de l’extrema dreta com el dels indignats. Tot ajuda a degradar la política i a l’avenç del totalitarisme”, ha reblat.

Per fer front a “l’extrema dreta”, Burgaya creu que no s’ha de tirar la tovallola i s’ha de ser “clar i contundent”. El dirigent pensa que en casos extrems de xenofòbia no s’ha de dubtar en anar als jutjats.


La dreta vigatana permet el naixement de la PxC

Burgaya ha recordat les darreres legislatures, en les que s’han donat alguns condicionants els quals, segons ell, podrien haver canviar el rumb de la història. El socialista ha recordat la campanya de descrèdit que va patir el 2003, la qual cosa va permetre que PxC obtingués un regidor que va sorgir del transvasament de vots socialistes. “Si aquell regidor hagués estat per a nosaltres, n’hauríem tingut sis i les majories podrien haver canviat. Podia haver-hi hagut una alternativa”, ha deixat anar.

A partir de llavors, el període 2003-2007 va servir per inflar el projecte de Josep Anglada. CiU, amb 10 dels 21 regidors va guanyar moltes votacions amb el suport de PxC, amb un regidor únic al consistori. “Anglada va ajudar Codina a mantenir-se al govern. A CiU ja li anava bé, perquè considerava que la PxC impedia el creixement del PSC. Fins i tot hi havia un regidor convergent que escrivia les mocions de PxC. I no se n’amagava!”, ha lamentat el dirigent socialista. Burgaya ha culpat la dreta vigatana del naixement de la PxC , la qual cosa “mai ningú els hi ha retret”.

El “gran salt d’Anglada”, i “fracàs personal” del propi Burgaya, s’ha materialitzat a les eleccions del 2011. “Ha estat un càstig contra nosaltres. Però jo estic molt orgullós del pacte de govern en aquesta legislatura, que ha estat molt bo per a la ciutat”, s’ha defensat.


Les deteriorades relacions institucionals de l’Ajuntament

L’encara president d’ImpeVic també s’ha mostrat preocupat per les relacions entre l’Ajuntament de Vic i altres institucions, que estan molt deteriorades. “Vic ha perdut competitivitat des del punt de vista institucional. Del 2007 al 2011, a l’equip de govern hi ha hagut unes formacions sòlides, fortes i ben connectades amb cada un dels seus partits. Ara s’ha produït un aïllament". Burgaya feia referència, entre línies, a les males relacions de l’alcalde Josep M. Vila d’Abadal amb les seves cúpules, tant a Barcelona, a la Generalitat, com a Madrid, amb Duran i Lleida, que dificultaran l’assignació de subvencions. Més quan la Diputació ha deixat de ser socialista.

Per si algú tenia algun dubte, Burgaya ha carregat contra l’alcalde per aixecar la bandera de l’independentisme. “Durant aquests dies hi ha hagut silencis i paraules que han mostrat la feblesa de la ciutat”.

En la mateixa línia, ha lamentat que s’hagi optat per potenciar l’eix nacionalista en detriment de l’eix social. “Hi ha una crisi del projecte social democràtic, de l’Estat del benestar”, ha assenyalat.


El PSC, una colla de ‘funcionaris allunyats de la gent’

Burgaya ha dit que deixa també tots els seus càrrecs a dins el PSC, però que seguirà com a militant. De manera sorprenent i per primera vegada en la seva carrera política, ha aprofitat l’ocasió per carregar públicament i amb duresa contra el seu propi partit, tant a Osona com a Catalunya.

Les seves declaracions són més que clares: “Ja des de fa temps  que estic amb desacord absolut amb el funcionament del PSC a Osona i a Catalunya. Cal una renovació, tant a escala comarcal com general. A Osona hi ha manca de suport, transparència i programa. A Catalunya, encara hi ha alguns dirigents que no han assumit la derrota de novembre i es presenten com a regeneradors del partit. No han entès res. Tot plegat, surrealista". I ha afegit: "El PSC ha perdut l’encant que tenia amb Pasqual Maragall i s’ha convertit en un partit de buròcrates funcionaris al marge de la realitat i de la gent. Molts haurien d’haver dimitit abans que jo”. Sense comentaris.

Pel que fa al PSOE, Burgaya ha marcat distàncies en un parell d'ocasions.

Josep Burgaya ha argumentat la seva dimissió. Foto: Adrià Costa