24
de febrer
del
2011
El divendres 25 de febrer a les 8 del vespre tindrà lloc al Casal Boira Baixa de Manlleu la presentació del llibre “Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de la Maternitat d’Elna”, a càrrec de la seva autora Assumpta Montellà. Aquest acte està emmarcat dins les activitats que es porten a terme a Manlleu per commemorar el dia de la dona treballadora.
Elisabeth Eidenbenz, la jove suïssa que va salvar les vides de 597 nens, fills de refugiats republicans reclosos al camp d’Argelers després de la desfeta, ha tingut una vida intensa de solidaritat i amor als altres. La seva etapa com a directora de la Maternitat d’Elna és una de les que l’han marcat més, però no és l’única. Més enllà de la Maternitat d’Elna, Eidenbenz va recórrer Europa, des de Burjassot en plena guerra civil espanyola fins a la Viena posterior a la Segona Guerra Mundial, allargant la seva mà a qui més ho necessitava: nens i dones.
“De nena vaig aprendre el significat de les paraules llibertat, igualtat, solidaritat, de jove vaig lluitar per defensar-les i ara de gran continuo pensant que cal preservar-les per arribar a una societat més justa, més humana, i sobretot més pacífica. Continuo reivindicant les mateixes coses que l’any 1937, que mai ningú sigui jutjat ni pel seu origen, ni pel color de la seva pell, ni per la seva llengua, ni pels seus ideals… que els recursos del món es reparteixin equitativament, perquè a ningú li falti el menjar, perquè les religions no siguin barreres, perquè a ningú li trepitgin la dignitat”, diu Elisabeth Eidenbenz
Elisabeth Eidenbenz, la jove suïssa que va salvar les vides de 597 nens, fills de refugiats republicans reclosos al camp d’Argelers després de la desfeta, ha tingut una vida intensa de solidaritat i amor als altres. La seva etapa com a directora de la Maternitat d’Elna és una de les que l’han marcat més, però no és l’única. Més enllà de la Maternitat d’Elna, Eidenbenz va recórrer Europa, des de Burjassot en plena guerra civil espanyola fins a la Viena posterior a la Segona Guerra Mundial, allargant la seva mà a qui més ho necessitava: nens i dones.
“De nena vaig aprendre el significat de les paraules llibertat, igualtat, solidaritat, de jove vaig lluitar per defensar-les i ara de gran continuo pensant que cal preservar-les per arribar a una societat més justa, més humana, i sobretot més pacífica. Continuo reivindicant les mateixes coses que l’any 1937, que mai ningú sigui jutjat ni pel seu origen, ni pel color de la seva pell, ni per la seva llengua, ni pels seus ideals… que els recursos del món es reparteixin equitativament, perquè a ningú li falti el menjar, perquè les religions no siguin barreres, perquè a ningú li trepitgin la dignitat”, diu Elisabeth Eidenbenz