24
de desembre
del
2010
El ple del Consell Comarcal d'Osona, aquest dijous. Foto: Laura Busquets / ACNEl Consell Comarcal d'Osona ha aprovat durant el ple celebrat aquest dijous el pressupost pel 2011 amb els vots en contra d'ERC, ICV i PxC. El pressupost del Consell Comarcal previst per a l'exercici de 2011 és de 27,5 MEUR, sis milions d’ euros menys que l'any anterior tant pel que fa a ingressos com a despeses (un 18,3% menys).
Les xifres mostren amb virulència els efectes de la crisi econòmica, més si ens remetem al pressupost de l’any anterior. El 2010 ja es va retallar de manera dràstica (un 25%) i va baixar de 44 MEUR a 33,6 MEUR. Així, en dos anys, el pressupost del Consell Comarcal d’Osona s’ha reduït un 37,5%, o sia, 16,5 MEUR.
El president de la comissió d'Hisenda, Jaume Puig, ha destacat que han estat “molt prudents” a l'hora d'elaborar aquests pressupostos i tot i que hi haurà “algunes inversions que segurament finalment arribaran” no ho han inclòs al pressupost. Des de l'oposició, en canvi, Filo Tió (ERC), ha respost Puig qualificant aquests pressupostos de “pas enrere”.
Tió ha manifestat el seu desacord amb aquests pressupostos ja que, segons la consellera, el Consell “sempre” havia estat un lloc on es feien “moltes inversions”. Ara però, ha afegit, “això ja no és així”. “Ara els petits municipis és quan necessiten que el Consell Comarcal els ajudi”, ha afegit. I a més, ha destacat que “aquests pressupostos són plens d'intencions però no hi ha concreció”. Per Filo Tió, “al Consell no s'ha fet res”.
Des del Govern, Puig li ha contestat posant exemples concrets de les accions dutes a terme com la planta de minimització, la clausura de l'abocador de cal Gitanet o diverses depuradores. Puig ha afegit que dir que no s'han fet inversions “no és just”.
Per la seva banda, ICV ja ha avançat durant el debat que no donarien suport als pressupostos. Segons la formació, no creuen que s'hagi “malgastat” els diners. Amb tot, el portaveu ha remarcat que, “òbviament”, el grup d'ICV els gestionaria d'una manera “molt” diferent.
El líder de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, ha qualificat aquest pressupost de “dolent” i l'ha comparat amb els tres anteriors que s'han presentat afirmant que “són pràcticament iguals” i, per tant, “continuistes”. Anglada ha aprofitat el seu torn de parla per suggerir a l'equip de govern que “per un major estalvi”, es podria “reduir” el volum de consellers. I ha conclòs dient que “33 consellers potser són una mica massa”.
Fundació Habitatge
Un dels punts que ha portat força intercanvi dialèctic entre els diferents grups ha estat la Fundació Habitatge i Serveis del Consell Comarcal. Tió ha lamentat “de forma reiterada” que el 40% dels 120.000 euros de pressupost sigui per pagar nòmines. Puig ha contestat dient que “a vostès, la Fundació Habitatge no els ha agradat mai ni tampoc l'han entès mai”.
Puig ha afegit que hi havia molts municipis petits a Osona que estaven “neguitosos” perquè no podien accedir a habitatge social i la Fundació hi va donar resposta. D'altra banda, Puig també ha remarcat que la definició de la Fundació ha anat canviant amb el temps perquè la realitat on viuen els osonencs també ha canviat. “Cal adaptar-s'hi”, ha dit.
Aquesta fundació va ser promoguda per l'actual equip de govern, integrat per CiU, PSC i els independents, conjuntament amb Caixa Manlleu. L'objectiu de la fundació era impulsar habitatge protegit i residències per a la tercera edat
La constitució de la Fundació Habitatge, 2008
---------------------
Comunicat de Premsa
ERC Osona
ERC diu no a un pressupost que constata que el Consell Comarcal ha fet passos enrere amb la sociovergència
- ERC i l’equip de govern consensuen una moció de rebuig a la sentència del TS contra la immersió.
En el darrer Ple del Consell Comarcal, es va presentar l’últim pressupost de l’equip de govern sociovergent del Consell, presidit pel socialista Miquel Arisa.
La consellera republicana Filo Tió va ser la portaveu del grup d’Esquerra en la presa de posició del principal partit de l’oposició.
Tió, seguint el plantejament del conseller d’Hisenda, Jaume Puig, va fer un plantejament del pressupost com a conclusió dels quatre anys de mandat de la sociovergència.
La republicana va justificar el vot contrari al pressupost pel fet que és la constatació que el Consell Comarcal d’Osona ha fet passos enrere en els darrers quatre anys per esdevenir un Consell qualsevol, quan el d’Osona havia estat referència en lideratge polític i acció política en el marc de tots els consells comarcals del país.
Per Filo Tió la manca d’unes partides garantides en inversions, que malgrat apareixien al pressupost no estan garantides el finançament ni l’execució, i la manca d’un salt qualitatiu en el suport tècnic als municipis petits, la majoria a Osona, són el paradigma de la manca de lideratge polític del Consell per la comarca i pels municipis.
Per altra banda, la independentista va tornar a retreure a l’equip de govern la Fundació d’Habitatge del Consell, que en quatre anys s’hi han gastat 400.000 € sense cap més resultat que estudis i nòmines, d’habitatges construïts, cap ni un.
L’equip de govern de PSC, CiU i independents no va aconseguir cap suport dels partits que estan a l’oposició.
Per altra banda, ERC i l’equip de govern sí que van consensuar una moció de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem en contra la immersió lingüística en el sistema educatiu català. Tots els grups van votar-hi a favor.
En l’apartat de precs i preguntes, el republicà Jordi Serra va demanar per la gestió de la residència que el Consell té previst a Torelló i va reclamar places públiques.
I per acabar, l’alcalde de Calldetenes i conseller d’ERC, Jaume Mas, va demanar informació per la planta de minimització i la gestió de residus, ja que semblava que hi hauria un increment en els costos per tona (va parlar de passar de 18 a 48€ per Tona). Davant aquesta inquietud dels republicans, el grup d’ICV també va mostrar la seva preocupació, així com l’alcalde de Seva i conseller comarcal de CiU, Josep Palmerola.
El conseller socialista Colomer, responsable de la gestió de residus, es va escudar que hi havia “negociacions reservades” i que s’estaven fent estudis al respecte, sense negar la possibilitat esmentada per Jaume Mas.