La planta de purins de Santa Maria de Corcó se salva de l’enderroc

La planta de purins de Santa Maria de Corcó, el passat dimarts. Foto: Adrià Costa

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)  ha canviat radicalment d’opinió i ha dictat una sentència on anul•la una sentència  anterior (juny, 2006) que ordenava l’enderroc de la planta de purins de Santa Maria de Corcó en un termini de dos mesos. El TSJC considera que l’equipament no s’ha d’aterrar, ja que en aquests moments ja no incompleix les il•legalitats urbanístiques  en les que es basava la primera sentència. Tot i això, Generalitat i Ajuntament hauran d’indemnitzar els veïns afectats, encara que amb una quantitat més inferior de la que preveien. El serial, però, encara no està del tot acabat i les dues parts podran recórrer la decisió del tribunal abans del proper dimarts, 14 de desembre, amb un recurs de súplica.

El procés judicial al voltant de la planta de purins es va iniciar el 1998, amb la demanda judicial contra l’Ajuntament i la Generalitat per part de tres veïns afectats. La reclamació es fonamentava en irregularitats administratives de l’informe d’Urbanisme i de la llicència d’obres municipal. En concret, la planta només tenia 36.000 metres quadrats dels 45.000 necessaris per a la parcel•lació de finques rústiques i estava a menys de 2.000 metres del nucli de població més proper.

Després de molts estira-i-arronses amb els veïns, la planta va entrar en funcionament el novembre de 2002. El procés judicial va continuar i va culminar amb la sentència de juny de 2006 on s’ordenava l’enderroc de l’equipament. Les administracions implicades van posar el crit al cel. Els danys que podien provocar l’execució de la sentència  podien ser molt superiors als beneficis que aportaria. La primera conseqüència negativa feia referència a les possibles indemnitzacions. El grup Guascor, propietari de la planta, podria reclamar a l’Ajuntament i a la Generalitat la quantitat de 12 milions d’euros. A més, la mesura podia afectar greument la continuïtat de 140 granges que feien i encara fan servir la planta, moltes de les quals van obtenir la llicència  perquè disposaven d’un lloc proper on portar els purins. Per últim, no cal oblidar la situació mediambiental de la comarca, amb un excedent important de purins.


Canvi de normativa ambiental

Ara, la nova sentència, fruit d’un recurs interposat per l’Ajuntament, canvia la situació de dalt a baix. Les irregularitats en les que es va fonamentar l’ordre judicial d’enderroc ja no existeixen. En primer lloc, Guascor va comprar un nou terreny adjacent que li va permetre arribar als 45.000 metres quadrats necessaris. Per un altre costat, Catalunya ha incorporat una nova normativa ambiental, fruit d’una directiva europea, on no es fixa la distància de seguretat vers els nuclis urbans en equipaments d’aquest tipus. La legislació considera que avui dia existeix la tecnologia suficient per implantar les mesures correctores per tal que no afectin els veïns. En aquest nou marc, Guascor va demanar una nova llicència d’obres, que li va ser atorgada per l’Ajuntament.

La nova sentència del  TSJC dóna tota la raó a l’Ajuntament i decreta la inexecutabilitat de la sentència. El recurs del consistori no qüestionava la sentència anterior sinó que defensava que no tenia sentit la seva execució, ja que la legislació ha canviat i ara ja no s’incompleix cap normativa.

El procés judicial encara no s’ha acabat, però tot sembla indicar que no hi haurà canvis importants. Les parts implicades poden interposar un recurs de súplica abans del dimarts 14 de desembre. Aquests tipus de recursos qüestionen matisos molt tècnics i seria una gran sorpresa que hi hagués un canvi en la decisió de salvar l’enderrocament de la planta. En tot cas, la decisió final està molt a prop: si no hi ha recursos, la sentència és ferma; si n’hi ha, es resoldran en pocs dies.

Un cop esgotada la via ordinària, una altra possibilitat seria optar per altres vies excepcionals, com el Tribunal Constitucional o el Tribunal de Justícia Comunitari. Osona.com s’ha posat en contacte amb l’advocat dels veïns, Miquel Colom, que ha declinat fer declaracions perquè encara està valorant la nova situació amb els seus clients.


Patacada a les indemnitzacions

Un capítol apart de tota aquesta història fa referència a les indemnitzacions. La sentència del TSCJ fixa una indemnització total de 297.480 euros  als veïns afectats: 80.000 euros per a Joan Currius, 80.000 més per a Pedro Abraham (en els dos casos, 30.000 per danys materials i 50.000 per dany morals); i 137.840 per a DOP Asociaciados (87.480 per danys materials i 50.000 per danys morals). Les expectatives dels demandants s’han vist rebaixades dràsticament, ja que en el seu moment van arribar a reclamar 6 milions d’euros a l’Administració. Ho contextualitzem una mica per entendre-ho.

Els veïns afectats havien comprat fa molt temps aquests terrenys, que estaven afectats per un pla parcial dels anys 70. La voluntat era construir-hi una urbanització de luxe, que no es va acabar de portar mai a terme. Així, les expectatives de valor no s’han arribat a consolidar mai. Els demandants es van basar en aquestes expectatives de valor per tal de pressionar a la Generalitat i l’Ajuntament de Santa Maria de Corcó, ja que ells eren els únics que podien aturar l’enderroc de la planta, retirant la demanda. L’opció era clara, o caixa o faixa, o els donaven 6 milions d’euros o la planta anava a terra.

Ara, el TSJC considera que els terrenys han perdut un valor per l’existència de la planta, però no té en compte les expectatives de valor en les que es fonamentaven els demandants.


Alegria, però cautela

Les administracions implicades han valorat molt positivament la sentència, tot i que també han estat molt curosos. Consideren que el procés judicial encara no s’ha acabat i queden alguns serrells per arreglar. Generalitat, Ajuntament i Consell Comarcal estan mantenint reunions durant aquests dies per valorar la decisió judicial i, si s’escau, presentar el pertinent recurs de súplica.

Des del Departament d’Agricultura de la  Generalitat, Salvador Puig, president de GESFER, opina que és “una bona notícia´” pel sector i pel medi ambient de la comarca. “Ens hi jugàvem molt. Ho estaven esperant i desitjant”, afegeix sense amagar la seva alegria. Puig ha destacat el treball conjunt de les tres administracions i de tot el sector ramader.

L’alcalde de Santa Maria de Corcó, Josep Mas (CiU), també ha destacat la tasca conjunta, i la importància de la decisió per al municipi. Tot i això, no ha volgut anar més enllà, ja que encara estant estudiant “la lletra petita” de la sentència.  

Tampoc han amagat la seva alegria els ramaders. “Ens han tret un pes de sobre. Al final, ha imperat el sentit comú”, ha explicat Eudald Sentmartí, representant d’Unió de Pagesos i un dels usuaris de la planta.

Notícies publicades