Cròniques de Jaume Tolosa des de la Jungle Marathon

La sortida de la Jungle Marathon.

Jaume Tolosa encara la recta final de la Jungle Marathon en una meritòria segona posició. La ultramarató per la selva amazònica finalitza el dissabte després de recórrer 222 km.

Podeu llegir a sota les dues cròniques que ens ha enviat el corredor rodenc des de la cursa. A més, tal i com va passar durant el repte de la Transahariana és possible seguir la posició de Jaume Tolosa i el seu equip a través d'Internet .

Classificació general

La posició de Jaume Tolosa, al minut

Web de l'equip Jungle.cat

Web de la prova Jungle Marathon

Anar al bloc de Jaume Tolosa

-----------------------
CRÒNIQUES DE JAUME TOLOSA
JUNGLE MARATHON

ETAPA 4, 24 KM

Avui ha sigut una etapa ràpida, o bastant ràpida. 24 km que ens hem carregat en 3:19 i com sempre en 2a posició en Xavi i Jo darrera el yankee dels cull...

A la sortida, mitja hora més tard del compte, un esprint de 50 metres i de cap al riu, que en condicions normals havia de fer uns 200 m o més però que aquest any, com que hi ha poca aigua (canvi climàtic?) no arribava a 100, per tant, al cansament acumulat li afegim una bona remullada ja de bon principi i després ens tornem a fotre dintre la selva i tornem-hi que no ha estat res. Poc desnivell, però un recorregut ple d'obstacles, arbres caiguts que havíem de saltar, altres passar-los per sota arrastrant-nos per terra i el més perillós, els forats que molts d'aquests arbres caiguts deixen a terra i que tapen les fulles, i que si hi fiques el peu l'has cagat: tres cops m'he torcat el turmell, però per sort res greu i continuo fort, de fet continuem forts tots quatre, en Xavi i jo controlant el segon lloc i en Cyrus i l'Albert lluitant per ficar-se en un top 10.
 
Demà la llarga. Ens esperen 90 km que seran molt i molt durs, ja que no em puc imaginar córrer 90 km amb les condicions en que hem estat corrent fins ara, però ho haurem de fer i sense queixar-nos. O sigui que demà no podré escriure mail, ja que calculo que arribarem molt tard (si no passa res) i amb ganes de reposar i prou, per tant ja us ho explicaré demà passat que tenim el dia de descans, o per acabar l'etapa els que els hagin tallat, ja que no permetran que ningú passi la nit a la selva i el que no hagi arribat a no sé quina hora a no sé quin campament (vaig ben informat, de fet aquí va tot així), ens ho diran d'aquí una estona al briefing, haurà de dormir al campament i continuar l'endemà.
 
Tot el dia ens estan filmant i fent fotos, no sé si surto en cap a la web o al canal de youtube de la cursa, si no és així no patiu, que quan torni penjaré unes fotos que són per veure-les, i és que avui mateix hem acabat l'etapa en un poblat petitó a la riba del riu que demà haurem de travessar, molt pobre, com es de suposar em un poblat de tres cases al mig de la selva, però que té un paisatge de postal.
 
A veure si no tenim cap lesió inoportuna ni cap problema i demà passat us puc dir que estem a una etapa de ser SURVIVORS DE LA JUNGLE MARATHON, però ara a descansar, que dema toca gresca de la bona.

ETAPA 3, 32,5 KM

Avui no ha estat una etapa molt llarga, però se m'hi ha fet. Ja ens varen avisar que la d'avui era una suma de la duresa en desnivell del primer dia i la duresa del tipus de terreny fangós i pantanós del segon i amb 35 km en lloc dels 15 o els 25 dels altres dies. Tot i que hem sortit més conservadors, se'ns ha fet llarga i ampla, amb una calor asfixiant que impedia que el cos es refrigerés de cap de les maneres, per tant agraïm quan havíem de nedar, encara que fossin rius petits, ja que ens hi refèiem una estoneta per abaixar la temperatura corporal.

No se com va anant la classificació per darrera nostra, ja que aquí a la selva les coses van al seu ritme, però el de Colorado, l'Andrew, continua primer i “sin nadie que le tosa”, en Xavi i jo al segon lloc, i avui en Cyrus ha acabat darrera nostra en 4t lloc i l'Albert 7è o 8è. Per tant, el que si que tenim clar és que el Jungle.cat team està arrassant!

 
Demà ens toca una etapa teòricament més senzilla que comença amb el primer creuament de riu Gros, uns 350 metres, però com que estem acumulant molt cansament i la calor va de mal em pitjor, de senzilla res de res, però sÍ que més curta, uns 23 km de “res” que seran el pròleg de la non stop de 90 km de demà passat...acollonit només de pensar-hi! Però anem pas a pas que això es menja així, dia a dia, km a km.

Sense voler fer-me pesat, moltes gracies pels mails que he anat rebent, de les meves filles i la Marta, dels meus pares i germans, i de molts amics, entre ells el meus amics d'Ampans. Sé que tots penseu amb mi i m'empenyeu de valent. Moltes gràcies!!!!

Jaume