Miquel Jutglar no serà el nou jutge de pau de Tona, tot i haver estat la persona que l'equip de govern municipal ja tenia decidit nomenar per cobrir aquest càrrec en substitució de l'actual titular, Josep Sardà. La polèmica desfermada pel possible canvi de jutge de Tona ha fet desistir Jutglar d'assumir el nomenament.
- Tota la informació del tema
Aquest vespre ha tramès una carta a Osona.com en la qual explica les raons que el motiven a fer-se enrere. Prèviament, n'ha fet arribar també una còpia a tots els membres de l'equip de govern de CiU, que lidera l'alcalde Josep Salom. Aquest és el text complet de la missiva:
LA POLÈMICA DEL JUTGE DE PAU DE TONA
Quan em van proposar ser jutge de pau de Tona, em va sorprendre. Mai m’havia plantejat accedir a aquest càrrec i evidentment no vaig respondre immediatament, sinó que vaig meditar la decisió a consciència i finalment vaig decidir que em presentaria.
La veritat és em va fer molta il•lusió que pensessin en mi. Sempre i de seguida em vaig informar de quines responsabilitats suposava el càrrec i quina formació podria fer per exercir-lo correctament si jo era la persona que l’acabava ocupant.
Sempre m’ha agradat col•laborar; i sobretot fer coses per al poble. Vaig estar secretari de la UE Tona, després a l’AMPA de l’Escola Vedruna (fins i tot de president), al Club Bàsquet Tona durant més de deu anys, i de regidor a l’Ajuntament durant vuit anys com a independent.
En aquesta nova etapa de la meva vida, prejubiliat, i encara amb energia, ganes d’aprendre i hores per dedicar, vaig pensar que presentar-me a Jutge de Pau era una bona manera de col•laborar i fer més poble.
El càrrec de Jutge de Pau és per quatre anys, i quan s’acaba aquest temps hi ha una elecció democràtica on es pot presentar lliurement qualsevol vilatà. Per tant, jo m’hi vaig presentar, tenint present que la persona que exercia el càrrec ja feia vuit anys que l’ocupava i que potser un relleu no seria dolent.
La meva sorpresa ha estat el conflicte que ha generat tot plegat. Entenc i respecto que la persona que fins ara ha ocupat el càrrec es vulgui tornar a presentar. El què és difícil d’entendre (almenys per a mi) és que s’hagi volgut mediatitzar l’elecció i portar-la a un terreny tant polititzat. Evidentment, i no m’enganyo, em van fer la proposta perquè sóc una persona que l’actual equip de govern coneix i a la qual li mereixo confiança, però em sembla que va ser de la mateixa manera que es va triar l’actual Jutge de Pau (una persona que coneixia l’anterior equip de govern i que mereixia la seva confiança).
Quan hi ha unes eleccions democràtiques tothom té dret a presentar-se i les persones que han de votar (en el cas de Jutge de Pau, els regidors del consistori) tenen dret a elegir la persona que els inspiri més confiança, sense rebre pressions de cap mena, encara que la persona que ha exercit fins aquell moment la tasca ho hagi fet correctament.
Aquests dies han estat difícils i he reflexionat molt sobre tot el que ha passat. Quan em van oferir presentar-me com a Jutge de Pau, em va quedar clar que les persones que ocupaven aquest càrrec havien de ser conciliadores, evitar conflictes i generar bona convivència dins de la població. Tot això no està passant, i és per aquest motiu i per responsabilitat envers el poble de Tona que he decidit retirar la meva candidatura. Jo mai voldria ser el jutge de la discòrdia.
Confio que aquestes paraules ajudin a fer reflexionar totes les persones implicades, aclareixin tots els possibles malentesos que s’hagin generat al presentar-me al càrrec i ajudin a tancar aquest conflicte. Entenc que aquestes situacions no ajuden el poble de Tona i m’agradaria que aquests fets viscuts els últims dies siguin un aprenentatge per a tot el consistori, perquè les coses es facin d’una altra manera i on qui sempre hi surti guanyant sigui el poble de Tona.
Miquel Jutglar Riera
Tona, 26 de setembre de 2010