Antibiòtics i nitrats contaminen les aigües subterrànies a la plana de Vic

Escuma a la riera de la Gabarresa (arxiu). Foto: ACN

La contaminació de les aigües subterrànies de la plana de Vic és cinc vegades més elevada que la de la Selva. Aquesta és la conclusió a la que ha arribat un estudi de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICREA), que ha detectat la presència de 19 tipus d'antibiòtics que s'utilitzen principalment en aplicacions veterinàries i que provenen dels purins. Mentre que a Vic els nivells de sulfonamides –un tipus d'antibiòtic- en aigües subterrànies són de 1.000 nanograms per litre (ng/l), a la Selva són de 200 ng/l. També hi ha alts nivells de nitrats. L'estudi ha estat publicat a la revista Journal of Hidrology, en la que han participat el director de l'ICREA, Damià Barceló, i el subdirector, Sergi Sabater.

El director i el subdirector de l'ICRA han participat com a editors convidats en la publicació Journal of Hidrology, en un número especial dedicat al Mediterrani. En el marc d'aquesta col•laboració han publicat tres estudis sobre l'efecte dels purins, les nanopartícules i els pesticides en la qualitat de l'aigua de Catalunya.

La primera recerca, elaborada per l'ICRA amb la col•laboració de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha demostrat la presència elevada de nitrats i antibiòtics, en concret sulfonamides, a les aigües subterrànies de la plana de Vic, com a conseqüència de l'abocament de purins.

Per a l'estudi es va comparar aquesta zona amb la Selva. Tant en el primer cas com en el segon, els nivells són molt superiors a la plana de Vic, amb 1.000 nanograms per litre contra 200 ng/l en el cas d'antibiòtics, i més de 250 mil•ligrams per litre de nitrats a Vic per menys de 50 a la Selva.

Aquesta aigua no s'utilitza per al consum humà urbà però hi ha el risc que arribi als rius a través dels aqüífers. D'altra banda, hi ha zones rurals on sí que es continua bevent aigua directament dels pous i, per tant, consumeixen aigua contaminada.

Una de les conseqüències d'aquest consum és la resistència a aquest tipus d'antibiòtics ja que el cos humà s'acostuma a la seva presència. També pot provocar trastorns digestius.

Barceló ha alertat que les solucions són difícils ja que no hi ha cap normativa dels antibiòtics a l'aigua. Tot i això, ha explicat que s'haurien d'aplicar tractaments, com l'osmosi, i, sobretot, prevenir i evitar que s'avoquin purins en zones on hi ha aqüífers. Per això, ha considerat que caldria que les administracions responsables de Medi Ambient i Agricultura treballessin conjuntament el tema.

+ informació a EcoDiari.