El congrés Eurovacum lliura els Premis Vaca d’Or

La granja de Can Banyeres, a Centelles, guanya en l’apartat de la producció. La venta directa de llet, eix de la primera matinal del certamen.

per Redacció osona.com, 3 de juny de 2010 a les 07:09 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de juny de 2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Oriol Urgell. Foto: Albert Alemany

La 5a edició del congrés Eurovacum ha començat aquest dimecres, 2 de juny, al matí amb un parlament de benvinguda que ha anat a càrrec de director del certamen, Joaquim Baucells. El director ha assegurat que aquest és un “fòrum de diàleg obert i ampli” que té la capacitat d’aglutinar tots els prescriptors del sector primari, des de ramaders, productors fins a veterinaris, tècnics, empresaris o polítics. “És per aquest motiu que el congrés es diferencia de la resta de congressos relacionats amb sector vacum ja que tracta amb especial sensibilitat la realitat i necessitats de la comunitat ramadera, sense deixar de banda els interessos més tècnics de veterinaris i afins”, ha remarcat.

“Venta directa i transformació de llet per part dels ramaders: realitat o il•lusió”, és el títol de la primera ponència de la jornada que ha anat a càrrec de l’enginyer tècnic agrícola i expert en formatges, Oriol Urgell. Aquesta ha estat una sessió eminentment pràctica en què Urgell ha destacat les diferents fases a tenir en compte a l’hora d’endegar un negoci -de venta directa, des del productor al client final o de transformació de llet- tingui possibilitats d’èxit. Segons Urgell, la improvisació no és un bon aliat ja que comportarà, de ben segur, invertir més diners en el projecte i una pèrdua de temps molt important. La reflexió i un bon assessorament especialitzat seran condicions molt importants per tal d’assentar unes bones bases i iniciar el projecte en les condicions més favorables.

L’enginyer tècnic també ha fet una breu introducció del context del sector i de l’evolució del consum de làctics i derivats a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol. Segons dades de l’Observatori de la Llet, el consum de la llet pasteuritzada, de la llet elaborada i del formatge creix en detriment de la baixada de la llet envasada comercial. Tal i com ha dit Oriol Urgell aquest seria un escenari seria prou idoni. Tot i així, saber triar el tipus de producte que es produirà, els litres de llet que es podran transformar, els recursos tant humans com econòmics que es podran invertir en el projecte i, sobretot, la gestió comercial són els aspectes essencials a tenir en compte. Segons Urgell és més interessant saber abans de quina manera vendrem el producte, que de quina manera el produirem.

Com ha quedat plausible, no existeix cap fórmula màgica que asseguri que un nou projecte pot tenir èxit, però sí que amb unes bones bases, molta reflexió i imaginació les possibilitats augmenten. Durant la sessió, Oriol Urgell comentat alguns exemples d’elaboració de productes, com els formatges madurats, que tenen més valor afegit que el fresc o que la venta de llet a través de màquines dispensadores –iniciativa pionera a Catalunya-. En el torn de precs i preguntes, Urgell ha dit que donat l’elevat cost d’inversió, no es plantejaria només vendre a través de màquines expenedores sinó que diversificaria l’oferta amb la producció d’altres productes derivats. Durant la sessió també s’ha posat de manifest la necessitat que els productors catalans en general i, en especial, els productors de formatges artesanals augmentin la seva autoestima i es comencin a creure que els productes que elaboren són de gran qualitat.

A continuació, el torn ha estat per la ponència “Allotjaments i instal•lacions de engreix amb crítica a Welfare Quality” de la mà del Doctor en Veterinària i enginyer agrícola, Vicente Jimeno. L’expert ha avaluat el sistema Welfare Quality i quins són els seus punts febles i forts. Aquest projecte, que es va iniciar l’any 2004, ha desenvolupat sistemes per avaluar i controlar la qualitat del benestar animal a les granges i escorxadors en base  a quatre principis: allotjaments adequats, bona alimentació, bona salut i adequat comportament dels animals. En el projecte hi participen 15 dels 37 estats membres de la Unió Europea i quatre països de l’Amèrica Llatina.

Segons Jimeno, aquest es un bon sistema per identificar les causes d’un benestar deficient i assessorar als ramaders de les possibles millores. També ha puntualitzat que petits desviaments tenen una repercussió econòmica molt important per a l’explotació. Tot i així, hi ha certs paràmetres que el sistema valora que s’haurien d’ajustar o contemplar com és el cas de l’accessibilitat a les menjadores en l’apartat d’alimentació o tenir en compte el rendiment productiu de l’animal. Sigui com sigui, Jimeno ha deixat molt clar que acomplir aquests criteris i, per tant, estar acreditat segons el sistema pot donar avantatges a les explotacions pel que fa a competir en un altre nivell i que, actualment, a l’Estat espanyol aquests criteris s’acompleixen en la majoria de casos.

Lliurament de Premis Vaca d’Or


A les 12:30 h, en el marc del Congrés, s’ha celebrat la 5a edició del lliurament dels Premis Vaca d’Or. L’acte ha estat presidit per Agustí Prat, president de la Federació d’Associacions de Frisó Català (FEFRIC), Ramon Sarret, vicepresident de la FEFRIC, Joaquim Porcar, subdirector general de Ramaderia de Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) de la Generalitat de Catalunya, Josep Puigdollers, director general de Gepork, i Jaume Sala, director executiu de la FEFRIC i conductor de l’acte.

Aquests premis, que organitza la Federació d’Associacions de Frisó Català (FEFRIC), tenen com a objectiu donar a conèixer la seva tasca i millorar la producció i genètica de les explotacions lleteres integrades en les seves associacions i premien a les cinc explotacions millor situades en les classificacions de Morfologia, Producció i Genètica. Els trofeus són una vaca Tipus Frisona essent banyades d’or, plata i bronze les tres primeres de cada classificació, per ressaltar-ne la seva importància.

Aquest any els guanyadors dels Premis Vaca d’Or han estat l’explotació Can Banyeres de Centelles (Osona) en la categoria de Producció; Ramaderia Can Thos de Tordera (Barcelona) en la categoria de Genètica i Ramaderia Anibal SL en la categoria de Morfologia.

Fotografia de família dels guardonats a la 5a edició dels Premis Vaca d'Or. Foto: Adrià Costa

CLASSIFICACIÓ D’EXPLOTACIONS CONTROL LLETER 2009

1.- CAN BANYERES (Jordi Riera)
Jordi Riera Fontarnau
Can Banyeres
08540 – CENTELLES (Barcelona)

2.- CAN FELIU DE CAMPLLONG (Jordi Codina)
Can Feliu de Campllong, s.l.
Can Feliu
17457 – CAMPLLONG (Girona)

3.- EL MURUCUC (Ignasi Rovira)
SAT El Murucuc
El Murucuc.Ctra. Manlleu
08503 – GURB (Barcelona)

4.- EL PINOS NOU (Jordi Juanola)
Juanola-Codina, s.c.p.
El Pinos Nou
08569 – RUPIT-PRUIT (Barcelona)

5.- CAN BARRINA (Eduard Vila)
Can Barrina, s.c.p.
Can Barrina
08519 – STA.CECÍLIA DE VOLTREGÀ (Barcelona)

CLASSIFICACIÓ D’EXPLOTACIONS PER ICO (CONAFE Desembre-2009)

1.- RAMADERIA CAN THOS (Pere Serra)
Ramaderia Can Thos, s.l.
C/ St.Andreu, 56. ap.nº5
08490 – TORDERA (Barcelona)

2.- LA CAVALLERIA (Agustí Prat)
Prat-Cavalleria, s.l.
La Cavallería
08560 – MANLLEU (Barcelona)

3.- CAN PINELL (Salvador Carbó)
Salvador Carbo i Xapelli
Veïnat Sant Jaume, 20
08490 – TORDERA (Barcelona)

4.- SEMEGA CAMPUS AGROALIMENTARI (Cristina Iglesias)
Finca Camps i Armet, s/n
17121 – MONELLS (Girona)

5.- LA CLOTA (Joan Escarré)
Joan Escarré Casanovas
La Clota
25727 – PRULLANS (Lleida)

CLASSIFICACIÓ D’EXPLOTACIONS PER PUNTUACIÓ MORFOLÒGICA TOTAL
1r trimestre 2010

1.- RAMADERIA ANIBAL, S.L. (Antoni Garcia)
Ramaderia Anibal, s.l.
Partida 4 pilans, 69
25001 – LLEIDA

2.- CAL BORDA (Jordi Ribó)
Jordi Ribó Canut
Casa Borda
25797 – ADRALL (Lleida)

3.- CAL MARQUET (Miquel Eroles)
Marquet-Pastisser, s.c.p.
Cal Marquet
25796 – PLA DE SANT TIRS (Lleida)

4.- CAL DILIGENT (Joan Vilarrubla)
J.Vilarrubia i J.Bullich, c.b.
C/ Els Arenys, 4
25700 – LA SEU D’URGELL (Lleida)
5.- CAN SOCA (LA COMA) (Jordi Erra)
Jordi Erra Sabata
Mas la Coma
08519 – MALLA (Barcelona)

L’Eurovacum s’apropa a la realitat francesa amb Philippe Chotteau i Christian Manauthon com a protagonistes

El reconegut economista especialitzat en agricultura i producció animal Philippe Chottteau ha estat l’encarregat d’encetar la primera tarda del congrés Eurovacum. Com ja es preveia, la sessió que portava el nom “Actualitat i tendències dels mercats globals de la carn i de la llet. La visió d’un expert europeu davant la nova PAC” ha estat una de les ponències estrella d’aquesta nova edició. Chotteau, cap del Departament d’Economia de l’Institut de l’Élevage – institut francès d’investigació aplicada especialitzat en producció de remugants – i especialitzat en anàlisis de mercats i avaluació de polítiques agràries ha dibuixat, en poc més d’una hora, la realitat i les perspectives de futur del mercat de la llet i de la carn europea front la competència mundial.

Amb una ponència meticulosament contrastada amb xifres, Philippe Chotteau ha parlat de la tendència a la baixa, “d’erosió considerable” tant pel que fa a les exportacions i importacions de la Unió Europea en el mercat de la carn i de la llet, no preveien tampoc que en els pròxims tres anys n’augmenti la producció. Pel que fa als derivats de la llet, aquestes perspectives milloren a fora de la Unió Europea, sobretot en països emergents, ja que són productes fàcils de conduir, rics en proteïnes i amb una bona imatge relacionada amb la salut. Pel que fa a la carn de boví, ha parlat en especial del mercat dels països de l’Amèrica del Sud amb Brasil com a abanderat d’una forta competència mundial en els pròxims anys. Segons Chotteau, el procés de capitalització que viu aquest país amb una estratègia real entre els bancs i el sector fa del Brasil un gegant mundial de proteïnes animals.

Tot i això, Philippe Chotteau ha tancat la seva interessant ponència amb un missatge esperançador vers el futur del sector a Europa. En el torn de precs i preguntes s’han tractat, novament, el futur de la PAC  - Política Agrària Comú - i de quina manera es podia compensar el dèficit estructural de la carn de vacum.

La sessió del productor del departament francès dels Hautes-Pyrénées s’ha desenvolupat amb una forta càrrega sindicalista. Christian Manauthon, que ha estat president adjunt de l’Associació de Productors de Llet Independents (APLI) i és un actiu exponent del vacum a França, ha aprofitat la ponència per posar de relleu les contradiccions, segons ell, d’Europa pel que fa al benestar animal. Per Manauthon es vigila molt el benestar de l’animal però es deixa de banda el del productor i el del consumidor. Manauthon ha parlat també de la necessitat d’agrupar-se tots els països productors europeus per tal de fer front comú a l’hora d’abordar les problemàtiques que els afecten per igual com els preus de la llet, per exemple.

Durant la seva intervenció també ha explicat de forma breu quina és la política de funcionament de la seva explotació i els diferents projectes que hi du a terme. Per a concloure, el productor ha assenyalat que la nova PAC no ha pogut garantir un preu a la llet doncs sempre es paga a la baixa i que davant aquesta poca visibilitat de preus i els problemes de finançament es fa difícil la subsistència del sector. Ha acabat amb una comparació gràfica del preu de la llet a França i el Canadà: tot i que el cost per al consumidor final i el distribuïdor és el mateix, entre el preu de venta del transformador francès i el del canadenc existeix una important diferència.

La darrera sessió s’ha centrat en les polítiques i programes de finançament de l’Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA) i Caixa Manlleu. De la mà de la directora general de l’ICCA, Divina Alsinet i Tomàs Moreta, subdirector general i director d’Àrea Financera de Caixa Manlleu s’ha abordat una temàtica que, en el panorama socioeconòmic actual, esdevé d’especial interès per al sector. Segons els ponents, amb la crisi s’ha agreujat  la sensació que les entitats financeres han tancat l’aixeta però continuen existint tot i que segurament n’han variat les exigències i comprovacions a l’hora de poder-hi optar.

L’objecte de la ponència ha estat la de situar el ramader pel que fa a les possibilitats de finançament actual i assessorar-lo respecte a la necessitat de comptar amb una bona planificació financera tant per aconseguir una millor gestió de la seva explotació com per poder valorar quines necessitats financeres s’adapten millor a la seva empresa.

El congrés Eurovacum, se celebra els dies 2 i 3 de juny a l’edifici el Sucre de Vic i està organitzat per l’Ajuntament de Vic - a través de l’Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic (ImpeVic) -, Caixa Manlleu, la delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona a Osona i el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) de la Generalitat de Catalunya.

- La presentació del congrés
- Més informació i programa del congrés

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació