31
de maig
del
2010
La Laura Arau i Manuel Tapial, retinguts a Israel per l’exèrcit israelià feia quatre mesos que s’havien traslladat de Vic a Taradell. Viuen en una caseta petita al costat dels pares de la jove. A Vic, són molt coneguts, són membres del Consell de Cooperació i han col•laborat amb l’entitat en tasques de sensibilització.
La Laura i el Manuel han convertit la causa palestina en la seva raó de ser, a través de l’ONG Cultura i Pau. El passat més de desembre ja van ser detinguts a Egipte per intentar manifestar-se a Gaza.
La Laura va estudiar comunicació audiovisual i va treballar un temps a Catalunya Ràdio. Des que va entrar a formar part de l’ONG, s’encarrega d’algunes tasques de premsa. En aquest viatge, estava preparant un documental.
Els pares de la Laura viuen amb angoixa i estupefacció l’embolic, que s’ha convertit en un conflicte internacional amb totes les de la llei. Osona.com ha parlat amb Rosa Crusellas, mare de la Laura.
- Més informació del conflicte
- La seva filla i el seu gendre, com es troben?
- Ens han dit que estan bé. Estem en contacte amb el consolat espanyol a Jerusalem i ens han dit que estan retinguts però que no estan ferits. Ara hem deixat en mans de Cultura i Pau tots els tràmits que s’hagin de fer [l’ONG està presidida pel pare de Manuel Tapial]
- Com van viure la nit de l’atac?
- Amb molta angoixa. Seguíem tot el que passava pel Facebook i Twitter. Quan vam veure el vídeo on el Manu deia que s’apropaven els vaixells israelians, ja vam pensar que alguna cosa no funcionava bé. Llavors, de sobte, es va tallar tota la comunicació i vam perdre definitivament el contacte amb ells.
- I com es van assabentar del que havia passat?
- L’endemà, a primera hora del matí, vam seguir alguns diaris digitals, que ja ho publicaven a la portada. Llavors vam parlar amb el pare del Manu.
- Com han viscut la passió de la seva filla per Palestina?
- Amb preocupació. Això és un poble petit i no hi estem acostumats en aquestes coses. Però ella va decidir seguir el Manu i li respectem.
- El Manuel, com és?
- Viu per la causa. Té una gran capacitat de gestió i és un pèl extrovertit.
- Ara, però, sembla que ja no hi ha cap perill.
- D’aquesta gent no te’n pots refiar. Mira, ara diuen que van atacar perquè portaven armes. Tot això ens ve gros, se’ns escapa de les mans, sembla que no pugui ser.
La Laura i el Manuel han convertit la causa palestina en la seva raó de ser, a través de l’ONG Cultura i Pau. El passat més de desembre ja van ser detinguts a Egipte per intentar manifestar-se a Gaza.
La Laura va estudiar comunicació audiovisual i va treballar un temps a Catalunya Ràdio. Des que va entrar a formar part de l’ONG, s’encarrega d’algunes tasques de premsa. En aquest viatge, estava preparant un documental.
Els pares de la Laura viuen amb angoixa i estupefacció l’embolic, que s’ha convertit en un conflicte internacional amb totes les de la llei. Osona.com ha parlat amb Rosa Crusellas, mare de la Laura.
- Més informació del conflicte
- La seva filla i el seu gendre, com es troben?
- Ens han dit que estan bé. Estem en contacte amb el consolat espanyol a Jerusalem i ens han dit que estan retinguts però que no estan ferits. Ara hem deixat en mans de Cultura i Pau tots els tràmits que s’hagin de fer [l’ONG està presidida pel pare de Manuel Tapial]
- Com van viure la nit de l’atac?
- Amb molta angoixa. Seguíem tot el que passava pel Facebook i Twitter. Quan vam veure el vídeo on el Manu deia que s’apropaven els vaixells israelians, ja vam pensar que alguna cosa no funcionava bé. Llavors, de sobte, es va tallar tota la comunicació i vam perdre definitivament el contacte amb ells.
- I com es van assabentar del que havia passat?
- L’endemà, a primera hora del matí, vam seguir alguns diaris digitals, que ja ho publicaven a la portada. Llavors vam parlar amb el pare del Manu.
- Com han viscut la passió de la seva filla per Palestina?
- Amb preocupació. Això és un poble petit i no hi estem acostumats en aquestes coses. Però ella va decidir seguir el Manu i li respectem.
- El Manuel, com és?
- Viu per la causa. Té una gran capacitat de gestió i és un pèl extrovertit.
- Ara, però, sembla que ja no hi ha cap perill.
- D’aquesta gent no te’n pots refiar. Mira, ara diuen que van atacar perquè portaven armes. Tot això ens ve gros, se’ns escapa de les mans, sembla que no pugui ser.