«Això de tenir fills et canvia la vida però no te la destrossa»

Carles Capdevila, el passat dijous a Vic. Foto: Toni Carrasco

Acte de la 2a Escola de pares i mares de Vic.
XERRADA
Educar en bon humor
Carles Capdevila – llicenciat en filosofia i periodista
Data i hora: dijous 20 de maig a les 21.00h
Lloc: Centre Cívic Remei - Estadi – Pg. Generalitat, 46

--------------------
EDUCAR: SENTIT COMÚ I SEMPRE BON HUMOR
Toni Carrasco
 
Vic.- El periodista osonenc Carles Capdevila va fer el passat dijous una nova xerrada sobre educar amb bon humor, en la línia del seu estil personal i que ja ha explotat a la televisió catalana i que encara continua utilitzant en un programa de ràdio a Catalunya Ràdio. Capdevila destaca pel fet de no somriure mai però dir-les ben grosses en un estil català barreja de Capri, La Trinca i el típic "fotetes" company de pupitre.

Va destacar que "jo no en sé d'ensenyar, simplement ho he fet quatre vegades i tinc quatre fills de 15, 13, 8 anys i un de 20 mesos". Entre els seus objectius com a pare de família figura "espavilar al més petit perquè camini sol i frenar a la gran que ja és adolescent i es vol escapar; vaja que el petit camini i que la gran no marxi, que no s'escapi". Es considera "pare d'una generació actual essent sobreinformat de tot, desbordat per l'entorn, contradictori i del fet de sí, per què sí, ho dic jo i jo sóc el pare", i també del tòpic "quan siguis gran ja ho entendràs".

També es considera un pare relativista "amb el primer vam esterilitzar el xumet sempre, amb el segon a l'aixeta, amb el tercer fregat amb la jaqueta i amb el més menut diu que abans hi ha gent que li dona al gos". La seva experiència el delata amb frases com "cada nen és diferent ja que jo hi tinc quatre fets pel mateix mètode, la mateixa parella i amb la mateixa durada i tots quatre m'han sortit diferents". “La més gran em va enganyar i no em va explicar que era ja és prou responsable i feia els deures sola; en canvi el segon és tot el contrari". "Curiosament la nostra feina és corregir, ensenyar però en canvi tendim a forçar-los", afirma amb rotunditat.

No obstant "em considero un pare optimista, educar és ser optimista encara que la societat no és amable amb la educació". Capdevila afirma també que "quan vam tenir el tercer molts em deien que no el volia perquè els dos primers ja eren la parelleta, i jo com ho faig molt de tant en tant ho recordes que ho has fet i per això ho has tingut; em van arribar a dir que si era de l'Opus, i vaig trucar per si era d'ells i jo no ho sabia i allà em van dir que no".

Va fer un record amarg de la quarantena "tots es pensen que dura 40 dies, però en realitat són 40 mesos". Va mostrar la seva enveja sana amb les parelles sense fills: "Ells van al teatre, al cine, al restaurant i jo per exemple vaig d'urgències i la meva pel•lícula no sé com acaba; al cine no hi vaig i les veig a casa tard i per tant m'asseguro que són bones, perquè ja han guanyat premis".

Carles diu també "jo estic embarassat però no sento res, el ginecòleg m'ignora sempre i amb la meva dona arriba a llocs que jo no he arribat mai i que ni tan sols conec". L’educació és per sobre de tot "sentit comú de la parella, és espavilar i a la vegada vigilar".

Destaca que els nens també han de tenir oportunitats de "avorrir-se, frustrar-se, no fer res, i sobretot no cal sempre tenir èxit". Quan a la guarderia els nens"s'esgarrepen i mosseguen estan socialitzant; educar és compartir els riscos i sobretot que no prenguin mal". La relativitat també es nota quan es va al pediatra: "Amb la primera vam anar tots dos i la filla; amb el quart ell va sol i agafa un taxi, és broma".

El periodista i presentador també afirma que "en aquesta vida s'ha de fer de tot menys el ridícul, cal saber quan fem el ridícul i no fer-ho".  Per l'hostaletenc "tenir fills no et canvia la vida, o te la canvia però no te la destrossa; i com deia un llibre de Folch i Camarasa tenir fills cada cop és més difícil i jo davant aquesta realitat em vaig a posar a fer-los abans no fos impossible". “Mentre els meus amics parlen de les seves vacances clamoroses jo he estat al Gran Canyon, jo els explico que vaig ser guanyador del karaoke del meu càmping". 

Quan són ben petits "de 0 a 3 anys cal cuidar i dels 4 als 14 educar en la edat". Els hem educat "amb molta por al risc i això els perjudica". Capdevila creu també que avui dia part dels valors estan en llocs "com als esplais amb monitors".