26
d'abril
del
2010
L’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, i el cap de l’área de Producció de Sòl, Albert Civit, amb els membres del nou Consorci. L’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i l’Ajuntament de Vic van constituïr el passat dijous 22 d'abril el Consorci urbanístic per al desenvolupament dels sectors residencials la Bòbila i el Graell, a Osona.
El Consorci urbanístic opera com a administració actuant per dur a terme el desenvolupament i execució dels nous sector i està integrat al 50% per INCASÒL i l’Ajuntament de Vic, que es distribueixen les responsabilitats a parts iguals.
Les funcions del Consorci són coordinar l’actuació dels ens consorciats; redactar i executar els instruments de planejament i els projectes d’urbanització i d’infraestructures necessaris per al desenvolupament de l’actuació; establir els criteris i els mecanismes de finançament, i totes aquelles funcions pròpies de la seva condició d’administració actuant del sector.
El Consorci està format per l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, els regidors Xavier Solà i Àlvar Solà; el director tècnic del Sòl de l’Incasòl, Albert Civit; el cap de l’área de Producció de Sòl, Jordi Gaju i el cap de la Unitat de Seguiment de Projectes de l’Àmbit Nord de la Direcció de Patrimoni de l’Institut Català del Sòl, Xavier Curto. A la reunió i posterior roda de premsa hi va assistir també el director general d'Actuacions Estratègiques i Política de Sòl del Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya, Joan Llort.
La Bòbila. Un nou creixement a ponent
Aquesta Àrea residencial estratègica (ARE) té una superfície de 22,14 hectàrees, amb capacitat per a 1.502 habitatges potencials, 753 dels quals seran en diferents règims protegits. El nou sector està situat a l’oest del nucli central de Vic. Els terrenys limiten amb la carretera de la Guixa, al sud; el riu Mèder, al nord; l’autovia C-17, a ponent, i l’antiga N-152, actualment avinguda 11 de setembre, frontissa amb la resta de la ciutat.
L’estructura general de l’ARE la Bòvila dialoga amb els grans elements estructurants preexistents a l’àmbit, com el riu Mèder o la carretera de la Guixa. Per aquest motiu, el projecte que duran a terme INCASÒL i l’Ajuntament opta per convertir el sistema d’espais lliures en l’element vertebrador del sector.
D’una banda, es constituirà una gran àrea de protecció paisatgística adjacent a l’autovia C-17. Es tracta d’una àrea que té vocació de continuïtat cap el sud, amb el sector adjacent, l’ARE el Graell, situat al sud de la carretera de la Guixa, conformant d’aquesta manera un coixí entre la C-17 i el nou creixement situat a la zona oest de Vic.
L’Avinguda Onze de Setembre, antiga N-152, prem importància i es convertirà en un eix idoni per a situar-hi equipaments a escala de tota la ciutat. En aquest sentit, l’Ajuntament de Vic preveu situar-hi els nous Jutjats. Un altre equipament previst al nou sector és el CAP, que es situarà a la plaça central i garantirà l’assistència als nous residents i generarà un espai social d’intercanvi entre els veïns i la resta de ciutadans.
El Graell. Un nou sector integrat i respectuós amb el paisatge
El nou ARE el Graell té una superfície de 20 hectàrees, amb capacitat per a 1.326 habitatges potencials, 669 dels quals seran amb diferents règims protegits. El nou sector està situat a l’oest del nucli de Vic, en la zona compresa entre l’antiga carretera nacional N-152 i la nova autovia C-17, donant continuïtat a l’altra ARE del municipi. Es tracta d’un desenvolupament estratègic, amb una accessibilitat excel·lent, molt proper a l’estació i al carrer de Verdaguer.
Tenint en compte els criteris d’ordenació de l’ARE la Bòbila, el nou sector el Graell manté també una estructura respectuosa amb els elements preexistents i preveu l’ordenació entorn dos grans espais lliures.
El primer, coincideix amb el de l’altra actuació, el coixí que es crearà resseguint la C-17. El segon gran espai lliure projectat és el parc lineal que es constitueix al llarg del traçat de l’antiga sèquia, que integra tres masies, el Clos, Sant Llorenç i el Graell. Els dos grans espais lliures de l’àmbit, l’àrea de protecció paisatgística i el parc lineal de l’antiga sèquia ocupen fins el 29,83% de la superfície total de l’àmbit, reflectint la seva importància en l’ordenació de conjunt del sector.