"Estatut... Passem pàgina", lema de la Marxa dels Vigatans

 

Els actes, que enguany s'incorporen definitivament a la programació de l'Onze de Setembre, s'iniciaran a Santa Eulàlia de Riuprimer, a la plaça de l'Ajuntament (18:45 h), amb el lliurament de la Flama dels Vigatans. Des de la lectura del manifest el passat 17 de maig a l'ermita de Sant Sebastià, aquesta flama haurà passat per totes aquelles famílies del municipi que ho hagin demanat. Tot seguit, la comitiva amb els Penons es dirigirà a peu fins a Vic, en una caminada "d'una hora i mitja i oberta a tothom", segons va explicar Jeroni Vinyet, president d'Òmnium Cultural a Osona, l'entitat coordinador de la Comissió.

Un cop a Vic, sobre les nou del vespre, es farà un homenatge a Bac de Roda, al monument de la rambla de les Davallades. En aquest indret es llegirà un manifest, s'encendran les torxes i s'iniciarà la Marxa dels Vigatans fins a la plaça del Bisbe Oliba. Aquí es llegirà el Diàleg del Compromís, es farà la Crema del Decret de Nova Planta i hi haurà un homenatge a Santi Berengueras Bernal, "un activista de tota la vida que representa les arrels i els referents", segons el va definir Vinyet. Berengueras va néixer una setmana després de la proclamació de la República Catalana (abril 1931).

 

Els altres personatges de la festa seran Biel Sardà, que representarà l'infant ("la saba nova, la continuïtat i l'esperança"), i Ibrahim A. Sualah, de Ghana, que agafarà el paper de la persona nouvinguda. La festa s'acabarà amb els gegants i castells, una botifarrrada i l'actuació del romancer Jaumer Arnella i del grup de folk-rock Òwix.

 

 
"Estatut... Passem pàgina" ha estat el lema escollit per presidir l'edició d'enguany. "Acatem l'aprovació de l'Estatut però no ens quedarem creuats de braços i continuarem lluitant amb força", va dir Vinyet, que no va amagar la frustració que li havia provocat el text. "Aquest no és un Estatut, com ens volen fer creure alguns, amb una vigència de 50 anys. És només un pedaç", va afegir.

La Marxa del Vigatans compte amb al suport d'un gran nombre d'entitats molt diverses. El finançament ha anat a càrrec de la Generalitat de Catalunya, la Comissió Catalunya 2014 i l'Ajuntament de Vic.

 

--------------------------------------

PRESENTACIÓ

Per cinquè any, la Comissió Onze de Setembre Osona torna a convocar els actes de commemoració de la Diada Nacional de l'Onze de Setembre, el dia 10. La Comissió està coordinada per Òmnium Cultural Osona i en formen part entitats de caire cultural i polític (vegeu els crèdits, al final del dossier).

 

Ja fa quatre anys que es va donar forma a una commemoració més popular i participativa, amb la Marxa de Torxes i la Crema del Decret de Nova Planta com a eixos d'uns actes que pretenen ser:
- record de la Guerra de Successió i les seves malaurades conseqüències polítiques
- símbol i reflex de les aspiracions de llibertat i justícia social que té la ciutadania osonenca
- aglutinadors dels diferents parers polítics en clau catalanista
- participatius i de caràcter intergeneracional

 

Any rere any, els actes s'han anat consolidant i a enguany se'ls ha batejat: «La Marxa dels Vigatans», denominació que inclou dos conceptes claus dels actes: la Marxa de Torxes i el record dels vigatans. (Vegeu la ressenya històrica, al final del dossier).

 

El lema d'enguany és «Estatut... Passem pàgina», amb el sentit de continuar endavant per la recuperació de les nostres llibertats malgrat la frustració que ha generat el text i el procés d'elaboració i aprovació del nou Estatut.

 

Tot seguit us presentem el programa dels actes, que són detallats més endavant.

18.45  Santa Eulàlia de Riuprimer • plaça de l'Ajuntament
Lliurament de la Flama dels Vigatans

21.00  Vic • rambla de les Davallades (monument a Bac de Roda)
Arribada dels Penons i la Flama dels Vigatans. Ball de l'Àliga. Homenatge a Bac de Roda. Lectura del manifest. Encesa de torxes i inici de la Marxa dels Vigatans.

21.30  Vic • plaça del Bisbe Oliba
Arribada de la Marxa dels Vigatans. Diàleg del Compromís. Crema del Decret de Nova Planta. Homenatge a Santi Berengueras Bernal.

22.00  Vic - plaça del Bisbe Oliba
Gegants i castells. Botifarrada i begudes de la terra. Actuació del romancer Jaume Arnella (Barcelona) i d'Òwix (folk-rock, Marina Baixa).

 

18.45 h
Santa Eulàlia de Riuprimer • plaça de l'Ajuntament

• Benvinguda, a càrrec d'en Txevi Rovira, president del Consell de Joventut de Riuprimer, qui llegirà un fragment de la glossa «Los Vigatans», de Jacint Verdaguer.
• L'alcalde Josep Musull llegirà la ressenya històrica «L'Acord dels Vigatans, Bac de Roda i l'Onze de Setembre» (vegeu-la al final del dossier).
• Cançó patriòtica a càrrec d'Els Cantaires de Riuprimer.
• En Txevi Rovira llegeix el manifest de la Comissió Onze de Setembre Osona (vegeu-lo al final del dossier).
• Cerimònia de lliurament de la Flama dels Vigatans.
Després d'un breu diàleg amb l'Enric Andreu, cap de la comitiva, en Txevi Rovira li lliurarà la Flama que va ser encesa el passat 20 de maig a l'ermita de Sant Sebastià en el transcurs dels actes commemoratius del 301 aniversari de l'Acord dels Vigatans. Des d'aleshores aquesta llàntia ha estat custodiada per diferents famílies de Santa Eulàlia de Riuprimer, les quals han volgut, amb aquest gest, refermar el seu compromís amb el pensament d'aquell grup d'osonencs que –ara fa tres segles- constituïren l'embrió de la lluita contra Felip V.
• Cant d'«Els Segadors», a càrrec d'Els Cantaires de Riuprimer i el públic assistent.
Seguidament, es convidarà a acompanyar la comitiva de la Flama dels Vigatans, que emprendrà la seva marxa a peu cap a Vic.

L'arribada a Vic de la comitiva amb la Flama dels Vigatans s'espera a les 20.45 h.
Portants de torxes i dels Penons dels Vigatans (onze, cadascú amb un dels noms dels vigatans assistents a la trobada de Sant Sebastià –vegeu la ressenya històrica, al final del dossier–) estaran esperant la comitiva, davant del Cinema Vigatà. Així que arribi, i després d'un breu descans, torxes, Penons i la Flama dels Vigatans es posaran en formació i enfilaran el seu camí cap al monument a Bac de Roda, carrer de Jacint Verdaguer amunt, encapçalats per un tabaler.

21.00 h
Vic • rambla de les Davallades (monument a Bac de Roda)

• Arribada dels Penons i la Flama dels Vigatans.

Dessota el monument a Bac de Roda, els Personatges els esperen.

La persona homenatjada: les arrels, els referents.    Santi Berengueras Bernal.
L'infant: la saba nova, la continuïtat i l'esperança.  Biel Sardà Sanabra
La persona nouvinguda: la solidaritat en la lluita, l'enriquiment cultural. Ibrahim A. Sualah (Ghana).

 

Arribats davant del monument a Bac de Roda, els onze Penons se situaran en formació al davant, mentre que la comitiva dipositarà la Flama a la taula, i els seus membres s'integraran al públic assistent, entremig dels Penons.

• Ball de l'Àliga
(Pendent de confirmació)

• Lectura del romanço d'en Bac de Roda», en la versió recollida per Jacint Verdaguer. Enguany la lectura anirà a càrrec del poeta i dinamitzador literari rodenc Víctor Pallàs i Arisa. (Vegeu el text del romanço al final del dossier).

• Ofrena floral a Bac de Roda, a càrrec de l'infant, enguany en Biel Sardà Sanabra. (Vegeu-ne breu biografia al final del dossier).

• Lectura del manifest, a càrrec d'un representant de la Comissió Onze de Setembre Osona. (Vegeu el text al final del dossier).

• Convit a la Marxa dels Vigatans, a càrrec de Jeroni Vinyet, president de la delegació d'Osona d'Òmnium Cultural.

• Encesa de torxes i inici de la Marxa dels Vigatans.

El nouvingut, Ibrahim Abdulhak Sualah (vegeu-ne breu biografia al final del dossier), encendrà les primeres torxes, amb la Flama dels Vigatans. Tot seguit, el cornamusaire començarà a tocar, mentre les persones assistents a l'acte, que hauran pogut comprar (2,50 €) la seva torxa a alguna de les dues parades del c. de Jacint Verdaguer, aniran encenent-se les torxes.

El cornamusaire (Ramon Redorta Vila), el banderer (Xavier Sardà Cabero) i els Personatges encapçalaran la Marxa i s'iniciarà el recorregut: pl. Major - c. de la Ciutat - c. de Sant Miquel dels Sants - c. de la Ramada - pl. de la Catedral - pl. del Bisbe Oliba.

 

A la plaça de la Catedral, es lliuraran feixets de llenya perquè la gent els dipositi al peveter que cremarà el Decret de Nova Planta, al costat de l'escenari de la pl. del Bisbe Oliba.

 

21.30  Vic • plaça del Bisbe Oliba

• Arribada de la Marxa dels Vigatans.
Els Sagals d'Osona donaran la benvinguda a la Marxa fent un passadís de dos pilars de quatre. La gent que ha agafat un feixet de llenya el diposita al peveter. Mentre, els Personatges pujaran a l'escenari.
• Lectura del Diàleg del Compromís.

La persona homenatjada, Santi Berengueras Bernal, i l'infant, Biel Sardà Sanabra, llegiran el Diàleg del Compromís:

P. HOMENATJADA:  -Avui, com ahir, greuges i injustícies...
INFANT:  -Avui, com demà, treball i esperança.
P. HOMENATJADA:  -Ja fa temps del feixuc pes d'aquesta llança...
INFANT:  -...que fereix l'ànima del nostre poble.
P. HOMENATJADA:  -La llibertat!... Vosaltres la viureu!
INFANT:  -...Perquè vosaltres vau imaginar-la.
P. HOMENATJADA:  -Reconstruïm la memòria!
INFANT:  -Construïm la llibertat!
P. HOMENATJADA:  -I és que venim de molt lluny!...
INFANT:  -...i anem lluny encara!

Seguidament, el violoncelista Arcadi Prat interpretarà «El cant dels ocells».

 

• Lectura i crema del Decret de Nova Planta
La persona homenatjada, Santi Berengueras Bernal, llegirà alguns articles del Decret de Nova Planta (vegeu la ressenya històrica, més endavant) i després el llençarà al peveter, ple de feixets de llenya, perquè la persona nouvinguda, l'Ibrahim Abdul-Hak Sualah hi llenci la seva torxa encesa i l'encengui.
En aquell moment, els Grallers de la Boira interpretaran «La Muixeranga d'Algemesí», melodia valenciana símbol d'homenatge als patriotes dels Països Catalans de tots els temps.

 

• Acte d'homenatge a Santi Berengueras Bernal
El representant d'Òmnium Cultural, Jeroni Vinyet Panadès, esbossarà breument la trajectòria de la persona homenatjada, Santi Berengueras Bernal, viu representant de la modesta però constant lluita diària en defensa de la nostra terra, cultura i drets nacionals.
Tot seguit, en Santi Berengueras farà un breu parlament.
Abans de cloure l'acte, la persona homenatjada, l'Ibrahim Abdul-Hak Sualah, dirà unes paraules.

22.00-01.00  Vic • plaça del Bisbe Oliba

 

• Gegants i castells
Comença la part festiva dels actes, amb balls de gegants (colles per confirmar) i un pilar dels Sagals d'Osona.

 

• Botifarrada i begudes de la terra
Els Sagals d'Osona prepararan com cada any una botifarrada (entrepans a 3 €) i al costat hi haurà un taulell-taverna amb begudes i combinats de la terra per a tots els gustos: moscatell, ratafia, aigua de València, ginet/pomada (Gin Xoriguer amb llimonada) i burret o plis-plai (cafè licor amb cola).

 

• Actuació del romancer Jaume Arnella (Barcelona)
El cantador de romanços més veterà dels Països Catalans, qui va musicar poemes de Jacint Verdaguer a Mossèn Cinto Verdaguer. Cançons i balades (Tram, 2002).
http://www.jaumearnella.com/curriculum.htm

 

• Actuació d'Òwix (folk-rock, Marina Baixa).
Estan preparant el seu tercer disc.
http://www.owix.net

 
ELS PERSONATGES

LA PERSONA HOMENATJADA
Santi Berengueras Bernal

 

Va néixer a Gràcia una setmana després de la proclamació de la República Catalana (abril del 1931). En esclatar la Guerra Civil, l'estiueig a la casa familiar de can Quiume de Sant Hipòlit de Voltregà va prosseguir en estada de 3 anys a can Santanera i a Masferrer, on va aprendre a estimar la natura i la vida de pagès. Per això, un cop la família reunida, la tornada a Barcelona va suposar un fort tràngol per a ell. El seu traumàtic pas –pel que fa a la llengua, la disciplina i la moral– per la Salle Comtal i la repressió política van ser clau en la seva presa de consciència de país. La llibreria de l'activista Joan Ballester i Canals va ser un punt de referència: va anar-se formant i perquè li facilitava llibres clandestins com els de Manel Cruells. Als anys 50 era temps de reunions clandestines a diferents parròquies barcelonines, com ara la de Sant Josep Oriol. A principis dels anys 60, en Santi recollia els pamflets del Front Nacional de Catalunya que li donava l'activista Ventura i aprofitava els seus desplaçaments com a comercial per a bustiar-los. El 1968 es va fer soci d'Òmnium Cultural i va ser entre la gernació que va acompanyar el cos difunt de l'abat Escarré, al monestir de Sant Pere de les Puel•les, de Sarrià.

 

Va participar en la ruta osonenca de la Marxa de la Llibertat (1976), i fa anys que envia regularment cartes al director als diaris Avui i El 9 Nou. Ja instal•lat a l'Esquirol, va donar suport actiu a les campanyes «Jo em planto», de Lluís M. Xirinacs; «Ràdio Vic en Català» i «Jo també el denuncio», de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), de qui n'és activista habitual. És soci de la revista Llengua Nacional i col•labora amb la Flama del Canigó.

En Santi representa totes les persones que, independentment de la seva feina o posició social, han adquirit una consciència àmplia de país i ho demostren essent actius en els àmbits polític, lingüístic i ecològic.

L'INFANT
Biel Sardà Sanabra

 

En Biel té 9 anys i viu a Tona. Juga a bàsquet, l'apassionen els còmics manga, no es perd ni un partit del Barça, li encanta jugar amb els seus amics i això sí... esbatussar-se amb el seu germà Oriol! Gaudeix d'allò més amb les festes populars catalanes i espera amb candeletes fer els 16 anys per agafar la forca i entrar als Diables de Tona. Es posa seriós quan veu els telenotícies i no para de preguntar als pares tot allò que no entén, perquè li molt agrada saber-ho tot. Sap que dos germans de la seva besàvia van morir a la Guerra Civil. Un d'ells va ser dels primers catalans morts homenatjats a Barcelona. L'altre era de la quinta del biberó i només tenia 7 anys més que en Biel quan va caure al front de l'Ebre. En Biel és molt respectuós amb tothom però té molt clar quin és el seu país, i si li demanes com se sent et contestarà sense dubtar-ho: "100% català!"

LA PERSONA NOUVINGUDA
Ibrahim Abdul-Hak Sualah

 

L'Ibrahim és tem (o kotokoli, segons els pobles veïns), de Kui, un poblet de Ghana tocant a Togo. Va néixer, però, a Dambai, on va estudiar fins a secundària. Amb 20 anys, va anar-se'n a la capital de Ghana, Accra, on va fer estudis pràctics de soldadura. Sabent que un seu veí, en Sidik, i després el seu cosí Abdallah, van venir a Vic poc abans del 2000, va decidir de venir a la recerca de més possibilitats econòmiques. El 17 de març del 2002 va sortir d'Accra en avió cap a París, i d'allà cap a Barcelona. Per Sant Josep, arribava a Vic. Aquell any li va servir per a situar-se i per a començar a buscar feina. A principis del 2003, en Pere, un empresari vigatà del ram carni, va acordar contractar-lo, però quan tingués els papers, dels quals se'n va preocupar. Mentre, va tenir temps d'assistir a dues edicions del curs de català que es va fer a la biblioteca dels Habitatges Montseny, amb la Montse i l'Alícia de mestres. Durant tot aquest temps va poder viure gràcies a la solidaritat dels seus companys de pis.

 

Finalment, el 2005, ja amb papers, va poder treballar 6 mesos amb en Pere. Però al 2006 l'Administració no va acceptar-li la renovació de contracte. Llavors en Pere li va trobar feina en una empresa de manteniment industrial, a Manlleu, on encara s'està.

 

Els seus propers objectius són fer un curs de soldadura i un altre de català, perquè opina –amb raó– que quan et poses a fer una cosa, l'has de fer el màxim de ben feta. Diu que el fet d'aprendre el català li ha permès de poder-se expressar amb la llengua d'aquí per a tot: tant a l'hora de conèixer gent, com per fer tràmits administratius com per comprar... Tot i així, encara troba que la majoria dels catalans canvien al castellà a l'hora de dirigir-se als nouvinguts; sort que ell els diu: «Ja em pot parlar català, ja...»

 

El passat mes de maig es commemorà de nou a l'ermita de Sant Sebastià l'efemèride de l'anomenat «Acord dels Vigatans»: el 17 de maig de 1705, el rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, el Dr. Llorenç Tomàs, convocà una colla de capitostos de les milícies catalanes a la capella de Sant Sebastià per discutir si acordaven fer un pacte amb la Gran Aliança, formada per Gran Bretanya, Holanda i Austria, pel qual els anomenats vigatans (antiborbònics) es comprometien a facilitar un desembarcament de les tropes angleses a la costa catalana, amb l'objectiu final de derrocar el govern absolutista de Felip V de Borbó i entronitzar Carles III d'Àustria. Per la seva banda, Anglaterra es comprometia a defensar les constitucions «de la noble nació catalana» i a subministrar tropes. És el que representants catalans i anglesos signaren un mes més tard al Pacte de Gènova (juny de 1705).

 

Dos mesos més tard, l'arxiduc Carles desembarcà a Altea (Marina Baixa) i a Barcelona, i el novembre fou reconegut rei per les institucions del Principat de Catalunya i per les del Regne de València. La revolta austriacista s'anà escampant ràpidament. Francesc Macià i Ambert –Bac de Roda-, un dels vigatans, comandà part d'aquelles tropes fins al 1709. La guerra tingué moments victoriosos, però caigueren els regnes de València i Aragó, i els esdeveniments polítics també foren adversos: el 1711 Carles III marxà per ser proclamat emperador a Àustria, i el juliol de 1713, la resta d'aliats signaren la pau amb els Borbons (Tractat d'Utrecht).

 

Malgrat les promeses que havien fet Carles III d'Àustria i la corona anglesa, Catalunya es quedà sola. Amb Barcelona assetjada, els vigatans, amb en Bac de Roda al cap, resistien emprant la tàctica de les guerrilles, però en Bac fou traït per un botifler (partidari dels borbònics), i fou executat a la Rambla de les Davallades de Vic, el 2 de novembre de 1713. Barcelona caigué després de 14 mesos de setge, l'11 de setembre de 1714.

 

La repressió propiciada amb el Decret de Nova Planta (1716) fou duríssima. Catalunya era assimilada «por derecho de conquista»; s'aboliren les lleis i les institucions pròpies del país, s'instaurà una nova fiscalitat (el reial cadastre) i els impostos creixeren arbitràriament. La llengua i la cultura catalanes foren bandejades de la vida pública i restringides a l'àmbit privat i familiar.

Aquells fets quedaren fortament gravats en la memòria del poble català, i per això els continuem commemorant.

 

Ai, adéu, ciutat de Vic! / Bé et mereixes ser cremada: / n'has fet penjar un cavaller; / el més noble de la Plana, / Valga'm la Mare de Déu / i la Verge sobirana, / la Mare de Jesucrist, / la del Roser i la del Carme, / que per nom li diuen Bac / i al terme de Roda estava. • A deu hores de la nit / el destacament marxava / cap al mas del Colom Gros, / que prop de Roda es trobava. • Quan varen arribar allí, / tres cops a la porta daven: / –Està aquí, un cavaller? / Voluntaris el demanen. / –No és aquí, aquest cavaller, / que al Mas Nou de Roda estava. • Quan varen arribar al Mas, / a la porta ja trucaven: / –No està aquí, un cavaller? / Voluntaris el demanen. / –No és aquí, aquest cavaller, / que al Torrent té la posada. • Quan van arribar al Torrent, / a la porta ja trucaven: / –Digau que surti en Bac, / que el Vallfogona el demana. • –Déu vos guard, els meus amics, / benvinguts siau vosaltres. / –No ho som, no, ja els teus amics, / que contraris et som ara. • Quan en Bac va sentir això / tota la sang se li glaça. / –Jo sí que sóc ben perdut, / trist de mi penjat sóc ara. • Quan el varen tenir a baix / fortament l'agarrotaven / a la cua del cavall; / cap a Vic se l'emportaven. • Quan a Vic el van tenir / la sentència li dictaven. / –Aneu a avisar el domer, / el domer de Santa Clara, / que vingui a confessar en Bac / quan sigui al peu de l'escala. • –Aneu a avisar els fusters / i també els mestres de cases, / que vinguin a fer les forques / al cap de les Davallades. • Fa de resposta el domer / que el seu cor no li abastava. / Ja responen els fusters: / –No tenim bigues serrades. • Ja respon el general: / –Farem aterrar les cases; / espatlleu molts candelers, / també les llànties de plata. • Ja van avisar el domer, / domer de les Davallades, / que vingui a confessar en Bac, / que la vida se li acaba. • –Jo us demano, general, / que em doneu terra sagrada. / –No t'espantis, no, en Bac, / que bé te'n serà donada. • Una crida varen fer: / «Que tots els portals es tanquin!» / Quan els portals són tancats / el perdó ja n'arribava. • Quan al peu de la forca va ser, / treu una capsa de plata; / diu que la facin a mans / del pare Ramon del Carme. • –Ell era el meu confessor; / la tindrà per recordança. / Dues filles que té en Bac / als peus se li agenollaven. • –Filles meves, aixequeu's. / De Déu siau perdonades. / A mi no em reca morir / ni ser la mort afrontada, / sinó el teni-us de deixar / soles i desemparades. • Quan dalt la forca va ser / va dir-ne aquestes paraules: / «No em maten per ser traïdor, / ni tampoc per ser cap lladre, / sinó perquè he volgut dir / que visca sempre la pàtria!». • Valga'm la Mare de Déu / i la Verge sobirana, / la Mare de Jesucrist, / la del Roser i la del Carme.

 

En el marc de la Diada Nacional de Catalunya, La Marxa dels Vigatans vol ser un acte de popular promogut per una societat civil que, amb voluntat transformadora, construeix lligams i complicitats per treballar junts per un futur millor per a aquest país. Ara fa 100 anys que la societat civil va emprendre la commemoració de la Diada, la Comissió Onze de Setembre Osona es considera hereva de la comissió executiva que van crear les entitats catalanistes el 1906 i que va aconseguir mobilitzar milers de persones.

 

L'associacionisme, amb una forta presència de la joventut, ha estat el motor des de sempre de les reivindicacions d'aquest país i ha representat un esperit unitari.

 

Reivindiquem la unitat de les forces catalanistes com un pas imprescindible per aconseguir aquelles fites que tots compartim:

 

1. Volem el reconeixement de la nació catalana. Som una nació: aquest és el nostre clam pregon. En virtut d'aquesta realitat tenim el dret d'autodeterminació, a decidir col•lectivament el nostre futur.

2. Volem un impuls per a la llengua catalana: el reconeixement de la unitat lingüística dels Països Catalans, i el reconeixement legal d'un dret que tenim envers les institucions que ens governen. Exigim l'oficialitat del català a la Catalunya Nord i la Franja de Ponent, on la nostra llengua no gaudeix encara de cap dret legal. Cal que la nostra llengua sigui reconeguda com un dret fonamental i que les institucions impulsin mesures per contribuir a millorar el seu ús social. Reivindiquem un reconeixement legal adequat en el marc de l'Estat espanyol, l'Estat francès, l'Estat italià i la Unió Europea.

3. Volem una societat cohesionada i integradora: necessitem ser una societat més integradora, on l'ús social del català sigui una eina de cohesió social per a una població vinguda d'arreu. Volem tenir oportunitats, com a individus i com a país, de desenvolupar-nos econòmicament de forma sostenible, en un marc català de relacions sociolaborals, en el marc d'un sistema fiscal, territorialment i socialment just, que presti l'atenció i el suport que es mereixen i necessiten els més desafavorits econòmicament i els marginats socialment.

4. Volem ser un país més solidari: que contribueixi cada cop amb més intensitat i més qualitat, amb suport polític i econòmic, a promoure el desenvolupament sostenible i en pau dels països i poblacions més empobrits i oprimits del món, amb ple respecte a la seva sobirania, als drets humans i als principis de la democràcia i l'estat de dret. Això inclou l'increment del volum i qualitat de l'ajut, la promoció de relacions comercials justes, la sobirania alimentària, l'abolició del deute extern i el control de l'exportació d'armes, entre d'altres.

 

Reafirmem la voluntat de la societat civil de continuar incidint en la política catalana, en els escenaris nous que es presentin d'aquí en endavant, per tal de seguir avançant en la construcció d'un projecte nacional.

 

Els actes són convocats per la Comissió Onze de Setembre Osona i coordinats per la Delegació d'Osona d'Òmnium Cultural.

Òmnium Osona
Casa Galadies
C. de la Riera, 22, 3r B
08500 Vic
938852244
[email protected]
http://osona.omnium.cat

Hi participen: Consell de Joves de Riuprimer, Parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer, IMAC - Ajuntament de Vic, Sagals d'Osona, Geganters Vic Ciutat (pendent de confirmació), Geganters del Carrer de la Riera (pendent de confirmació), Maulets, Grallers de la Boira, Coral Lloriana Jove, components de la comitiva de la Flama dels Vigatans, Santi Berengueras, Biel i Xevi Sardà, Ibrahim Abdul-Hak Sualah, Víctor Pallàs, Arcadi Prat, la trentena de membres de l'equip d'Òmnium Osona i qui s'hi vulgui afegir el dia 10.

 

Agraïments: Ajuntament de Malla, Casino de Vic, ERC Vic, Aureli Argemí, Pilar Cabot, Teresa Clota, Bonaventura Niubò, Robert Surroca, Josep M. Vinyeta i Omar, famílies Berengueras, Sardà i les de Santa Eulàlia de Riuprimer.

Disseny gràfic: Raimon i Esteve (DIAC)

 

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya
Departament de Presidència

Comissió Catalunya 2014
Ajuntament de Vic