Vicenç Villatoro no vol que el «fil» es trenqui

La seva darrera novel·la, presentada a La Tralla, relliga el Barça, la família i el país a través de les vides retrobades d'un pare i un fill.

Redacció osona.com
18 d'abril del 2010
Imma Bellafont, amb Vicenç Villatoro
Imma Bellafont, amb Vicenç Villatoro
Imma Bellafont, amb Vicenç Villatoro.

En Vicenç Villatoro s'ha fet gran. De fa anys, el preocupa allò que defineix com "el fil". La ruta de continuïtat que entrelliga les generacions. Allò que sentim que ens ha estat transmès i que tenim la certesa que val la pena de fer a mans als qui ens seguiran en la llarga successió de les generacions. No és un tema nou en l'obra de l'escriptor terrassenc, nascut el 1957, però que en la seva darrera novel·la, "Tenim un nom", es mostra amb tota la seva intensitat.

Ens ho explicava divendres passat a La Tralla, a Vic, a un auditori reduït però selecte, que comptava amb presències rellevants com la del seu company de ploma, el novel·lista Antoni Pladevall.

Quan Villatoro bressa la seva neta de dos anys, li canta "A la vora de la mar hi ha una donzella....", tal com la seva àvia li havia fet a ell. Algú li podria cantar fins i tot l'himne del Barça, "tenim un nom i el sap tothom: Barça, Barça...!".

I és aquí on arrenca el fil de la novel·la: el Barça com a punt de trobada entre un pare i un fill llargament allunyats per la distància i pels sentiments. Villatoro vol narrar la història d'un retrobament familiar que, al caliu del Barça com a recurs d'emergència i de providència, caminarà suara a la llum, suara a les palpentes, a la recerca del lligam que mai no cal trencar. Perquè si el trenquem, recorda Villatoro, aleshores ens pot sobrevenir el vell Espriu que alertava que "aleshores, al temple, els germans dirien desaprovant: com l'ocell qui deixa el niu....", etc. Que no es trenqui el fil, que en aquest cas és el Barça, perquè és la baula que pot cosir vuit generacions, o és el país català, assenyalava Villatoro. O tot plegat, quasi segur.

Baixant cap als aspectes més trivials de la creació, l'autor va expressar la seva incertesa: sumar el Barça i la família pot atraure lectors dels dos àmbits o bé pot restar-ne per antagonisme? La veritat és que aquest deu ser un fatídic dilema que atormenta el creador -i l'editor- però que als lectors no els va ni el ve. Ja s'ho faran.

La nit va servir per conèixer millor -cosa que ens va posar fàcil, perquè va parlar molt d'ell mateix...- aquest periodista que ha exercit de polític i que té ànima de novel·lista. I per reconfirmar que la seva amfitriona i presentadora, Imma Bellafont, no està gens motivada pel futbol però que sovint també pregunta "què ha fet el Barça".

I així ella, com en Villatoro, com el llibre, contribueix que el Fil no es trenqui.

(M. M.)


- Més informació de la novel•la, des de Google
- Anar al web de la llibreria La Tralla

Imma Bellafont, amb Vicenç Villatoro
Arxivat a