Les bruixes i els bandolers es postulen com a reclam turístic

Olost, Sant Feliu Sasserra, Arbúcies, Sant Hilari de Sacalm i Viladrau constitueixen l'associació que ha de tirar endavant un projecte comú.

Redacció osona.com
04 d'abril del 2010
576_1270106028459790
576_1270106028459790

Una de les escenografies del Centre d'Interpretació de la Bruixeria de Sant Feliu Sasserra. Arxiu ACN

Els Ajuntaments d'Arbúcies, Olost, Sant Feliu Sasserra, Sant Hilari Sacalm i Viladrau han constituït l'associació d'ens locals "Associació de municipis pel desenvolupament del Pla de competitivitat turística Boscos de Bruixes i Bandolers". Aquesta entitat ha de tirar endavant el Pla de competitivitat turística "Boscos de Bruixes i Bandolers", una iniciativa destinada a posar en valor la història i les llegendes relacionades amb aquestes dues temàtiques que tenen com a escenaris boscos del Montseny, les Guilleries i el Lluçanès i com a protagonistes personatges com Serrallonga o Rocaguinarda. El programa s'emmarca en el projecte estatal Horizonte 2010 i té un pressupost de 2,5 milions d'euros.

L'Associació de Municipis pel Desenvolupament del Pla de Competitivitat Turística Boscos de Bruixes i Bandolers s'ha constituït recentment a Arbúcies. Segons ha explicat el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu Sasserra, Josep Romero, aquesta entitat és la que ha de planificar, coordinar i tirar endavant la iniciativa.

Els pobles que formen part del projecte són Sant Hilari Sacalm i Arbúcies, de la comarca de la Selva, les localitats osonenques d'Olost i Viladrau i Sant Feliu Sasserra, al Bages.

El pla té com a objectiu la creació d'un producte turístic en el territori muntanyenc del Montseny-Guilleries-Lluçanès basat en les bruixes i els bandolers, principals protagonistes de la zona durant la Catalunya dels segles XVI i XVII, amb personatges molt destacats com ara Serrallonga o Rocaguinarda. Aquesta temàtica també quedarà inclosa en la resta de productes turístics del país recollits en la marca la Catalunya Rebel, que va des del segle XVI fins al XVIII.

La naturalesa també hi tindrà un paper destacat i de fet el programa s'estructura en cinc boscos que hi ha en aquest territori. D'una banda, el bosc de les Forques, a Sant Feliu Sasserra, com a escenari de la caça de bruixes. Segons ha explicat Romero, un dels projectes inclosos en el pla és l'adequació d'aquest espai per a fer-lo accessible a les visites. Era en aquest indret on es penjaven les dones condemnades per bruixeria.

Altres espais inclosos en el projecte són el bosc de Rocaguinarda a Olost, dedicat a aquest cavaller, que va acompanyar al Quixot en la seva estança barcelonina; el bosc de l'Aquelarre a Viladrau, escenari de trobades de bruixes; el bosc de Serrallonga a Viladrau i Sant Hilari de Sacalm, amb el bandoler com a protagonista, i finalment el bosc de Montsoriu a Arbúcies com a indret de masies i pagesos.

El pla contempla actuacions a través d'equipaments i centres d'interpretació, camins i senders, llocs simbòlics i de la memòria i fires i esdeveniments locals. Així, a banda de l'adequació del Serrat de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra es contemplen actuacions com la creació d'un centre d'interpretació dedicat a Rocaguinarda a Olost o la creació d'un centre de visitants al bosc de Montsoriu, a Arbúcies.

També s'hi contemplen millores en centres i equipaments ja existents, com el Centre d'Interpretació de la Bruixeria de Sant Feliu Sasserra, l'espai temàtic dedicat a Serrallonga de Sant Hilari Sacalm, l'espai dedicat a les masies de bruixes i bandolers d'Arbúcies i el centre dedicat a les bruixes del Montseny a Viladrau.

Altres actuacions tindran com a finalitat la millora de l'accessibilitat, la senyalització d'itineraris, la creació d'una pàgina web de promoció i la formació de guies i animadors que puguin treballar en aquest territori.

El Pla de Competitivitat Turística "Boscos de Bruixes i Bandolers" s'inscriu en el projecte estatal Horizonte 2010, dotat amb 2,5 milions d'euros, amb una aportació de 833.667 euros a parts iguals entre l'Estat, el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa i els ajuntaments que s'integren al projecte. Té una vigència de tres anys, que va des del 2010 fins al 2012.

- Més informació del projecte, presentat fa uns mesos