Sentència històrica d’un tribunal sobre la «llonganissa de Vic»

El jutge dóna la raó a Pau Arboix, que va rebutjar pertànyer a la IGP però ha continuat utilitzant l’indicatiu.

Redacció osona.com
04 d'abril del 2010
Llonganises de la Casa Sendra de vic.
Llonganises de la Casa Sendra de vic. | 2010



Després d’anys de litigi, el Jutjat contenciós-administratiu núm. 14 de Barcelona, hadonat la raó a Pau Arboix, propietari de l'empresa Casa Sendra, sobre l’ús de l’indicatiu “llonganissa de Vic”  a les seves etiquetes.

Els fets es remunten a molts  anys enrere quan Pau Arboix refusa adscriure a la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) les llonganisses que elabora. Les raons foren aleshores les mateixes que els havien dut a no formar part de l’antiga Denominació de Qualitat; per una banda, “la manca de rigor històric en l’acceptació de fabricants de procedències geogràfiques diverses” i per l’altra, “la permissivitat en l’ús d’additius impropis de l’elaboració tradicional”, segons explica el mateix Arboix. “Tant un criteri com l’altre traïen l’esperit històric de l’autèntica llonganissa de Vic”, argumenta.

La sentència dóna la raó a aquells productors que acomplint els requisits geogràfics o de producte, no volen pertànyer a la IGP. En síntesi, la sentència fonamenta que l’Administració pública pretenia "coactivament" imposar la marca IGP a Pau Arboix. El Jutjat resol que l’Administració no pot incórrer, de cap manera, en desviació de poder en utilitzar el procediment sancionador –com una mena de persecució burocràtica- per convèncer als productors que no han volgut registrar-se a la IGP .

A la vista dels raonaments jurídics de la sentència, el Jutjat resol que la part demandada, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, no pot legalment obligar a prescindir del nom (Llonganissa de Vic) que la part demandant, Pau Arboix, ve utilitzant des de l’any 1928 i que, d’altra banda, és un nom genèric.

La part dispositiva de la sentència, es transcriu a continuació:

“Estimar íntegrament el recurs contenciós administratiu interposat i declarar no ajustada a Dret la resolució sancionadora del Conseller d’Agricultura de 19 de març de 2007 i la successiva de juliol de 2007, desestimatòria de l’anterior. No procedint especial menció a la imposició dels costos per no interessar a les parts, cada part haurà de suportar les seves”.

Arxivat a