Jordi Suriñach i Josep Burgaya durant la presentació de l'Anuari socioeconòmic de Vic.
El gran Eduardo Galeano afirma que és millor crear futur que patir-lo. Aquesta seria la conclusió del detallat i aclaridor Anuari Socioeconòmic de Vic 2009, encarregat per l’Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic (ImpeVic). Un interessant informe presentat aquest dilluns per Josep Burgaya, president de l’ImpeVic i segon tinent d’alcalde, i del Dr. Jordi Suriñach, director del Grup de Recerca de la UB, qui s'han encarregat de deixar clar dos conceptes.
Per una banda, el problema, l'alta taxa d'atur que pateix la comarca. I per l'altra, la gran esperança blanca de la ciutat, l'arrelament de la indústria agroalimentària que allunya el fantasma de la deslocalització. Dues premises que condueixen a una conclusió: especialització tècnica i formació com assegurança de vida de la indústria més potent de la ciutat, l'agroalimentària.
Sector industrial, poc valor afegit però risc minso de deslocalització
L’estudi, realitzat pel Grup de Recerca en Economia Aplicada, Regional i Pública de la Universitat de Barcelona (UB), detalla que Vic, respecte a la resta de la província, està especialitzat en el sector industrial. Aquest sector, centrat en els productes alimentaris i begudes, compte amb gairebé 2.000 afiliats. “Tot i que el nivell d’especialització tecnològica d’aquestes indústries és baix” ha remarcat Suriñach.
Pel que fa els sectors tradicionals del cuir i el calçat passen per un dels seus moments més crític a nivell econòmic amb la pèrdua d’afiliats. Mentre que, el sector que més ha baixat estat el de la construcció.
Un número destaca, i és que el 2008 només es van construir 58 habitatges a la ciutat, una patacada del 93% menys que l'any anterior. Aquestes xifres tenen una doble lectura, una de positiva i una de negativa. Per una banda, la negativa, que l'activitat industrial és de poc valor afegit. La positiva, que el risc de deslocalització és molt baix. Una ratio del 6,4% quan a la resta de Barcelona la mitjana és del 7%.
El drama de l'atur
Pel que la taxa d’atur, les dades pinten bastos. A Vic l'atur ha crescut un 41,97% quan a la resta de Catalunya s'ha enfilat un 30%. Però és una dada que per dimensió de la ciutat pot resultar més escandalosa del que és.
Segons el director del Grup de Recerca, Jordi Suriñach, l'estructura socioeconòmica de la capital d'Osona fa que els percentatges es disparin. Ara bé, l'anàlisi de les xifres és clar: "Afecta més a aquells col·lectius amb menys formació” i “està repartida el 50% entre homes i dones”, puntualitza l'estudi.
Cal esmentar una dada fora mida i és que Vic es formalitzen més contractes indefinits - un 21,6% - que no pas a Catalunya - 16,9%.
Formació i tecnologia
Jordi Suriñach conclou que “Vic està patint la crisi intensament però té sort de la indústria agroalimentària” i, per tant, l’Ajuntament ha treballar per “formar més a la població ja que els sectors tradicionals estan desapareixent”.
El president de l’ImpeVic ha explicat que les polítiques en què treballa l’Ajuntament de Vic per tal de fer front a l’actual conjuntura econòmica “són oferir formació ocupacional i d’interès empresarial, crear nous llocs de treball a través de Plans d’Ocupació reactivant l’activitat econòmica a través de les inversions públiques i facilitant l’ampliació de les indústries existents”.
Burgaya ha afegit que de cara al futur cal “facilitar el creixement d’activitats més intensives en coneixement, més qualificades i amb més valor afegit”. Josep Burgaya s’ha mostrat optimista i ha remarcat que des del consistori vigatà “estem treballant per aconseguir assolir aquests objectius amb el Parc de la Innovació i el Coneixement , i el Laboratori Urbà de Noves Tecnologies”. Per Burgaya, ara el cal és "posar xip al llom".
Gràcies al baix risc de deslocalització, la crisi a Vic és greu, però no tant. Teoria Galeano, que més val no patir el futur.