Un moment del ple de Roda de Ter que ha aprovat l'avanç del POUM aquest vespre. Foto: QS/Osona.com
El hanseàtic ple de Roda de Ter és un gran "potser". Els regidors utilitzen, potser sense saber-ho, aquella paraula pròpia de la política italiana el "forse". Un d'aquells coixins que ajuden a esponjar la duresa de la política local. El "forse" suavitza la certesa. I la certesa en política municipal és molt necessària perquè en política local els moments de certesa i conciliació són breus i efímers. I més Roda que ha canviat el xip de ser tots camarades, a presumptes camarades. Aquest vespre n'ha estat l'exemple.
El plenari havia de votar l'aprovació de l'avanç del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), l'eina que abans servia per enriquir als ajuntaments i ara serveix per escriure la carta als Reis. S'ha aprovat, però amb un potser. L'abstenció d'ERC, ben argüida pel sempre calvinista regidor Jordi Serra, ha tenyit d'energia bondadosa el POUM. "Estem d'acord amb les línies generals, però deixeu-nos dir la nostra en coses més concretes" ha aclarit Serra. L'alcalde Antoni Llach i el regidor d'urbanisme, Albert Serra, han assentit amb el cap. Que hi hagi pau i després glòria.
La resta és conversa. La liquidació del pressupost, el camí de Sant Jaume i la nevada han tancat un plenari que si bé no ha estat distret, com a mínim, ha estat "potser" distret.
Aprovació Inicial del POUM
El regidor Albert Serra, portava la lliçó apresa. Ha detallat els traços generals de l'avanç POUM de Roda de Ter insistint fins l'esgotament la participació ciutadana - sort que no és ecosocialista-. Ha aclarit que el document que s'aprovava servia per obrir un nou període de 45 dies per presentar al·legacions concretes a l'expedient.
Un expedient administratiu que preveu un creixement del poble fins a 10.700 habitants i l'aprofitament de la pastilla de Puigneró, així com un increment dels habitatges de protecció oficial i l'entrada de zones destinades als habitatges dotacionals. Una explicació ràpida, tècnica i prosaica.
En torn de contesta, Jordi Serra, ha estat hàbil. Després d'any i mig de treballs, ha demanat bàsicament dues coses. En primer terme, poder concretar propostes del seu grup tot i que en els trets generals del projecte hi estan d'acord. I en segon lloc, que esmerili l'equip de govern a propagar més entre el poble sobirà de Roda que s'ha obert un període d'al·legacions. Resultat de la votació, l'equip de govern PSC i CiU han votat sí, i ERC s'ha abstingut. L'home invisible, el "missing" regidor de Plataforma no ha votat perquè no hi era. Ens fa un favor a tots, i, sobretot, a ell mateix.
Liquidació del pressupost
Especialment dinàmica ha estat aquesta part del ple. Cal tenir present que si els números els tortures prou canten el que vols. Només calia donar compte de la liquidació del pressupost 2009. Uns números que certifiquen un romanent de 5.544,80 euros i uns saldos de dubtós cobrament de poc més de 180.000 euros.
El portaveu de l'oposició, Jordi Serra, no ho ha vist clar. Audaç, Serra ha entonat que no s'hi valen els jocs de tril·lers. Fins i tot ha elevat als altars a un tal Sagí, un home sant que ha quadrat els comptes. Per Serra, si bé el pressupost es tanca en positiu tècnicament, no és així en la pràctica. Segons el regidor d'ERC, si se sumen els 180.000 euros de dubtós cobrament i els 65.000 euros de factures de 2009 que passen al 2010, els números pinten bastos.
I alguna cosa de raó ha tingut Serra, que el regidor de finances, el convergent Esteve Franch, no ha estat fi en la rèplica. S'ha fet un embolic intentant justificar els números dels darrers mandats. Presumint i insistint en l'excusa del darrer any "tenint present la situació econòmica que vivim (crisi se suposa) el tancament de l'exercici fiscal és positiu".
Jaume Salés, regidor d'ERC, però no ha deixat passar l'oportunitat de batre per kao Franch, recordant-li que "no presumís tant de rebaixar a 180.000 euros la xifra de dubtós cobrament perquè és una xifra resultant d'uns paràmetres legals". Touché. L'alcalde Llach, ha tancat el debat. No sense una encertada observació de Serra: "Convé parlar-ne perquè normalment és en el debat del pressupost on es dóna el debat més polític,quan el més important és la liquidació". Idea de templer, cal ser monjo i banquer.
Camí de Sant Jaume i TDT pública
El plenari ha aprovat una moció, amb una única abstenció, d'incorporar a Roda de Ter el camí de Sant Jaume, el "Camí de Santiago" segons els catàlegs de viatges de l'INSERSO.
Per altra banda, els vots afirmatius del PSC i CiU, i en contra d'ERC , sortir del consorci de TDT pública d'Osona. Un projecte que si fa dos anys hi havia més pa que formatge, ara ja no hi ha ni el pa.
Precs i preguntes
Dues preguntes de l'oposició han omplert aquest punt. Una primera sobre la persistent nevada. Serra ha preguntat per una certa descoordinació entre les institucions educatives de Roda alhora d'avisar si se suspenien les classes o no. Reconeguda alguna falla en la comunicació, no ha generat més debat.
I una segona sobre el nivell de nitrats en l'aigua de xarxa de Roda. Serra ha recordat que en una conferència organitzada per la modèlica Osona contra el càncer, algú va preguntar sobre el nivell de nitrats perjudicial a l'aigua de xarxa, i es va esvalotar el galliner. Coses de "ràdio macuto". La regidora de Salut, Carmen Expósito, ha estat taxativa, l'aigua és perfecte. I com a perfecte així ho faran saber. S'ha aixecat la sessió. I el Barça és a quarts de la Champions.
----------------------
La contracrònica del Ple: Roda, el Detroit hanseàtic del poeta de la Catalunya Obrera
De ben petit m'havien explicat que Roda de Ter era un exemple per la classe treballadora. Per aquell poble català àcrata, alimentat de ceba i cansalada, que si convenia treia el màuser amb embranzida llibertària.
Però el temps canvia les més atàviques tradicions. El poble té ascensors, càmeres de vigilància i cap comunista al plenari. En canvi hi tenen un de Plataforma, invisible, però en tenen un. La reflexió, si fos ecosocialista, la tindria clara.
Roda però té aquell regust industrial que li permet assolir el sobrenom del Detroit d'Osona. Ara bé, l'imaginari s'enfonsa quan un arriba a la sala de plens. Hanseàtica en les formes està il·luminada per una imatge del Sagrat Cor que beneeix la sala. Seus i et saluda la secretària, per cert, clavada a la Kathleen Turner. Arriben els regidors i la soferta Montse Verdaguer, la hiperactiva i guapa cap de premsa, que atenta, cordial i sol·lícita saluda amb una balsàmica simpatia. S'agraeix.
Comença el ple, l'alcalde seu enmig d'un cor de fusta amb cadires de vellut que castiga als regidors sense taula i han de deixar les carpetes a terra. Llach sembla el bisbe de Canterbury escoltant els membres de la lliga Hanseàtica que li demanen els ports per fer fira. Els periodistes escoltem els petits detalls del POUM, avorrits de mena. Els altres regidors escolten i es mostren com gàrgoles. Impàvids, quiets i bons minyons.
Ningú vol guerra, ningú vol revolució. La paraula de Martí i Pol pesa "Donar llum de paraula/ a les coses inconcretes./Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva /perquè triomfem en elles./Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses./Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga". A Roda ja no hi ha comunistes.