«Osona és la gran beneficiada dels serveis territorials de Cultura»

Entrevista a Gemma Boix, delegada dels serveis territorials de Cultura a la Catalunya Central.

per Quico Sallés , 16 de febrer de 2010 a les 12:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de febrer de 2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Gemma Boix, al seu despatx de la seu dels serveis territorials a Vic. Foto: Adrià Costa


Gemma Boix,
(Sant Joan de Vilatorrada, 1977) és filòloga catalana. Regidora al seu poble de naixement i ara és la delegada dels serveis territorials de Cultura a la Catalunya Central. Un servei que acosta la sempre sensible política cultural a  Osona, Bages, Anoia, Berguedà i Solsona.
No s'estranya de tenir la seu a Vic, va treballar de professora de català a secundària a Roda de Ter, fet que reconeix que enyora. Militant d'ERC des de 2001 i abans de les JERC, somriu amb facilitat. Maco. L'entrevista és tot dinant un divendres al migdia, anem per feina i en poc més d'una hora enllestim. Utilitza a la perfecció els pronoms febles i, a més, val a dir-ho, és guapa.


Una bagenca a Vic?

[Riu] Ho porto bé.

Delegada de Cultura a la Catalunya central. En un tema tan sensible com és la cultura quina ha estat la benvinguda?

Bona. La idea de la delegació era aproximar-se als ajuntaments petits i a les entitats de les cinc comarques que representem. Presentar-nos i que ells també es presentessin. I la veritat és que la relació ha estat molt bona, i n'estem contents del feed-back que hem assolit.

A cinc mesos d'acabar la legislatura, en quin percentatge s'han aplicat les polítiques previstes?

Podem dir que s'han aplicat les polítiques previstes, les que s'han treballat des d'un principi. Sobretot, la publicació de totes les subvencions del 2010. Havíem de donar sortida als ajuts per aquest any, perquè cap entitat ni ajuntament deixés a mitges les seves programacions culturals.

Com ha afectat la  crisi als recursos de cultura?
 
Ha afectat, però s'ha fet un esforç molt important per mantenir pressupost el 2010 i, en algun cas concret, podem dir que fins i tot s'ha incrementat.

Quan parlem de cultura al territori, de què parlem exactament?

Buf. Cultura arriba a molt territori.  Sovint només pensem que es tracta de cultura popular i tradicional però abasta patrimoni cultural, les arts en general -escèniques de tots els àmbits - i mitjans de comunicació, i a Catalunya és molt variat. És un concepte molt ampli de la cultura , i hem de trencar territorialment el fet concret de la cultura només com a cultura popular. Hem d'avançar en aquest sentit.

Cultura de Barcelona al territori o del territori a Barcelona?

Des del moment que el Departament crea els serveis territorials i, concretament de cultura, és perquè es creu en el territori. La cultura no s'ha de quedar a Barcelona i la seva àrea metropolitana. La política cultural s'ha d'expandir en el territori i, sobretot, creure en ell. Creure en el territori. Un exemple és el Pla d'equipaments culturals de Catalunya (PECAT), per engreixar i endreçar els equipaments culturals. Una mostra de la voluntat que tenen a Barcelona d'escoltar el territori. No em costa gens des del territori que m'escoltin a la Conselleria.

Quin és el full de ruta de la conselleria cap Osona?

Jo sempre dic que Osona és la gran beneficiada dels serveis territorials de cultura, per una pura qüestió de proximitat, ens tenen més propers, a més ens han rebut per una qüestió de proximitat i Osona és una de les comarques més vives culturalment parlant.

Vic marca cultural, existeix?

Sí, però jo defenso les cinc comarques i arribar a totes elles. El que passa, pel que fa entitats més que no els ajuntaments, i insisteixo, per una pura qüestió de proximitat, Osona és una gran beneficiada dels serveis territorials de Cultura, però no especialment mimada.

De què se sent orgullosa d'aquest temps?

Poder arribar al ajuntaments que no ho tenien difícil per arribar a l'administració i que ara ens tenen per referent.

El teatre de Vic, serà un primer nivell?

Per les característiques tècniques del teatre serà un primer nivell, dependrà de l'assistència del públic i de la programació, però està pensat que sigui de primer nivell.

Quines són de les demandes de les entitats a nivell del territori i existeix feed-back?

Pregunta difícil. Les entitats han recuperat la cultura popular, a mi em sembla que amb el Centre de Promoció de Cultura popular i Tradicional Catalana s'ha fet bona feina. Un exemple és la Fira Mediterrània de Manresa que és de referència en cultura popular.
Cal tenir present, la línia directe de subvencions únicament per les entitats de cultura popular. I un treball molt ampli en la lluita per preservar les festes amb foc i preservar el patrimoni festiu. Una altra cosa és que no podem agafar qualsevol acció com a vàlida, demanem una certa qualitat en la cultura popular. Els  recursos són els que són i la tria es fa en la qualitat. Igual que passa en l'àmbit privat.

Com tenim la normativa de les festes del foc?

Ho tenim callat. Des de Nadal esperem una resposta per part del Ministeri que s'ha prorrogat un mes. El Ministeri ha d'elaborar una proposta a Brussel·les, i que Europa l'accepti. Però, de moment, el silenci és absolut.

Pla d'equipaments culturals, s'ha d'acabar cada poble un teatre?

S'està endreçant. El pla d'equipaments és el que preveu. L'objectiu és que no hi hagin 10 museus dels oficis, 10 de la mineria i 10 de la pell, sinó que es caracteritzin en municipis concrets i que només un sigui el referent.

Igualada i Vic, com acabarà la polèmica sobre el museus de la pell?

No hi ha polèmica, cadascú s'ha d'especialitzar en un tipus de visió del món de la pell.

Demanem massa diners a l'administració per cultura, subvencionem massa la cultura?

Segurament. I des de la Conselleria ho tenim molt clar. Les subvencions mai són al cent per cent, sinó una part. Si tot ho paga l'administració seria molt fàcil, no es valoraria l'esforç ni per uns ni pels altres. Però quan una entitat ha d'invertir s'hi esmerçarà més. L'administració hi pot col·laborar en part, però les entitats també s'han de buscar la vida.

Ens acomiadem repreguntant com al principi, es troba bé a Vic?

A Vic estic molt bé. Fa dos anys que m'hi bellugo. També vaig estar treballant dos anys a Roda de Ter, m'agrada la tranquil·litat i la serenor, no sé si és per la boira o pel que és, però m'agrada.

Somriu, cluca els ulls i dóna les gràcies. 

Gemma Boix, al seu despatx de la seu dels serveis territorials a Vic. Foto: Adrià Costa

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació