Tecla Sala sortint de l'esglèsia del Carme de Vic, acompanyada del bisbe i autoritats, als anys 50.
La historiadora rodenca Raquel Castellà i Perarnau el passat mes de febrer va guanyar el Premi Ajuntament de Manlleu al millor projecte de Recerca 2009 amb “La Blava, història d’una indústria tèxtil a la conca del Ter”. La jove historiadora busca recuperar i sintetitzar la trajectòria de la Blava, fàbrica emblemàtica del Ter mitjà, a través de la suma de les fonts documentals, bibliogràfiques i orals referents a la fàbrica. L’objectiu de l'obra és conèixer millor l’origen, la fundació i la gestió d’una fàbrica del riu Ter. El jurat va creure convenient guardonar un projecte que, segons Raquel Castellà, la seva impulsora, té l’objectiu d’aportar als estudis de les fàbriques del riu Ter l’anàlisi històric d’una fàbrica important i diferent com va ser la Blava. Segons l'autora, l'objectiu del treball es donar “una mica de llum” a la història de la factoria analitzant aspectes com les tasques que s'hi realitzaven, com s'hi treballava o el fet que fos dirigida durant un període per una dona.
Ara, l’autora, a més de donar a conèixer l’existència d’aquest projecte, demana la col•laboració dels antics treballadors de la Blava. Bàsicament, allò que es pretén és que la gent més gran d’Osona, antics treballadors de la fàbrica, aportin el seu testimoni oral sobre la vida a la fàbrica i cedeixin els seus àlbums fotogràfics per poder recollir totes aquelles imatges de les que parlen. “És molt important que aquest projecte el fem entre tots, per tal que tots ens en puguem sentir orgullosos”, diu Castellà.
La Blava és una fàbrica emblemàtica, no sols per Roda de Ter sinó també per tota la comarca. I té també un significat prou important per molts veïns de Sant Julià, Folgueroles, Manlleu... que hi treballaren durant dècades. Amb tot, La Blava no fou l’única indústria que rebia mà d’obra femenina dels pobles propers, les colònies industrials de Salou i de Còdol-Dret també rebien un important contingent de dones de les poblacions veïnes empeses per la necessitat de treballar.
“Aquest estiu passat vaig començar les tasques d’enregistrament de testimonis, acompanyades de la digitalització d’imatges. Tot i així, volem aconseguir molt més testimonis i, des d’aquí, dona les gràcies a tots aquells que ja ens han explicat les seves vivències per tal de poder contribuir en aquest projecte; el ric testimoni d’aquestes persones quedarà enregistrat per passar a l’esdevenidor”, apunta la historiadora.
Castellà continua la seva crida: “Som conscients que segurament hi ha altres treballadors de la Blava que no han estat entrevistats, per això i des d’aquí, demanem que totes les persones interessades en aquest projecte, ja sigui per donar-nos a conèixer el seu testimoni oral, o aportar fotografies o dades, es posin en contacte amb nosaltres. La manera més fàcil de contactar amb les persones que porten el projecte és a través del següent telèfon: 628 79 29 81.
Està clar que hem iniciat un important nombre d’entrevistes amb antics treballadors i treballadores, però esperem realitzar-ne moltes més per poder salvaguardar per a les properes generacions la rica experiència de la vida de la gent de la nostra conca. Un territori que va patir des dels anys centrals del segle XIX una profunda transformació econòmica i social, originada per la penetració capitalista”.
La història de la Blava començà el dia que Pau Sala i Feliu Santacreu decidiren llogar la Blava, l’any 1896, que en aquells moments era una petita fàbrica. Més tard dirigiria aquesta indústria Tecla Sala, filla del primer, i acabà creant una gran fàbrica amb èpoques brillants de puixança manufacturera i comercial. Dins la trajectòria empresarial és molt interessant poder estudiar el paper de Tecla Sala en la indústria tèxtil catalana, ja que no és la visió d’una dona que treballa a les continues o als aspis, sinó la visió de l’empresària. En aquest sentit, és molt important comptar amb l’inestimable col•laboració dels seus descendents, que han cedit el seu bast arxiu fotogràfic i documental. “Guardem amb especial estima l’entrevista que varem realitzar a Anna Riera i Sala, filla de Tecla Sala, abans que ens deixes, ara fa poc”, diu Castellà.
Com que a través de les fonts orals no es pot obtenir tota la informació, l’autora està portant a terme també una exhaustiva recerca documental a través de l’Arxiu Municipal de Roda de Ter, l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet de Llobregat on la família Sala va expansionar els seus negocis, l’Arxiu Nacional de Catalunya i a les revistes locals i comarcals on s’han publicat esporàdicament alguns articles que fan referència a la història de l’empresa.
“Ara amb l’obtenció del Premi Ajuntament de Manlleu 2009 es possible l’elaboració d’una bona monografia sobre la fàbrica de La Blava però aquest projecte necessita l’ajuda i col•laboració de tots plegats. Confiem, doncs amb la vostra participació i esperem que tingui l’èxit que creiem que es mereix”, conclou Castellà.
- Més informació del treball