24
de gener
del
2007
Mn. Ramon Vila i Pujol comença a festejar els seus 100 anys
O com a ell li agrada de dir: el meu primer centenari'. Mn. Ramon és un capellà de la diòcesi de Vic que el proper 24 de gener, si Déu vol i sembla que sí que ho vol, complirà els seus 100 anys justos.
Una vida on hi ha de tot.
En efecte, Mn. Ramon, actualment jubilat i resident a Cals Avis de Torelló (Osona), va néixer l'any 1907 a la mateixa vila de Torelló. Potser que el fet de néixer un dijous, dia eucarístic, ja li marqués el seu futur: ell treballaria, sobretot oficiant el culte diví en multitud de destinacions com ha tingut al llarg d'una vida fructuosa.
Amb 11 anys començava al Seminari de Vic, amb la determinada determinació d'arribar a ser capellà. Fou l'any 1931 quan va ser ordenat pel Bisbe Joan Perelló i va cantar la seva primera missa al mateix santuari de Rocaprevera per ser destinat, primer de tot, de vicari a Tavertet. Seguiren destinacions de vicari a Gombrèn i Sant Quirze de Besora fins al temps de la Guerra Espanyola.
En aquells temps difícils ha de marxar de la parròquia i, detingut, més endavant, pel Comitè Revolucionari, és alliberat més tard. Busca refugi a Barcelona on celebra la missa d'amagat. Per mirar de trobar una sortida, s'allista al sindicat de Rabassaires, el mateix que fundà el President Companys, recordem-ho. Fins i tot va jugar el rol d'anarquista i, entre enganys i una mica de sort, va salvar la vida, fins i tot a un capellà a punt de ser afusellat a la mateixa Ciutat Comtal.
El 1937 va passar la frontera cap a França, el dia de Sant Jordi, per tornar a entrar a l'Espanya Feixista, el dia de la Mare de Déu de Montserrat. A Pamplona va ser destinat com a rector de dues parròquies: Etxauri i Aspurz, a la mateixa Navarra. Allí s'hi va estar fins acabar la guerra.
En acabat de la guerra, va tornar a Catalunya, per ser destinat de capellà mestre a la colònia de la Coromina, de Torelló. El 1946 fou vicari de la parròquia de Sant Feliu de Torelló i capellà custodi del Santuari de Rocaprevera. També fou mestre i director del collegi dels Hermanos de la Salle, on s'havia educat ell mateix de xiquet. Fou igualment organista de la parroquial i Director del Cor, així com també combinà les seves tasques essent consiliari de les Quatre Branques de l'Acció Catòlica preconciliar.
El 1951 va ser destinat a Horta d'Avinyó i el 1966 Regent, primer, després Rector i Arxiprest de Santa Maria d'Olost on s'hi va retirar després de 25 anys, el 1990.
El passat 2006 ha celebrat les seves noces de diamant, 75 anys de sacerdoci al servei de l'Església; efemèride que, pel que sembla, no hi ha hagut mai cap altre mossèn que hagi celebrat en la història del bisbat de Vic.
Una persona interessant
Mn. Ramon Vila és, però, més conegut popularment amb d'altres mots com ara el noi', mossèn tot-terreny', el vicari del Lluçanès' i d'altres. Però és que, a més a més, presumeix de no haver deixat mai el rés de les Hores, de celebrar la missa quotidianament així com de prestar els serveis que faci falta, com, per exemple, a la mitjanit de Nadal, celebrar la missa a Sant Genís d'Orís per a tota la parròquia, amb gran assistència de poble fidel que omplia l'església i de qui es va acomiadar dient: fins l'any que ve!'.
Només ens cal afegir que Mn. Joan és, alhora, un escriptor prolífic i un gran comunicador, havent escrit i publicat quatre llibres de memòries i vivències,amb títols tan suggerents com Memòries d'un capellà anarquista', un capellà en temps difícils' o entre tots ho farem tot'. Actualment està treballant en la publicació d'un nou llibre de la història dels Papes que espera veure publicat. El seu centenari, a més, l'ha coronat amb un targetó on resa, precisament, el seu tresor Tinc 100 anys'.
Continuen les celebracions
Com dèiem en començar, només hi ha hagut alguna celebració, com la que ha tingut amb els mossens del seu arxiprestat del Ter i Collsacabra, el passat dilluns 8 de gener, a Vidrà, moments que recullen les fotografies.
Ara, espera el dia 24 amb molta illusió on la Residència de Cals Avis de Torelló li preparen una festa com Déu mana, amb xampany i tot i la felicitació del Govern de la Generalitat i tot.
Tots ens alegrem de tenir entre nosaltres un mossèn tan alegre, jovial i feliç que ha sabut i sap comunicar l'amor de Déu als altres a través de tant de treball, bon humor i servei desinteressat.
Crònica i fotografies: Mn. Jordi Castellet i Sala
