Oriol Amorós a Vic: «La immigració irregular és un problema»

“Hem de contrastar les dades del padró amb les d'Interior” afirma el secretari general d'Immigració de la Generalitat. Assenyala que si l'oferta de feina no cobreix la demanda, el flux migratori no es pot governar.

per Quico Sallés, 20 de gener de 2010 a les 23:06 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de gener de 2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En plena polèmica sobre el padró de Vic, el secretari general d’Immigració ha ofert la conferència inaugural de la segona exposició del projecte La Pell del Món. Foto: Adrià Costa

Era vespre de tancar polèmiques per part del màxim responsable de la política d'immigració al govern de la Generalitat. Aprofitant l'avinentesa de la inauguració de l'exposició "La pell al món" al Museu de l'Art de la Pell de Vic, el secretari general d'immigració de la Generalitat, Oriol Amorós, ha pronunciat aquesta tarda una aferrissada defensa de les polítiques d'integració de la ciutat de Vic en format de conferència. Amorós ha desgranat les polítiques actives i passives d'acollida dels nouvinguts a Catalunya i, en especial, de Vic.

Acabat el memoràndum d'activitats per assolir-ho, el secretari general d'Immigració ha marcat una clara línia argumental en afirmar que "la irregularitat és un problema, i sobretot, és un problema per qui la pateix". Segons Amorós, la gestió no endreçada dels fluxos migratoris, la competència pels serveis i la confrontació social podrien ser causes de problemàtica social, i cal tenir-ho present. Per evitar-ho, Amorós defensa que "les dades del padró han de ser contrastades amb les del ministeri de l'Interior" per regular millor els fluxos migratoris. "Hem de saber qui són i on estan" ha reblat Oriol Amorós.

Satisfacció entre alguns dels membres més coneguts d’ERC presents a l’acte, que van valorar positivament que Amorós fes alguna petit al•lusió al conficte del padró de Vic “però només de passada”, i que donés una visió “molt equilibrada i global, en positiu, del tema de la gestió de la immigració a Catalunya, amb un reconeixement de tot el que s’ha fet des de Vic”.

En sentit oposat, malestar ambiental entre la gent de Convergència i Unió perquè entenien que Amorós havia explicat “una història de color de rosa” amb dades molt generals però sense atrevir-se a agafar el toro per les banyes dels problemes dels municipis en què els índexs d’estrangers tenen cotes molt elevades. “L’alcalde hauria pogut replicar-lo –van comentar a Osona.com- però en atenció a que Amorós era un convidat de la ciutat, s’ha estimat més deixar-ho i ha optat per una intervenció més protocolària”.

El secretari d’Immigració de la Generalitat va establir una clara vinculació entre els protagonistes dels atacs contra Vic i els adversaris dels drets de la nació catalana, afirmant que “els que s’han apuntat a l’atac fàcil contra Vic són els mateixos que neguen la identitat catalana a l’Estat espanyol”. Al llarg de la conferència, Amorós va desgranar sovint amb detall les polítiques aplicades per l’Ajuntament de Vic en els darrers anys, i les qualificà de “pioneres en matèria d’acollida i immigració, i de defensa del civisme i de la convivència”. L’al•lusió més directa al conflicte dels criteris de l’empadronament a Vic va consistir en pronunciar-se per “una gestió acurada del padró, per descomptat d’acord amb la llei, i que sigui fiable per gestionar bé els serveis que tenim.”

L’orador va referir-se a tres eixos d’acció, que va concretar en “la gestió del flux de població, l’accés als serveis públics i el treball d’integració per viure junts aquells que som diferents”.

Un dels passatges més delicats de la intervenció d’Amorós va ser el reconeixement explícit que si no hi ha feina per als estrangers, la gestió de la política immigratòria pot esdevenir ingovernable: “Si no tenim la mateixa demanda que oferta de treball, el flux no es pot pas governar, i sabem que en els propers anys tindrem unes necessitats d’una mà d’obra amb uns graus de qualificació que no s’avenen amb la que tenim disponible en aquest moment”, va sentenciar. Per contrarestar aquest efecte, va advocar per donar suport als estrangers que puguin homologar els seus títols universitaris i aconseguir que elevin la seva posició en l’escala del món del treball. “Si s’hagués pogut fer abans el reagrupament familiar, hauríem tingut unes famílies més sòlides econòmicament perquè haurien treballat sempre els dos membres de la parella”.

“La presència d’estrangers en situació irregular està directament relacionada municipi per municipi amb el pes que hi té l’economia submergida”. En aquest escenari, va referir-se a que “la Inspecció de Treball és una manera de governar el flux de mà d’obra, igual que ho és la contractació en origen”.

El secretari d’Immigració va voler desmentir  la impressió que tenen alguns ciutadans que els immigrants monopolitzen l’ús dels serveis públics. Amb dades estadístiques a nivell nacional, Amorós va reforçar aquesta seva afirmació en general, bé que amb excepcions com per exemple les rendes mínimes d’inserció (Pirmi),el 20% de les quals són per a estrangers., mentre que aquests representen aproximadament un 16% de la població.

“L’ètica universalista ens portaria a la conclusió de donar permisos a tothom. Però si s’ha de fer cas de l’ètica de la responsabilitat, les conclusions poden ser diverses”, va distingir .  Tot seguit, va recordar que quan el flux d’immigració no es pot ordenar, s’han aplicat dos tipus de mètodes: la regularització massiva i l’arrelament. El primer “no va solucionar res”, ja que la regularització d’uns 200.000 estrangers aplicada l’any 2005 no va impedir que poc temps després hi tornés a haver la mateixa quantitat d’estrangers en situació irregular, “i Europa ja no permet aquestes operacions”. L’arrelament, en segon lloc, demana un esforç rellevant a les persones que volen accedir-hi, i només és una sortida personal a una mala gestió global dels fluxos, “és una vàlvula d’escapament, però la fem servir”.

A nivell lingüístic, Amorós va manifestar-se per la defensa de la llengua catalana perquè “cal una llengua comuna que sigui la de contacte entre les diverses cultures. A Catalunya hi ha 300 entitats d’immigrants que fan classes de català als seus locals”.

- Galeria de fotos (Adrià Costa)

 

Participació