La iniciativa de les consultes sobre la independència ha tingut un considerable ressò en mitjans de comunicació internacionals, segons ha recollit la plataforma Osona decideix en tres grans dossiers. La plataforma destaca l'enorme ressò, la qualitat de les informacions publicades gràcies a la presència sobre el terreny dels periodistes dels mitjans estrangers i el fet que la nacionalitat dels mitjans no influeix en el tractament informatiu donat a les consultes. També incideix en que la majoria dels mitjans apunten a la frustració per l'Estatut com la causa original de les consultes populars.
Segons la plataforma, mai, des dels Jocs Olímpics de Barcelona’92, s’havia parlat tant de Catalunya arreu del món. I mai, en termes absoluts, s’havia parlat tant de la independència de Catalunya. En aquest sentit, purament quantitatiu, els referèndums han assolit un èxit sense pal•liatius.
Quant a la qualitat de la informació, Osona decideix considera que s’ha aconseguit un èxit remarcable pel fet que molts periodistes s’han desplaçat sobre el terreny –especialment a Osona- i han verificat fonts en directe. No sempre és la tònica habitual amb els corresponsals, fins i tot amb els que estan radicats a Madrid.
També constaten que la cobertura potser ha estat menor en el cas dels mitjans americans i asiàtics, que sovint han begut d’agències. Pel que fa a la cobertura europea, tots els grans diaris, ràdios i TV han seguit el tema directament, i han ofert sovint titulars en portada.
La plataforma independentista assegura que així com la informació prèvia és amplíssima i altament positiva, les notícies posteriors al 13-D són menys abundants, basades en agències i de signe irregular. Des de les lleument elogioses (Le Monde, BBC, AFP, Financial Times) fins a les que desmereixen del tot la baixa participació (Libération, DPA, Reuters).
No es detecten tendències positives o negatives dels mitjans segons la nacionalitat; hi ha de tot entre els francòfons, com també entre anglòfons. Sembla que les valoracions depenen més de l’actitud del periodista: els que han trepitjat el terreny solen ser molt més favorables. Per grau d’atenció i volum de notícies, la premsa francesa destaca en primer lloc, seguit de la britànica, la italiana i l’alemanya.
Finalment, la majoria de mitjans assenyalen les frustracions a l’entorn de l’Estatut com l’arrel del moviment independentista o, si més no, com a motor de les consultes. Les dilacions i el temor als retalls del TC sol ser vist com el detonant concret de la iniciativa.