Ramon Madaula i Xicu Masó, en un moment de l'obra.
El proper dimarts dia 8, a les 7 de la tarda, es posarà en escena a l'Auditori Teatre de Calldetenes l'obra teatral "Una comèdia espanyola", en la versió catalana que sota la direcció de Sílvia Munt s'ha representat els mesos d'octubre i novembre a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. L’obra compta amb un verdader elenc d’actors de luxe.
"Una comèdia espanyola", de Yasmina Reza
Una comèdia brillant sobre el teatre i les relacions familiars
amb Ramon Madaula, Mònica Randall, Xicu Masó, Maria Molins i Cristina Plazas
Yasmina Reza-autora de “Art” i “Tres versions de la vida”, entre d’altres- va dir sobre “Une pièce spagnole” (2004) que era la millor obra que havia escrit i també la que més li havia costat. Amb l’habilitat que la caracteritza per treure a la superfície la bèstia que tots portem a dins, Reza ens fa una dissecció dels vincles familiars i del món del teatre a partir d’un grup d’actors que assagen un text d’un autor espanyol. Els embolics professionals es fonen i es confonen amb els de la convivència familiar en una estructura similar a la de les nines russes. Dirigida per Sílvia Munt, aquesta magnífica peça teatral es va estrenar la temporada passada a Madrid amb gran èxit de públic i de crítica.
“Sílvia Munt no només firma aquí el seu millor treball, sinó també un dels millors de la temporada”. Marcos Ordóñez, Babelia, El País
Sinopsi
Cinc actors assajant una comèdia d'un autor estranger. A l'espai buit de la sala d'assajos d'un teatre, on tot és possible, s'està treballant una obra que parla de la família, les complicades relacions de qualsevol família d'avui. En un to de comèdia subtil i intel•ligent, únic de Reza, s'anirà transmetent una aclaparadora radiografia d'aquest fenomen tan necessari com perillós que és la família, amb els seus irremeiables vincles i les seves inevitables solituds; Els amors? Els odis? O el que és el mateix..., les inseguretats, el dolor de viure, del pas del temps, les pors, la gelosia, tot aquest còctel patètic, risible i amarg que flueix quan la família s'ajunta (la mare, el nuvi de la mare, la filla gran, el seu marit, la filla petita que s'ho passa millor que la gran, ...).
Aquest microcosmos que és la família, que és la comèdia que s'està assajant, es veurà interromput pels comentaris dels actors que aturen l'assaig i ens parlen sincerament del seu ofici, d'aquest ofici esquizofrènic que els porta a inventar altres vides; d'allò humiliant i allò curatiu que pot arribar a ser. Ells ens parlen de les seves pors reals (que oden ser les de tots, les de molts), també de les seves contradiccions i de les seves intimitats frívoles, d'allò que opinen dels seus personatges, d'allò que opinen dels autors.
Així es va teixint la tela d'aquest obra tan singular, amb trames i colors molt diferents, que ens permeten entreveure allò que és tan difícil i que no es pot explicar amb paraules: els petits i grans abismes als que ens enfrontem a diari i que moltes vegades pretenem ignorar.
Curiosament, aquest ofici tan criticat i criticable, tan diví i tan frívol de jugar amb l'imaginari, d'inventar-se la vida, ens pot salvar... El sentiment vital dins i fora de la comèdia que s'assaja no és tan diferent. Reza fa un exercici de precisió, es despulla dels artificis i ens ensenya els budells. Sense elogis ni grans tragèdies, ens ofereix en safata un plat fred, però intens. Divertit i dolorós com la vida mateixa.
Sílvia Munt