Montesquiu dóna llum verda a la consulta popular amb l’abstenció del PSC

Els quatre regidors d'ERC i la de la CUP hi donen suport.

per Redacció osona.com, 6 d'octubre de 2009 a les 17:41 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 d'octubre de 2009 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El ple de l’Ajuntament de Montesquiu s’ha afegit al reguitzell de pobles que la comarca que han donat suport a les consultes sobiranistes com la celebrada a Arenys de Munt. El plenari ha aprovat aquest dimarts al migdia la moció consensuada entre la regidora de la CUP i els quatre regidors d’ERC.


Un document resultat d’unificar les dues que havia presentat ERC i la presentada per la CUP. Finalment s’ha pactat una única moció, que ha estat refrendada per la CUP, ERC i l’abstenció de l’únic regidor socialista assistent al ple –l’altra ha excusat l’assistència per malaltia-.

La moció menciona de forma insisitent que va dirigit a fer confiança a consultes que abastin i parlin de l’alliberament de tots els Països Catalans.

La moció:

Moció per la realització d'una consulta popular sobre la independència nacional

Els grups municipals d’ERC de Montesquiu i de la Candidatura d’Unitat Popular de Montesquiu, a través del seu portaveu i la seva portaveu respectivament

EXPOSEN:
 
Pel grup d’Esquerra Republicana de Catalunya de Montesquiu i per l’Assemblea Local de la CUP de Montesquiu creiem important que el poble de Montesquiu aporti el seu granet de sorra en portar el debat sobre l’avenç dels nostres drets col·lectius a l’agenda de la política catalana i forçar als partits nacionals a la inclusió en els seus programes de govern la defensa de l’exercici del nostre dret a l’autodeterminació i el compromís explícit d’aplicar-lo. Hem d’avançar en el debat i en l’exercici del dret de decidir més enllà dels discursos i que es plantegi com una alternativa real i aplicable per a la ciutadania catalana. 
 
L’eina per encetar aquest debat ha de ser una consulta popular sobre la independència nacional a través de la qual es promogui la discussió i el debat en els pobles, viles i comarques d’arreu del país i de la nostra nació; i per tant, Montesquiu no en pot quedar al marge. El debat s’ha de fomentar des d’un punt de vista totalment democràtic, obert i participatiu, però especialment pedagògic. S’ha de conscienciar a tota la ciutadania de la necessitat d’avançar amb passos ferms en el nostre ple autogovern i, per tant, s’ha d’aconseguir que aquests posicionaments guanyin cada dia més pes social.
 
Actualment, la societat civil catalana, a través de moltes de les seves institucions culturals, esportives i cíviques, està duent a terme un munt d’iniciatives per reivindicar el nostre dret a l’autodeterminació.
 
La via estatutària està esgotada. El punt mort a què ens han arrossegat les recents reformes estatutàries, com la de l’Estatut de Miravet, aprovat el 2006, després d’una forta retallada (i actualment a les mans del Tribunal Constitucional espanyol, que pretén limitar-ne encara més les competències) i l’espoli continuat que patim tota la ciutadania d’aquest país ens ha portat a un atzucac que ha de fer reflexionar molt seriosament a tot el conjunt de la classe política i de la societat civil sobre quin ha de ser el millor futur per aquest poble que actualment pateix les conseqüències d’estar encadenat a un país veí que només ens vol per treure un rendiment econòmic de nosaltres.
 
Ens els darrers anys, el nostre Parlament ha declarat en més d’una ocasió que el poble català no renúncia a exercir el dret a l’autodeterminació. Només cal que recordem el que proclamàvem en la Resolució 98/III de 12 de desembre de 1989 en la que es va manifestar que l’acatament del marc institucional vigent, resultat del procés de transició política de la dictadura a la democràcia, no significa la renúncia del poble català al dret a l’autodeterminació, tal com estableixen els principis dels organismes internacionals i es dedueix del preàmbul de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Autònoma de Catalunya de 1979; o el que expressaren en la Resolució 679/V de 1 d’octubre de 1998 del nostre Parlament en la qual es va proclamar que es ratificava un cop més el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, democràcia i solidaritat. Ara ja ha arribat l’hora que aquest dret es comenci a fer efectiu. Ara ja ha arribat el moment que els catalans i les catalanes decidim el nostre futur. 
 
S’està demostrant que l’encaix a Espanya no beneficia els nostres interessos nacionals, culturals,  socials, econòmics, ni territorials. I això, des dels ajuntaments, ho sabem bé i ho patim encara més. I és ara que des dels Ajuntaments s’ha de donar suport a iniciatives com aquesta que parteixen des de la societat civil superant les barreres que acostumen a posar els partits polítics.
 
 El diumenge 13 de setembre es va realitzar a la vila d'Arenys de Munt (el Maresme) una consulta popular per la independència, fet que es produïa per primera vegada en un municipi dels Països Catalans. Aquesta iniciativa ciutadana comptava, al principi, amb el suport del consistori arenyenc i de la majoria de grups polítics. Diversos partits feixistes encapçalats per la Falange Española de las JONS i el mateix govern de l’Estat espanyol es van mostrar contraris a la celebració d’atorgar la veu al poble d'Arenys de Munt i finalment el jutjat del contenciós administratiu número 14 de Barcelona va prohibir que l'Ajuntament d'Arenys de Munt col·laborés amb l’entitat convocant en aquesta expressió de democràcia. Només des de la por a la llibertat es poden entendre les pressions i les amenaces que s’han exercit sobre aquesta consulta. Tot plegat és una mostra de la baixa qualitat de la democràcia espanyola quan topa de ple, encara que sigui en un pla merament simbòlic, amb el dret a decidir del poble català. Malgrat els entrebancs, la consulta es va celebrar en un clima festiu i sense cap tipus d’incidència, demostrant així el grau de maduresa de la societat catalana i fent bons els postulats que alguns defensem que la ciutadania de Catalunya té assumit el dret a decidir i que el seu exercici no ha de comportar cap tipus de conflictivitat social, malgrat el que pregonen els partits espanyols. Aquesta experiència ha estat reeixida bàsicament per dos factors. El primer, la implicació de les entitats cíviques i socials; i el segon, la complicitat i la unitat de la majoria de les forces polítiques presents al consistori arenyenc. Immediatament, responent a aquesta agressió directa als drets fonamentals de les persones i els pobles, que és expressar l’opinió, diversos municipis del país han decidit convocar consultes populars en la mateixa direcció, com a defensa descarada de la democràcia que queda en entredit amb aquesta mena de sentències. Montesquiu no n’és l’excepció i des del món associatiu del municipi ja s’ha començat a treballar per impulsar una consulta popular d’aquestes característiques. Considerem que en aquests moments d’agressió als drets democràtics cal una resposta valenta i que el silenci i la desinhibició només aconseguirà donar força a les veus que pretenen acotar el dret d'opinar. Malgrat la llei impedeixi als governs locals convocar consultes populars sobre matèries que sobrepassin l’àmbit de les competències municipals, és evident que no podem restar pacients davant de temes que són d’interès general per a la població. En els temps que ens ha tocat viure, la unitat del poble català és fonamental en la defensa dels seus drets nacionals i democràtics. El dret a decidir és un element bàsic i irrenunciable que en democràcia ningú pot negar als i les catalanes a definir el futur del seu país.
 
És per tot el que s’ha exposat que el grup d’ERC de Montesquiu i l’Assemblea Local de la CUP de Montesquiu, proposen a aquest Ple, reunit el dia 6 d’octubre de 2009 l’adopció dels següents
 
ACORDS:
 
1er.- Trametre una comunicació a l’Ajuntament d’Arenys de Munt felicitant-lo per la demostració de civisme i democràcia participativa que han dut a terme, convertint una consulta popular en una festa democràtica i demostrant que exercir el dret a decidir és possible.
 
2on.- Trametre una comunicació al MAPA (Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació) mostrant-li el suport de l'Ajuntament de Montesquiu en aquests moments en què l’exercici de la voluntat popular ha quedat qüestionat. 

3er.- Donar suport, quan es donin les condicions necessàries i hi hagi suficient consens social i polític dels partits amb representació a l’Ajuntament de Montesquiu, a les iniciatives provinents de la societat civil local per a la celebració de consultes populars per la independència. 4rt.- Mostrar-se favorable a que es convoqui des de la societat civil una consulta popular a Montesquiu amb la següent pregunta: “Esteu d’acord que els Països Catalans es constitueixin en un Estat democràtic, lliure i independent?”En el cas que les plataformes sobiranistes entre les quals hi ha Osona Decideix i els Decidim.cat optin per una altra pregunta consensuada, aquest acord s’haurà d’adaptar a la proposta consensuada. 5è.- Oferir tota la infraestructura necessària per a la realització d’aquesta consulta popular. 6è.- Instar a la plataforma Decidim.cat a establir una estratègia conjunta i coordinada, juntament amb les entitats de la societat civil, que permeti fer consultes populars sobre la independència a diferents municipis dels Països Catalans. 7è.- Defensar el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur sense traves ni limitacions de cap mena, en la línia del pronunciament del Parlament de Catalunya de 1989. 8è.- Donar suport a la consulta per la independència d’Arenys de Munt com un saludable exercici de democràcia, obert a la participació de la ciutadania d’aquest municipi. 9è.- Encoratjar a actuar amb llibertat, i en complicitat amb la societat civil, als ajuntaments d’altres municipis dels Països Catalans que es plantegin la realització de consultes similars. 10è.- Exigir al govern espanyol el respecte més escrupolós al dret dels municipis catalans que així ho considerin convenient a celebrar consultes populars per la independència dels Països Catalans. 11è.- Comunicar aquest acord al President de la Generalitat, al President del Parlament de Catalunya, al de les Illes Balears, al del País Valencià, al de l’Aragó, al del Consell General dels Pirineus Orientals, a l’Ajuntament d’Arenys de Munt, als portaveus dels diferents grups amb representació al Parlament de Catalunya, al Decidim.cat, a totes les plataformes sobiranistes, al President del Congrés dels Diputats i del Senat i al President del Govern espanyol.

 

Participació