Jaume Roures explica la seva filosofia de la comunicació a Manlleu

“En el món dels mitjans, no veig cap on anem” afirma l’home fort de MediaPro i La Sexta.

Quico Sallés
03 d'octubre del 2009
conferència de Jaume Roures a Manlleu
conferència de Jaume Roures a Manlleu | Adrià Costa



L’IES Antoni Pous va presumir divendres d’un professor d’excepció. L’Associació Pro Ateneu Cultural de Manlleu va convidar un dels peixos grossos del panorama comunicatiu estatal, Jaume Roures, propietari del 33% del grup mediàtic Mediapro, editor del diari Público, amo del canal de televisió LaSexta i de Gol TV, la primera televisió de pagament de la TDT.

Roures va regalar a un auditori de vint persones autèntiques perles com ara “que la premsa espanyola és poc seriosa i fonamentadora”, o bé que el secret de l’èxit és “no tractar al ciutadà com carnassa publicitària intentant fer de la informació coneixement”, per concloure que “amb la crisi i la quantitat de finestres comunicatives, no veig cap on anem”.

Després d’una breu presentació del periodista Isaac Moreno, i amb el títol “Comunicació i biaix ideològic”, Roures va enraonar durant una hora, sobre la història, el present i el futur de la comunicació a l’Estat Espanyol.

Començant pel present, Roures va encetar la xerrada marcant una premissa: “La crisi ha fet esclatar pels aires la bombolla del modus operandi dels mitjans actuals i l’aparició d’internet trenca la dinàmica de la cultura de la comunicació actual”. A partir d‘aquí, per a l’empresari mediàtic, tot és possible. Tant és així que va reconèixer que “en el món dels mitjans, no veig cap on anem”. Curt i ras.

Fent un repàs històric, Roures es va queixar del “pecat original” que els grans “grups mediàtics de l’estat són una simbiosi perillosa entre interessos empresarials, polítics i periodistics, heretada de la transició postfranquista”.

Pel també productor de cinema, “la manca de cultura democràtica produeix que aquest pecat s’estengui i permeti mantenir viu el que a Madrid anomenen “el sindicato del crimen”, és a dir, grups mediàtics d’assetjament als governs progressistes”. Per Roures, aquestes actituds comporten que les característiques del periodisme espanyol siguin “poc serióes i poc fonamentadores i difícilment homologables a Europa”.


La tossuderia del paper i el paper del públic

L’empresari va afirmar que “les grans capçaleres no han trobat la manera d’adaptar-se als canvis tant tecnològics com empresarials, adonant-se que econòmicament no són sostenibles”. Així mateix, Roures creu que aquest motiu no ha estat suficient per “debatre reflexivament sobre com ha canviat el paradigma d’intentar fer de la informació coneixement”. “El secret -va puntualizar- és no tractar al públic com carnassa publicitària”.



Pel que fa a l’àmbit del que es coneix en l’argot comunicatiu com a “finestres” – diferents mitjans – l’editor, malgrat entendre que els mitjans escrits no han sabut jugat la carta digital, es va mostrar com un fort defensor del paper “perquè aporta una lectura molt reflexiva”. Qüestió que va provocar un cert debat a l’auditori que no opinava igual, i el mateix Roures va assegurar que donaria la raó als seus contertulians el dia que tanqui “Público”. Queda dit.

Dreta, esquerra i l’espai comunicatiu català

Roures va assegurar que “la premsa de dretes encara marca l’agenda i més quan l’esquerra s’ha quedat sense referents intel•lectuals des de la mort de Manuel Vàzquez Montalbán”.  Enfront aquesta dicotomia, el propietari de GolTv va argüir la necessitat d’uns “serveis informatius de les televisions públiques com a garants de la informació” .

Algú del públic li va recordar que Alfredo Urdaci era el director d’informatius de la Televisió Pública Espanyola., recordatori al qual Roures va fer un dribling afirmant que era la “televisió pública de l’era Aznar” . La conclusió clara: hi ha televisions públiques de dretes i d’esquerres.

Pel que fa al panorama comunicatiu català, va reclamar “ambició” per ocupar espais de l’estat des de Catalunya, anunciant que “la premsa de proximitat que es publica a Catalunya no té prou capacitat de foc per transformar la nostra relació amb Espanya”. Principi aritmètic per a Roures, doncs: “ Si no guanyes volum ni presència és molt difícil que el contingut informatiu que vols abocar germini en la gent que t’està escoltant”. Així l’editor de Público va anunciar la publicació d’un quadern de dotze planes en català cada dia incorporat al diari.

Respecte al xoc amb el Grup Prisa pels drets del futbol, es va reafirmar en la seva postura que  “els grans imperis comencen les guerres, però després les perden”. Paraula de Roures, i amb l'esperit d'esquerres (fotos: Adrià Costa).

- Anar al web de Mediapro

Arxivat a