Destrals i pobles

El naturalista Martí Boada exposa a Vic la seva col•lecció de destrals de diferents punts del planeta

Marc Riera / ACN
26 de juliol del 2009
Exposició de destrals, Martí Boada
Exposició de destrals, Martí Boada | Marc Riera/ACN



El geògraf i naturalista Martí Boada exposa fins el 10 de setembre a la Llotja del Blat de Vic la seva col•lecció particular de destrals procedents de molts punts del planeta. La destral és, per a Boada, a més de la primera eina inventada per l'espècie humana una eina per mostrar el “tarannà i la manera de fer d'un poble”.

L'exposició repassa les diferents variants d'aquesta eina i fa un repàs de la relació entre l'home i el bosc, com a font d'energia o per obtenir materials de fusta diversos. En el procés de creació d'aquesta també hi han treballat l'artista Perejaume i el científic i poeta, David Jou. Aquesta exposició arriba a Vic després de veure's a Sant Pol de Mar (Maresme).

Per a Boada, les destrals exposades exemplifiquen “la relació” que cada cultura cultura té amb el bosc i amb la retirada de la llenya. El naturalista constata, per exemple, grans diferències entre una destral catalana, una d'escandinava o una d'aragonesa per citar-ne algunes de les que es poden veure a la mostra. L'esperit català s'il•lustra amb les seves destrals perquè estaven pensades per tallar l'arbre “arran de terra”. Això no passa, per exemple, amb Mèxic on es deixa una part del tronc. La fulla llarga de la destral catalana permet, segons el naturalista, una tallada amb “més persistència” i en “bona direcció”.

Martí Boada considera que la destral ha estat un instrument per “desmuntar les formes primitives del paisatge”, generalment boscos, per passar a “donar-los forma” de prat o conreu. També s'hi plasma un sistema de treball del bosquerol que defineix com un “treballador rude fornidor de coses bàsiques per la subsistència”.

En aquesta mostra Boada vol “homenatjar” al sector forestal, un dels tres nivells del sector primari conjuntament amb el sector camperol i forestal. Per al naturalista de sant Celoni el món forestal, d'on ell procedeix, funcionava a caps cop de destrals i segueix sent l'activitat més “primària” perquè s'ha de retirar una fusta sense que prèviament s'hagi sembrat i llaurat. Boada diu que aquest sector ha estat poc valorat i desconegut i assegura que en l'exposició vol ensenyar les eines d'una gent que han escrit la seva història amb “destral enlloc d'una ploma” i “sense tinta sinó amb la seva suor”.

El naturalista vallesà admet que fer col•lecció de destrals no és “tant còmode” com podrien ser col•leccionar baldufes i explica que el seu trasllat l'hi ha comportat més d'un mal de cal, especialment en aeroport. Actualment però el paper de la destral s'ha minimitzat molt a causa de la tecnificació. Únicament es fa servir com a eina auxiliar per “poder o desbrancar” però com a instrument competitiu del sector forestal ha passat a ser “peça de museu”.

-----
NOTA DE PREMSA
AJUNTAMENT DE VIC

“Destrals, eina de construcció i deconstrucció”, recull destrals del naturalista Martí Boada

- La mostra recull la relació humana amb la natura i, a la vegada, un homenatge al bosquerol

Aquest dijous a la tarda, l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal,  va inaugurar l’exposició “Destrals, eina de construcció i deconstrucció” a la sala d’exposicions Llotja del Blat, creada pel naturalista de Sant Celoni, Martí Boada, i organitzada conjuntament per l’artista polifacètic Perejaume i el físic David Jou.

Durant la presentació, Martí Boada, va destacar que aquesta exposició recull destrals de diferents països del món i de diferents èpoques. Aquesta eina es tracta, juntament amb el ganivet, del primer instrument inventat per l’espècie humana. La mostra, segons Boada, també és un homenatge a al bosquerol. La mostra compta amb destrals col•leccionades pel mateix naturalista, Martí Boada. L’exposició recorda que la destral, com el ganivet, és la primera eina inventada per l’espècie humana i també fa un repàs de la relació entre l’home i el bosc, com a font d’energia o per obtenir materials de fusta diversos.

Per la seva banda, Vila d’Abadal, va parlar de la importància de cuidar la natura de forma activa, és a dir apostar per una bona gestió dels boscos. També va destacar que Vic és una ciutat, on el món rural encara existeix i en que “és la capital de la muntanya”.

L’exposició es podrà visitar fins el dia 10 de setembre a la sala d’exposicions de l’Ajuntament de Vic, Llotja del Blat.

Arxivat a