El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) ha declarat la idoneïtat de la ubicació proposada pels Ajuntaments d’Igualada i Òdena i el Consorci de gestió de l’aeròdrom d’Igualada-Òdena, per l’emplaçament del futur aeroport corporatiu-empresarial. El DPTOP ha pres aquesta decisió un cop ha comprovat que la proposta de situar-lo en l’àrea on hi ha actualment l’aeròdrom pot complir tots els requeriments aeronàutics, urbanístics i mediambientals necessaris per poder acollir l’aeroport. A partir d’ara, el DPTOP durà a terme tots els tràmits necessaris per a l’establiment en aquesta zona del futur aeroport corporatiu. Osona va intentar presentar una proposta per acollir l’equipament a Mont-rodon (Taradell), però va ser retirada per manca de suport social.
- Més informació de la decisió de la Generalitat
- L'aeroport corporatiu, a Osona (recull de notícies)
La delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona (CCB) d'Osona, que defensava que la comarca optés a acollir l'aeroport de jets privats, ha felicitat l'Anoia per la designació però recorda que la candidatura guanyadora no compleix el "100%" els requisits de la Generalitat. El seu president, Oriol Guixà, considera que l'Anoia s'ha endut el concurs perquè era la única ubicació on “hi havia unitat del propi territori per acceptar-la”.
.Guixà s'alegra de la designació de l'Anoia perquè malgrat que el projecte no compleix tots els requeriments del concurs aquest aeroport serà un gran incentiu per una comarca que ha tingut una reducció del PIB “molt gran” i un creixement de l'atur considerable. Guixà manté que malgrat l'oposició que la possibilitat d'acollir l'aeroport a Osona era molt important com a element de dinamització econòmica.
Per a Oriol Guixà el gran error va ser que es van prendre una sèrie de decisions sense tenir “tots els elements” per poder-ho valorar. La decisió es va prendre, segons el president de la Cambra a Osona, només amb un estudi previ quan un projecte com aquest “cal meditar-lo molt més bé”. Guixà diu que si la Cambra amb totes les dades a la mà no hagués vist bé el projecte tampoc li hagués fet res dir públicament que hi renunciava.